El Govern encarrega els estudis per fer renéixer el tren transversal

La Generalitat ha decidit treure la pols de manera efectiva al projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, idea amb plena incidència a la Catalunya Central (al Bages i l'Anoia) que va néixer a mitjans de la primera dècada d’aquest segle de la mà del Tripartit, però que durant més de 15 anys ha quedat enterrada en un calaix. El Govern ha aprovat aquest dimarts encomanar a l’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) el treball per impulsar-ne el desplegament. En concret, l’encàrrec inclou la revisió, actualització i aprofundiment dels estudis funcionals, complementaris i informatius necessaris per avançar en les pròximes fases del projecte.

Aquests estudis, que es preveu anar desenvolupant fins al 2028, han d’analitzar aspectes com la demanda de viatgers i mercaderies i la capacitat i operativitat; la compatibilització de trànsit de mercaderies i alta velocitat de passatgers i la definició de terminals logístiques; alternatives de traçat i anàlisi ambiental i econòmica; i també un estudi de continuïtat Martorell–Mollet–Girona–Portbou.

El Govern destaca que el desenvolupament del tren transversal «és essencial per configurar un nou corredor ferroviari central que permeti desviar part del trànsit, facilitant una nova ruta per al transport de mercaderies i per a la circulació de l’alta velocitat». «Aquesta necessitat», afirma, «es fa encara més evident amb la implantació de l’ample internacional al Corredor Mediterrani i la modernització del corredor de l’Ebre (Tarragona-Lleida-Saragossa)», actuacions en marxa des de l’any 2018 que incrementaran de manera significativa el volum de trens de mercaderies a zones com Tarragona, el Penedès i el Vallès.

Els treballs es finançaran amb el pressupost ordinari d’IFERCAT i es desenvoluparan mitjançant una programació pluriennal estimada de 5,46 milions d’euros.

Amb aquest acord, el Govern destaca que fa un pas «decisiu» en la reactivació de l’Eix Transversal Ferroviari, «una infraestructura estratègica per reforçar i garantir la capacitat, l’eficiència i l’equilibri de la xarxa ferroviària catalana». I reitera que el seu desenvolupament és «essencial per configurar un nou corredor ferroviari central que permeti desviar part del trànsit i oferir una nova ruta per al transport de mercaderies i per a la circulació de l’alta velocitat».

El somni d’una línia ferroviària transversal d’aquell Govern presidit per Pasqual Maragall va tenir un important grau de concreció, ja que se’n va presentar l’estudi previ el juliol del 2005. I gairebé cinc anys més tard, el gener del 2010, el mateix conseller del que llavors era Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic que en posava les directrius i, sobretot, servia, segons deia textualment, «per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl» per on havia de passar el futur traçat.

El que preveia el primer projecte

L’eix transversal ferroviari es va plantejar com una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat per enllaçar Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçaria de manera directa o indirecta amb els seus aeroports, i també amb l’aeròdrom d’Igualada/Òdena. A més, es plantejava un ramal des d’Igualada a Martorell per connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’eix transversal ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

Aquesta línia es plantejava amb un ample viari internacional i dissenyat per a trens de viatgers amb velocitats de fins a 250 km/h i de mercaderies de fins a 120 km/h. D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.

Es preveia crear 8 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, tindria 10 estacions, comptant les de Lleida-Pirineus i la de Girona, ja existents. Es preveia que un 52,5% de la línia fos en túnel i un 9% en viaducte.

Pla director vigent

Aquell Pla Director aprovat el 2010 segueix vigent i afecta un total de 57 municipis (de 10 comarques), 20 dels quals són a l’àrea d’influència de Regió7. En concret, del Bages són Avinyó, Castellfollit del Boix, Manresa, Sallent, Sant Fruitós de Bages i Sant Salvador de Guardiola. Del Moianès, Santa Maria d’Oló. De l’Anoia hi ha Argençola, Castellolí, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, Montmaneu, Òdena, Piera, Rubió. I del Baix Llobregat Nord, Abrera, Esparreguera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires. La resta de municipis són de les comarques d’Osona, Selva, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.

Subscriu-te per seguir llegint