La causa per beatificar la nena d’Horta d’Avinyó Josefina Vilaseca segueix activa vint anys després

El bisbat de Vic manté obert el procés per a la beatificació de Josefina Vilaseca, d’Horta d’Avinyó, una aspirant a santedat els fets de la qual van adquirir a mitjan segle passat una enorme popularitat no només al Bages, sinó molt més enllà de la comarca.

De fet, aquest 2026 es compleixen 20 anys des que el bisbat va decidir reobrir la causa, que per la seva part va tancar amb tot el protocol -el procediment oficial de recollida d'informació- per a la seva santificació el febrer del 2007, moment a partir del qual traslladava la documentació a Roma perquè determinés si era un cas de santedat, amb la confiança que seria elevada als altars.

Dues dècades després, el cas segueix en mans del Vaticà, segons ha detallat a Regió7 el delegat episcopal del bisbat de Vic per a les Causes dels Sants, Joan Prat i Jorba, que a final de l’any passat va participar a Madrid en una trobada de postuladors de causes de canonitzacions i beatificacions, i que recorda que, actualment, la diòcesi té tres causes en procés: la dels màrtirs de la Guerra Civil, la de Josep Torras i Bages i la de Josefina Vilaseca.

«Tots tres estan en la fase d’espera, tot i que amb petites diferències de l’estadi en el qual es troben. Uns estan a l’espera que el Vaticà revisi tota la seva vida i que hi doni el vistiplau, i després que hi hagi un miracle que pugui permetre la canonització», deia Prat, que admetia que «tots ells són processos molt lents», però que «nosaltres ho seguim vetllant».

Alhora que també reconeixia que «els bisbats tenen especial interès a avançar en el procediment dels màrtirs de la Guerra Civil, perquè són moltes persones i hi ha moltes famílies interessades en el fet que fructifiqui aquest reconeixement. Altres bisbats ho estan fent també i, com que són molts, fa més complexa aquesta revisió per part del Vaticà».

El cas de la bagenca Josefina Vilaseca és singular perquè es tractava, en el moment de la seva mort, d’una nena de 12 anys, i per l’enorme ressò que va tenir, amb un funeral amb milers de persones als carrers de Manresa, i la gran repercussió posterior, fins i tot internacional, ja que se la va equiparar a una figura molt reconeguda en el món eclesial, el de la santa Maria Goretti. Fins i tot se’n va arribar a fer, en ple franquisme, una historieta il·lustrada.

La crònica dels fets

Segons les cròniques de l’època, Josefina Vilaseca (Horta d'Avinyó, 1940-1952) va ser víctima d'un intent de violació el 4 de desembre per un mosso que treballava a la masia de Salabernada d'Artés, on havia anat uns dies a fer companyia a la mestressa de la casa. El que en van destacar aquelles cròniques era que la nena (tot just tenia 12 anys) hi va oposar tota la seva resistència manifestant reiteradament que accedir als propòsits del mosso hauria estat pecat. L'agressor, en veure que no aconseguia el seu propòsit, li va clavar tres ganivetades, la més greu de les quals, al coll, li va seccionar parcialment la tràquea.

Tot i que inicialment semblava que es recuperava satisfactòriament, Josefina Vilaseca va morir 21 dies més tard (el dia de Nadal) a la Clínica Sant Josep de Manresa. De les tres setmanes que va passar a l'hospital també se'n va fer especial rellevància que va fer explícit el seu perdó a l'agressor.

Fet il·lustrat i ràdio novel·lat

Els fets assoliren un amplíssim ressò als mitjans de l'època. Els funerals, a Manresa i a Horta, van ser una massiva manifestació de dol. Els mitjans de l'època parlen de 40.000 persones als carrers de la capital del Bages en el seguici fúnebre que va marxar a peu des de la Seu fins al cementiri.

El que podia haver quedat reduït a una agressió sexual derivada en un crim va adquirir una dimensió social i religiosa, dimensionada pel context i els mitjans de l'època, que situava la víctima en el camí dels altars. És més, aquell funeral és un dels 14 fets pels quals Manresa va ser tema als coneguts Noticiarios y Documentales (No-Do) del règim franquista.

Tot just dos mesos després (el 23 de febrer del 1953) ja s'iniciava el procés diocesà de canonització, que es va enllestir el 1956, quan es va traslladar tota la documentació a Roma. Durant dècades, però, va quedar aturat.

Exhumació

Mig segle més tard, el 2006, la diòcesi de Vic va decidir reobrir i completar la causa i tornar-la a portar al Vaticà. Va ser el 16 de febrer del 2007 quan a la seu episcopal de Vic va tenir lloc la sessió de clausura del procés, presidida pel bisbe Romà Casanova, que va servir la causa ja instruïda 50 anys enrere amb nous testimonis i aportacions, com per exemple els resultats de l'anàlisi forense que es va fer de les restes mortals, exhumades el 2006.

La mort de Josefina Vilaseca va obtenir tant ressò i va ser tan aprofitada pel règim de l'època com a exemple del catolicisme imperant que fins i tot se'n va fer, poc temps després del succés, una històrica gràfica, que es va difondre profusament per les aules de les escoles.

«Josefina Vilaseca. La nueva Goretti, su vida y su martirio» era el títol d'aquesta publicació que es va editar el 1953 amb guió de mossèn Josep Riera i dibuixos de J. M. Ramon. Se'n van arribar a publicar tres edicions. Dels fets ocorreguts també se'n va fer una radionovel·la que, segons testimonis de l'època, va tenir un amplíssim seguiment.

Relíquies en espera

El 15 de desembre del 2006 es va realitzar un dels passos clau en la represa de la causa de Josefina Vilaseca, l'exhumació de les seves restes, que reposen a l'interior de l'església d'Horta d'Avinyó, per verificar-ne la identitat. Aquella acció va servir també per retirar-ne alguns elements, abans de retornar les despulles a la sepultura, per fer-ne relíquies. Es van preservar cabells, restes de la roba que la cobria i de la corona de flors que duia al cap. No podran ser destinades a relíquies, però, fins que sigui beatificada.

Subscriu-te per seguir llegint