Sallent aprova un acord amb Habitatge per trobar un promotor per fer pisos públics a un antic edifici de la plaça de la Pau

L’Ajuntament de Sallent ha aprovat el conveni per a la cessió a l’Agència Catalana de l’Habitatge d’un immoble municipal perquè trobi un promotor que s’avingui a fer-hi una promoció de pisos públics. Es tracta de l’edifici situat al carrer Bisbe Valls, que va des de la plaça de la Pau fins a la de Sant Antoni Maria Claret, que el consistori el va adquirir el 2019 i l’actual govern d’ERC ja el va voler destinar a pisos assequibles mitjançant un model de cooperativa, però que finalment no va reeixir. A finals de l’any passat, el consistori va fer un sanejament i consolidació de les façanes.

Ara, la fórmula per desencallar aquest objectiu amb un immoble municipal que està en desús implica aprofitar el pla activat pel Govern català per promoure habitatge públic mitjançant acords amb els ajuntaments perquè li facin sessió de solars o immobles amb aquest propòsit.

Es tracta d’una operació, però, que des de l’inici ha despertat recels en els grups de l’oposició, que demanen més garanties en el control per part de l’Ajuntament per com aquesta es pugui portar a terme.

De fet, en l’últim ple municipal el primer que es va aprovar va ser deixar sense efecte un primer conveni aprovat el 12 de novembre del 2025 i, tot seguit, donar llum verd al nou «per a l’encàrrec a l’Agència de la tramitació d’un concurs públic per seleccionar el promotor que dugui a terme la construcció d’habitatge en protecció oficial situada al carrer Bisbe Vall 2-4».

El regidor d’Urbanisme, Miquel Estruch, explicava al plenari que «aquest segon conveni té per objecte l’encàrrec a l’Agència Catalana de l’Habitatge que busqui un promotor, res més. I quan tinguem un promotor que vegi clares les condicions que hem posat nosaltres i el negoci que en pot fer dirà si l’interessa o no. I parlarem d’un seguit de condicions que hem volgut que ja estiguin en aquest segon conveni».

I va concretar les tres condicions principals que s’hi estableixen. La primera, que es prioritzi «la rehabilitació de l’edifici per davant de fer obra nova (enderrocar i aixecar de nou)». Que dins d’aquesta rehabilitació s’han de mantenir les façanes principals, les del carrer Bisbe Valls i carrer Església. Però no les interiors. I que «els baixos quedin de propietat municipal». L’oposició, però, no ho veu clar. Junts, d’entrada, perquè des del principi ha manifestat que considerava més idoni per aquest propòsit un altre immoble municipal (Cal Bosch). Però, a més, tant aquesta formació com Fem Poble-CUP creuen que aquestes condicions no queden fixades com una obligació per al futur promotor, sinó com una condició favorable.

Guillem Cabra, de Fem Poble, sí que agraïa d’entrada que «hagin valorat les qüestions que es van posar sobre la taula en el plenari de novembre, amb un conveni on hi havia molts interrogants sobre la preservació i l’ús d’aquest edifici». Ara bé, posava l’accent en el fet que, «exceptuant la de les façanes que ho diu claríssim, els altres aspectes queden igualment en l’aire. Això no vol dir que, per exemple, no es pugui aixecar un pis més. Que els criteris d’avaluació puntuïn la rehabilitació per sobre de l’enderroc no vol dir que no es pugui enderrocar mantenint les façanes. Que també es valori reservar la planta baixa per a ús municipal no vol dir que acabi sent així».

El regidor d’Urbanisme defensava que «l’Agència ens dirà quins promotors hi estan interessats, res més. Nosaltres el que fem aquí és avisar l’Agència Catalana de l’Habitatge que posem tres condicions. Que volen enderrocar per fer una estructura nova, parlem-ne. Que volen fer una planta més, parlem-ne. Serem nosaltres que decidirem si ens entenem o no. Nosaltres no signarem res amb cap promotor que no hi hagi aquestes condicions prèvies».

El portaveu de Fem Poble-CUP replicava que «si nosaltres tenim clar quines condicions volem, deixem-les plenament clares i establertes en el conveni. Hauria de ser més clar i restrictiu, a favor dels interessos de Sallent. No deixem marges».

La resposta de Miquel Estruch va ser que «jo el que vull és poder parlar amb el promotor per poder negociar aquestes condicions. Perquè si no hi ha ningú darrere que hi guanyi això no tirarà endavant. Si poso d’entrada moltes condicions pot condicionar que, directament, ningú no es presenti». El conveni es va aprovar amb nou vots a favor i tres en contra.

Subscriu-te per seguir llegint