Sant Vicenç no farà el canvi de sistema de recollida de residus fins al 2027: «Cap dels dos models que tenim sobre la taula és una gran opció»

Sant Vicenç de Castellet és l’únic municipi del Consorci del Bages per a la gestió de residus —on també s’integren alguns pobles del Moianès— que encara no ha iniciat el procés de transició cap als nous models de recollida: el porta a porta o els contenidors tancats. Fins al desembre del 2027, moment en què venç el contracte amb l’empresa que actualment presta el servei, el sistema continuarà sent voluntari i de lliure accés. «A partir de llavors, farem el canvi», apunta l’alcalde de Sant Vicenç, Dani Mauriz.

Tot i que encara queda més d'un any i mig per acabar la vinculació amb l’empresa actual, des del consistori ja s’han fet algunes consultes per decidir quin model s’implantarà. «Hem visitat Sallent i el Pont de Vilomara, on utilitzen contenidors tancats, per veure com funciona aquest sistema, que a priori és el que millor s’adaptaria al nostre municipi, però encara no ho tenim clar», assegura el batlle.

La realitat és que el canvi s’haurà de fer més aviat que tard, ja que els requisits que marca la Unió Europea en recollida selectiva se situen actualment en el 55% del total de la brossa. Amb contenidors oberts, assolir aquest percentatge sembla complicat. Tot i això, l’alcalde es mostra escèptic respecte a l’eficàcia de les alternatives existents: «En altres municipis veig que el primer any funciona força bé perquè és una novetat, però després el sistema va a la baixa: hi ha intercanvis de targetes i altres males pràctiques». «Sincerament, cap dels dos models que tenim sobre la taula és una gran opció», sentencia.

Les darreres dades disponibles per entendre la situació a Sant Vicenç de Castellet corresponen al 2024, any en què la taxa de reciclatge va ser del 45,22%, deu punts per sota del mínim que estableix la normativa europea i dos punts per sota de la mitjana catalana, situada en el 47,29%. «No fem una selecció de residus suficient, estem en nivells molt baixos», admet Mauriz. Així i tot, insisteix que ni els contenidors tancats ni el porta a porta són una bona solució perquè «no veig que donin grans resultats». «Segurament amb aquests models reciclaríem més, però no arribaríem als percentatges que realment necessitem», afegeix.

Davant aquest escenari, la situació és complexa i, tal com assenyala l’alcalde, caldrà treballar per perfeccionar els models existents i fer-los el màxim d’eficaços possibles: «S’ha d’apostar i fer el que calgui». Fins al desembre del 2027, el consistori santvicentí haurà de decidir per quin sistema opta: «Si hem de jugar amb aquesta realitat, ho farem sense un convenciment absolut», conclou el batlle.

Situació actual als municipis del Consorci

L’any 2024, els municipis consorciats van tancar l’exercici amb una mitjana de recollida selectiva del 51%; és a dir, una mica més de la meitat dels residus es van separar correctament. Tal com destaquen des del mateix organisme, aquestes xifres representen una millora notable respecte de fa deu anys, quan el percentatge de reciclatge era del 38%. Tot i la tendència positiva, cal continuar treballant per reduir la quantitat de residus que acaben al rebuig i per ajustar-se als mínims que estableix la Unió Europea.

Es preveu que al llarg d’aquest 2026, 34 dels 35 municipis que formen part del Consorci disposin de models de recollida d’alt rendiment. Actualment, 10 municipis funcionen amb el sistema porta a porta i en pocs dies s’hi afegirà Sant Joan de Vilatorrada, que l’implantarà el pròxim dilluns 16 de febrer. La resta de localitats han optat pels contenidors tancats: 14 municipis ja utilitzen aquest model i 9 més es troben en procés de canvi, com és el cas de Moià, que començarà a fer servir targetes personalitzades per accedir als contenidors a partir de l’estiu.

També s’han produït canvis de model per evitar increments significatius en les taxes de residus. A l’Estany, recentment s’ha anunciat la substitució del porta a porta pels contenidors tancats, ja que mantenir l’actual sistema comportava un augment considerable del cost. En cas de continuar amb el porta a porta, la despesa anual hauria arribat als 140.000 euros, fet que suposaria una taxa propera als 400 euros per habitatge. Per evitar aquesta situació, el pròxim 12 de febrer es farà efectiu el canvi de sistema, amb l’objectiu de continuar complint la normativa i garantir-ne la viabilitat econòmica.

Subscriu-te per seguir llegint