L’equip d’atenció primària d’Artés fa 25 anys i esdevé un referent a Catalunya

Amb música, humor, reconeixements, i records d’històries viscudes. Així ha transcorregut l’acte institucional de commemoració dels 25 anys de l’Equip d’Atenció Primària d’Artés de l’ICS que s’ha celebrat aquest dimecres al migdia a la sala Dos de Gener de la població bagenca amb desenes de professionals que treballen (o havien treballat) en aquesta àrea de salut, de sis municipis i convertida «en tot un referent» a Catalunya, segons han reconegut els mateixos responsables de l’ICS. A banda d’Artés, inclou Avinyó, Calders, Monistrol de Calders, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria d’Oló, amb una població assignada d’11.640 persones i amb 47 professionals.

La rellevància del servei que presta l’equip i que serveix de mirall per a tot el territori, s’ha posat de manifest en els parlaments que han obert la celebració, en què s’han destacat elements com el tracte de proximitat, la innovació, o el fet d’haver estat pioner en diverses iniciatives. A més, l’EAP Artés s’ha posicionat com el millor de Catalunya en l’àmbit de la gestió durant el 2025, segons que ha confirmat la gerent de l’ICS a la Catalunya Central, Núria Prat, després de valorar «la vocació d’acompanyament al pacient que sempre ha demostrat aquest equip». En la mateixa línia, el gerent de la Regió Sanitària del departament de Salut a la Catalunya Central, Toni Sánchez, ha titllat d’«imprescindible» l’existència d’equips com aquest, també entre els més ben valorats del país en les enquestes que el departament fa a la ciutadania, i ha remarcat que els professionals d’Artés sovint «s’avancen amb iniciatives que faciliten la proximitat als pacients». També s’han referit al caràcter «pioner» i «innovador» d’aquesta àrea de salut la directora assistencial d’atenció primària i a la comunitat de l’ICS, Elisabet Descals, que ha posat d’exemple el Vac-Auto que es va dur a terme durant la covid; o la subdirectora general de planificació i recerca en salut del departament de Salut, Ariadna Mas, que ha posat en valor «el servei de proximitat» que ofereix l’EAP Artés. Des de l’àmbit local, el regidor de Serveis Socials i Salut d’Artés, Daniel Bañeza, ha destacat «la bona entesa i col·laboració» entre l’Ajuntament i els professionals de la salut d’aquesta àrea, mentre que la metgessa i actual directora del CAP d’Artés, Rosa Farrés, posava de relleu «el treball conjunt amb les residències, les famílies, els centres educatius i els ajuntaments» dels sis municipis integrats.

Un viatge amb Mont Plans

Precisament, Farrés ha fet de mestra de cerimònies durant bona part de l’acte fins que ha estat ‘interrompuda’ per l’actriu artesenca Mont Plans, que hi ha posat el toc d’humor, tot recordant anècdotes de quan encara no existia el CAP. Ha parlat de quan s’havia d’anar al Raval a posar-se injeccions, dels doctors Badia i Aresté, o de «quan cridaves el sereno perquè necessitaves el metge a la nit, i te’l feia venir».

Plans, que ha assegurat que se sent «orgullosa de ser d’Artés», ha agraït la tasca dels professionals que treballen i han treballat en aquesta àrea de salut «per fer-nos una vida més digna».

Quatre experiències

La mateixa actriu ha donat pas a l’última part de l’acte, dedicada a l’experiència viscuda per professionals que en un moment o altre han treballat a l’EAP Artés.

Ha obert el torn d’intervencions el doctor Josep Lluís Montserrat, ara ja jubilat, que va treballar amb el doctor Agustí Garriga, nom que va adoptar el CAP d’Artés, inaugurat el desembre de l’any 2000, com a reconeixement a l’impuls que Garriga havia fet anys enrere perquè es construís el consultori que el va precedir. Ho recordava el doctor Montserrat tot explicant que quan va arribar a Artés, fa 45 anys, treballava en un despatx «amb una taula i dues cadires» i, en canvi, ara el pacient «es troba amb unes instal·lacions extraordinàries».

Com a llevadora de l’EAP Artés, Teresa Macià també ha recordat la «precarietat» de quan va començar, el 1980, «en un consultori on no tenia ni una llitera», si bé «aquella precarietat material se suplia amb la implicació i l’esperit de servei» dels professionals. Diu que hi va haver un canvi «estratosfèric» amb el CAP, «on ja tenia un despatx propi, amb taules, cadires, un ordinador, un estetoscopi electrònic..., i una llitera».

L’atenció domiciliària també ha tingut la seva rellevància a l’EAP Artés. En donava testimoni Marta Camprubí, que ha parlat dels seus inicis «en un equip jove que anava amb una sabata i una espardenya, però no ens espantava la feina». Ha tingut un record amable pel doctor Garriga tot explicant l’anècdota del nom inventat que li escrivien entre la llista de pacients a qui havia de visitar perquè sortís a la sala d'espera demanant per un tal Aitor Tillas Frías.

Finalment, Anna Santasusana, que durant uns anys va treballar d’administrativa al consultori d’Avinyó, ha reivindicat el paper dels consultoris locals, i ha destacat la feina feta amb «un equip que m’ha fet créixer» i del qual es va endur «un aprenentatge brutal».

En acabat, i de forma espontània, la filla del doctor Garriga, Neus Garriga, que era present a l’acte, ha volgut agrair el reconeixement que durant els parlaments s’ha anat fent del seu pare.

La música també ha estat present en l’acte d’aquest dimecres, amb dues interpretacions, al començament i al final, a càrrec de dos professionals de l’EAP, Isaura Armengau i Albert Rovira.