Un pontífex i dos casos especials precedeixen Lleó XIV a Montserrat
Entre les nombroses personalitats que al llarg del segle passat van visitar el santuari hi ha qui va acabar sent Joan XXIII i la màxima autoritat budista

El cardenal Giuseppe Roncalli va ser a Montserrat el 1954, i quatre anys més tard es convertiria en el Papa Joan XXIII / ARXIU7ABADIA DE MONTSERRAT

Si res no capgira els plans previstos i l’agenda que s’està tancant, Lleó XIV es convertirà el pròxim 10 de juny en el segon Papa que oficialment visita el monestir de Montserrat. Com és sabut, el primer i únic fins ara ha estat Joan Pau II, que va pujar al santuari en un recordat dia de temporal, el diumenge 7 de novembre de 1982. Una diada que, tal com ha anat rememorant Regió7, el mal temps va obligar a capgirar els plans previstos i que va convertir el que havia de ser una matinal del pontífex entre multituds, oficiant una missa a l’exterior de la basílica, en un calvari per als milers de persones que l’havien anat a venerar i que al final van acabar xops per veure’l fugaçment.
Per tant, fins ara només hi ha hagut un Papa que, com a tal, hagi estat a Montserrat. Però es pot fer un petit matís, i dir que abans també hi van fer presència dos casos especials, dos ‘semi papes’, ni que sigui tan sols des de la perspectiva de l’anècdota o la curiositat.
El fet és que entre les nombroses personalitats que el santuari ha rebut al llarg dels seus mil anys de trajectòria (que va celebrar el 2025), el 1954 va visitar Montserrat el cardenal de Venècia Giuseppe Roncalli (1881-1963). Va ser amb motiu d’un viatge que Roncalli va fer amb el propòsit de recórrer el Camí de Sant Jaume, en el marc de l’any jubilar, però que va aprofitar per fer diverses aturades.
El 27 de juliol d’aquell any va ser al monestir de Montserrat, i l’endemà també al santuari de Sant Miquel de Cuixà, dependent de l’abadia benedictina. El fet és que quatre anys després d’aquesta presència a Montserrat, el 28 d’octubre del 1958, Giuseppe Roncalli es convertia en el 261è Papa de l’Església catòlica, amb el nom de Joan XXIII. Conegut amb el sobrenom del ‘Papa bo’, va convocar el reconegut Concili Vaticà II, que va imprimir una orientació pastoral renovada en l’Església catòlica del segle XX. Va exercir el seu ministeri fins a la seva mort, el 3 de juny de 1963.
D’altra banda, i des d’aquesta perspectiva anecdòtica dels precedents papals, una altra de les visites religioses il·lustres a Montserrat es va produir el 1982. Aquell any va ser present al monestir el catorzè (i actual) Dalai-lama, Tenzin Gyatso, que es podria considerar l’equivalent papal de la religió budista tibetana, de la qual n’és la màxima autoritat. Va ser rebut pel llavors abat Cassià Maria Just. Set anys més tard, el 1989, va rebre el Premi Nobel de la Pau.

El Dalai-lama, Tenzin Gyatso, a l'abadia de Montserrat el 1982 / ARXIU/ABADIA DE MONTSERRAT
Joan Pau II, Giuseppe Roncalli i el Dalai-Lama integren una llarga llista de personalitats religioses, polítiques i civils que al llarg dels seus mil anys han visitat, de manera més o menys oficial, el monestir de Montserrat. Entre aquests, un dels més recents i sonats va ser el 44è president dels Estats Units, Barack Obama, que hi va ser per sorpresa el 29 d’abril del 2023. Hi va fer parada amb la seva dona Michelle, i el reconegut director de cinema Steven Spielberg.

Barack Obama saluda l'abat davant del monestir de Montserrat, el 29 d’abril del 2023 / ARXIU/ABADIA DE MONTSERRAT
El dia abans havien assistit al concert de Bruce Springsteen a Barcelona. Van arribar al monestir poc abans de les 12 del migdia enmig d’un gran cordó de seguretat. Van saludar l'Abat de Montserrat, Manel Gasch, i el prior, Bernat Juliol; van visitar la basílica, on van venerar la imatge de la Mare de Déu; van signar el Llibre d'Honor de Montserrat i van passejar per l'entorn del monestir entre les cares de sorpresa de la resta de persones que eren a l'emblemàtic monestir bagenc. Aquesta passejada els va dur fins a l’estació del funicular de Sant Joan, ja que van fer ús d’aquest transport turístic per poder accedir als 1.000 metres d’altura de la terrassa de l’estació superior, i admirar des d’allà la magnífica panoràmica que ofereix de la muntanya i del mateix recinte monacal vist des de les alçades.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe
- Troben el cos de l'home de 78 anys desaparegut aquest dilluns a Pinós
- La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa
- Mor als 67 anys el restaurador de Sant Fruitós de Bages Salvador Cots Salat
- Busquen un veí de Pinós de 78 anys que ahir a la nit no va tornar a casa
- El president del comitè de l’empresa que recull la brossa a Manresa: «El sistema amb contenidors tancats no funciona bé»
- Descobreix un mirador de somni en un dels pobles més bonics de Catalunya i del món: ideal per visitar en família
- La Marxa per l'educació des de Manresa amb les bicis i cotxes a 20 per hora se suma a la manifestació unitària a Barcelona