«El futur dels espais naturals, si cada vegada hi va venint més gent, implicarà anar regulant les activitats»

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (situat entre el Bages, el Moianès i el Vallès) presentava aquest dilluns la segona fase del projecte Tech4Nature. Un pla que recorre a l’aplicació de noves tecnologies sobre el terreny per la recollida i l’encreuament de dades, en aquest cas en relació amb les activitats de l’escalada i l’espeleologia en parets i coves, i sobre els moviments i evolucions d’espècies que hi viuen com són l’àliga cuabarrada i els ratpenats per fer-los compatibles.

Càmeres instal·lades en vies d’escalada d’alta afluència estan proporcionant informació detallada sobres la freqüència i els moments de més activitat. Les imatges recollides serveixen per entrenar un sistema automatitzat de detecció que, en el futur, permetrà els gestors optimitzar la regulació i supervisió d’aquestes pràctiques.

En paral·lel, sensors acústics instal·lats a les coves registren l’activitat dels ratpenats en períodes clau, mentre que els sensors d’intensitat lumínica ajuden a identificar patrons de presència humana.

Un programa que es va començar a desenvolupar el 2021, impulsat per la Diputació de Barcelona, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i el programa TECH4ALL de Huawei.

La bagenca Sònia Llobet és des de fa un any directora del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i, com a tal, una de les persones que més concentren la seva mirada en aquest pla.

Què es pretén assolir amb aquest projecte?

En primer lloc, penso que en general tenir oportunitats com aquesta per poder vincular la tecnologia amb la conservació i la preservació ja és un bon punt de partida i necessari, sobretot en el món que vivim. Per a nosaltres, com a gestors, en aquest cas d’un espai natural, la manera que tenim per poder prendre les millors decisions possibles és disposar d’informació, tenir dades. Sense aquestes dades, sense aquest coneixement, ens costa molt més gestionar un espai natural protegit com aquest.

El projecte que estem desenvolupant ja ens ha ajudat molt. Quan el vam començar amb el seguiment de l'àguila cuabarrada, que és una espècie molt sensible i protegida, ens ha permès disposar de molta informació sobretot de la correlació del que ens ha passat amb l'espècie pel que fa a nidificació, sigui èxit o fracàs, en funció de l'ús públic que hi pot haver no només en el niu, sinó en tot el territori de nidificació. Poder establir correlacions entre ús públic i conservació i, a partir d'aquí, poder prendre decisions és vital per poder gestionar un espai com aquest.

Són ja gairebé cinc anys de desenvolupament, fins a quin punt s’ha avançat?

Amb la segona fase del Tech4Nation, que va començar l'any passat i que conclou aquest, se’ns obre un horitzó més ampli i ens aporta jo crec una oportunitat també molt important, que és no només amb l'àliga cuabarrada i amb activitats de senderisme o per pista, sinó que ja ens obre una altra dimensió. Què passa en segons quines circumstàncies amb l’activitat de l’escalada, o què passa amb colònies de ratpenats que estan en els avencs i coves. Aquí tindrem una sèrie de dades molt importants per poder correlacionar els diferents factors.

Amb quin propòsit?

No pas per prohibir, sinó sempre per veure realment quina afectació hi ha. Saber si és que hi ha afectació amb segons quines activitats, i a partir d'aquí poder fer les regulacions el més acotades i tan realistes com sigui possible. Per no interaccionar amb les dues activitats, tant les d'animals, en aquest cas l’àguila cuabarrada o ocells que nidifiquen en penya-segats o colònies de ratpenats, com amb les activitats d'ús públic, com poden ser senderisme, escalada, espeleologia.

Encara estan en una fase de definició o ja de treball efectiu?

Ja fa un temps que s’està treballant en la recollida de dades, però crec que la base serà sobretot aquest any. Analitzant les dades de l'any passat i d’aquest és quan podrem acabar de tenir una fotografia molt acurada, perquè en aquesta segona fase hem incorporat tot el tema de l'espeleologia i d'escalada, que abans no hi era. Això és fonamental: que primer tinguem tota la informació necessària perquè puguem fer una anàlisi global. I el que ha estat molt bé perquè això tingui un resultat positiu és que comptem amb la col·laboració també d’una entitat local vinculada a una part de la gent que fa aquestes activitats.

Malgrat encara són dades que s’estan analitzant, parlem d’un volum que es pugui qualificar d’important, quan parlem d’escalada i espeleologia al parc natural?

Tenim algunes zones on hi ha més freqüència d'escalada, però no pas d’una manera exagerada. Parcs com el de Montserrat ens superen bastant en aquest aspecte. En l'àmbit de l'espeleologia sí que s’ha de dir que és un parc que té moltes cavitats, en tenim detectades més de 200, però encara ens hem d’esperar per poder disposar i, sobretot, analitzar les dades.

S’estan monitoritzant les colònies de ratpenats. Què s’analitza?

En aquest cas ens és molt important saber la temporada d'hivernada que tenen els ratpenats, veure fins a quin punt arriben i quina interacció hi ha, si és que n'hi ha, per poder analitzar i controlar sobretot el tema d'entrar a les coves. Tenim, per exemple, la cova de Mura, que és visitable actualment, però la tenim tancada una època de l'any precisament pel tema de les colònies de ratpenats. Hem vist que en aquests últims anys hi ha tendències, que atribuïm en part al canvi climàtic, de diferències en els graus de temperatura de la cova, i que això ens està derivant en algun canvi de període, petit però significatiu, que potser haurem d'acabar ajustant en relació amb l’accessibilitat. Per això, projectes com aquest. I aquests tipus d'estudi ens van genials per poder ajustar millor i ser més realistes amb l'activitat que té la fauna.

Mencionava abans el cas de Montserrat, que precisament té ja una llarga experiència pràctica en la regulació de l’escalada, per zones i períodes de l’any, per a la protecció de la presència i nidificació d’aus rupícoles. És cap aquí cap on es vol anar, també, en el cas del parc natural de Sant Llorenç del Munt?

Cada espai té les seves especificitats. Però crec que el futur dels espais naturals, si cada vegada va venint més gent a visitar-los, implicarà anar regulant les activitats de manera que tothom pugui fer de tot, però potser hi ha zones molt sensibles que, depenent de quina època de l'any, caldrà restringir alguns accessos i hem d’analitzar com es compatibilitza tot això. La clau serà no el prohibir, com comentàvem abans, sinó, sobretot, intentar regular. Que no vol dir que en un lloc específic molt sensible, en una època de l'any, potser pots arribar a prohibir. Això ja ho veig més de cirurgia, de precisió, temporal i física. Però, en general, jo crec que s'haurà d'anar regulant depenent de quines zones. En canvi, a altres àrees del parc potser no et cal pel tipus d'hàbitats o de fauna que hi tenim.

Subscriu-te per seguir llegint