Mor el teòleg i historiador Josep Perarnau i Espelt, fill d'Avinyó
Va ser el primer traductor oficial al català dels textos aprovats del Concili Vaticà II, i un expert en Ramon Llull o Arnau de Vilanova
Mossèn Josep Perarnau rebent el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona l'any 2009 / Universitat de Barcelona
La Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona acollirà aquest dilluns al matí el funeral per mossèn Josep Perarnau i Espelt, nascut a Avinyó, i que ha mort la matinada d'aquest diumenge amb 97 anys.
Perarnau va ser un religiós, teòleg i historiador especialitzat en la història de la cultura catalana medieval, en particular en la recerca en fonts primàries d’origen català i en l’estudi de la producció intel·lectual vinculada als corrents teològics heterodoxos. Va estudiar a Solsona i es va ordenar sacerdot a Barcelona. Va estudiar Teologia a la universitat de Salamanca, es va llicenciar a la Universitat Gregoriana de Roma, va continuar els estudis a la Universitat de Munic i es va doctorar amb una tesi sobre el Concili II del Vaticà a la Facultat de Teologia de Barcelona (1975).
De fet, mossèn Josep Perarnau va assistir a les sessions del Concili Vaticà II entre el 1962 i el 1965 com a ajudant del llavors bisbe de Sogorb-Castelló, Josep Pont i Gol, i posteriorment va ser el primer traductor oficial al català dels textos aprovats al Concili.
A més a més, va ser reconegut l'any 1996 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el 2009 com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona en reconeixement de les seves investigacions medievals. En concret, Perarnau va publicar el catàleg Els manuscrits lul·lians medievals de la Bayerische Staatsbibliothek de Munic, i va donar a conèixer un gran nombre d’obres catalanes desconegudes o inèdites, molt particularment de Ramon Llull, d’Arnau de Vilanova, de Francesc Eiximenis, de sant Vicent Ferrer i d’altres autors menys estudiats o oblidats.
Va ser fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans, del Centre Italià del Lul·lisme i de l’Aula Lul·liana de Barcelona, i president de l’Associació Catalana de Filosofia Medieval. També va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i censor, nomenat pel Vaticà, encarregat d’examinar el conjunt de l’obra lul·liana enviada a Roma. Entre altres reconeixements, va rebre el Premi Crítica Serra d’Or (1993), la Medalla Narcís Monturiol (1998) i el Premi als Estudis Filològics de València (2000).
El funeral se celebrarà aquest dilluns a les 10 del matí a la Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona.
- El jove de 22 anys que ha obert una xurreria a Artés: «El meu somni era obrir un negoci ambulant»
- Es busca gent per viure i gestionar aquest santuari de Catalunya: ideal per a parelles
- Sergi Perramon, el polític que s'ha negat a encapçalar la llista d'Aliança Catalana per Manresa a l'Ajuntament i, per Barcelona al Parlament (dos cops)
- La granja de criptomonedes de Sant Vicenç va gastar més de 860.000 euros en electricitat punxant la línia
- Sandàlies sostenibles inspirades en Montserrat
- Les monges benedictines que ofereixen retirs a Montserrat
- Descobreix el carrer més florit de Manresa
- Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí, deixarà el càrrec després de 27 anys
