La travessa dels Pirineus: Quatre joves de la Catalunya central fan 36 pics i colls en quinze dies, del Canigó a Navarra

Nil Bacardit, de Sallent, Adrià Duarri, de Palà de Torruella, Josep Roset, de Navàs, i Albert Ballús, de Manlleu, van sortir el dia 3 de març de la població de Vallmanya, al Conflent, a la vora de la Mediterrània, i quinze dies després, havent pujat i baixat 36 colls o pics, van arribar a Orhi mendia, el darrer pic de la serralada pirinenca vist des de Catalunya, de 2.019 metres d'altitud, a la part més occidental, més atlàntica. Havien completat l'exigent travessa dels Pirineus.

Entre un punt i l'altre, del Conflent a un dels pics que cauen a la part francesa, però a tocar de Navarra, els quatre muntanyencs de la Catalunya central van recórrer 427 quilòmetres, majoritàriament esquiant. Una línia recta relativa, plena de pujades a colls i pics i d'espectaculars baixades esquiant, en un any excepcional de neu i en uns dies encara més especials perquè les darreres nevades abans de començar el repte que s'havien imposat va fer que fins i tot aquells punts on tenien la previsió de trobar-hi menys neu poguessin esquiar bé. Albert Ballús explica la sensació especial d'arribar al pic d'Orhi mendia, de poc més de 2.000 metres i poder fer la darrera baixada de tots els dies amb els esquís posats pràcticament fins al punt on els esperava la furgoneta que els havia fet l'assistència i que els havia de tornar a casa.

En el recorregut, els joves muntanyencs van passar per punts tan populars com Vallter (2.000 m), Pas de la Casa (2.100 m), Soldeu (1.800 m), Coll de Meners (2.710 m), Coll de Certascan (2.600 m), Bonaigua (2.025 m), el pic de Molières (3.010 m), l'Hospital de Benasque (1.725 m), la Vall de Pineta (1.280 m), el Coll d'Astún (2.190 m), el Port d'Ansó (2.090 m ) o Belagua (1.390 m). El 3.010 del Molières va ser el punt més alt. L'objectiu, en aquest cas, no era coronar cims, sinó fer un recorregut per tots els Pirineus que els permetés tenir una continuïtat de neu pràcticament arreu.

La travessa de quatre joves de cap a cap del Pirineu

Els quinze dies de camí van ser exigents, perquè el grup buscava les baixades esquiant, però abans cal trobar alçada, posar les fundes de pell de foca als esquís i pujar amunt. Són joves preparats, que competeixen i entrenen de manera constant gairebé durant tot l'any, però, de totes maneres, estan avesats a fer esforços, potser més intensos, però de menys durada, i admeten que en alguns moments se'ls va fer dur estar 8, 9 o 10 hores a la muntanya sense parar. I l'endemà, tornar-hi. Les condicions de neu eren excepcionals per poder aconseguir el repte, però els seus dies de vacances -que han aprofitat per fer la travessa- eren a la primera quinzena de març, quan la temperatura té una variació àmplia entre la nit i els migdies, el que va fer que es trobessin condicions de neu molt diferents, tant per l'altura a què es trobaven com per la insolació del dia. Aquesta duresa l'explica, per exemple, els 32.000 metres de desnivell positiu que han fet i les 103 hores que s'han passat esquiant.