El foc fa aflorar més patrimoni en pedra seca al Pont de Vilomara

El Pont de Vilomara i Rocafort gairebé podria ostentar el títol de capital de la pedra seca. Pels centenars de construccions d’aquesta tipologia que s’escampen pel seu terme, però sobretot per una en concret que li ha donat aquesta singularitat: les tines aïllades. Herència d’un passat vitivinícola desaparegut, substituït per hectàrees de massa boscosa, però del que en queden aquestes construccions com a patrimoni.

El fet ara és que el greu incendi que va assolar bona part de l’àrea forestal del municipi el 2022 (i que va acabar arribant fins a Sant Fruitós i Navarcles) ha anat deixant al descobert més construccions que, o bé es desconeixien (sobretot barraques) o bé, tot i que se’n tenia constància i localització, és ara quan han quedat plenament al descobert i se’n pot veure del tot les seves característiques.

Aquest és el cas de les tines de la Lluca, un altre d’aquests conjunts de tines agrupades, però que no estaven situades dins o al costat de cap mas, sinó al bell mig del que en el seu temps eren extensions de vinya, per facilitar la feina de premsada i fermentació a peu de conreu, i el posterior transport.

Pla de senyalització

El pas del foc, i ara l’evolució natural del bosc, fa que aquest conjunt hagi quedat plenament visible. Albert Pérez, regidor de Turisme, destaca la importància d’anar retrobant i ressenyant tot aquest patrimoni, tasca que ja fa anys que es va engegar, però que, ara després dels efectes del foc, torna a prendre rellevància pel canvi que ha suposat en el paisatge i les noves descobertes.

«És un patrimoni únic, singular», destaca Pérez, referint-se molt específicament a les tines aïllades: «En som el gran territori i en tenim una enorme concentració, i hem de seguir avançant per donar-li tota la rellevància que mereixen».

Amb aquest objectiu, ara els esforços es concentren sobretot en fer-ne una senyalització detallada i amb una explicació acurada, per a la qual ja hi ha un acord amb Diputació i un treball estret amb els gestors del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. «Ja ho tenim acordat i planificat i s’anirà fent per fases. Però és molt important que senyalitzem tot aquest patrimoni per fer-ne difusió i, sobretot, preservació».

En una primera fase es posaran els indicadors i plafons explicatius de la zona més pròxima al Pont de Vilomara. En la segona es treballarà a la zona més coneguda per la presència d’aquestes tines al mig d’antigues vinyes, la de la Vall del Flequer. En aquest cas sí que hi havia senyalització, però els plafons van quedar completament malmesos pel pas de les flames i s’han de renovar per complet. La tercera fase abastarà la zona més pròxima al nucli de Rocafort.

Aquesta última ‘descoberta’, la de les tines de la Lluca, està situat en una zona elevada per damunt del torrent de la Casa Nova, a prop del camí que porta des de la Casa Nova de Sant Jaume fins a la de Can Costa. Consta de tres tines, dues de les quals amb l’habitual planta rodona, i la tercera quadrada (tot i que el cubicle és també circular). Les alçades oscil·len entre 3 metres 20 i 3 metres 60, amb diàmetres de 208 i 240 centímetres, i tenien una capacitat conjunta de 39.400 litres.

Totes tres conserven el revestiment interior amb rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. El conjunt el completen tres barraques annexes, una de quadrangular en un lateral, i les altres dues situades a la part inferior, aprofitant el desnivell del terreny.

Albert Pérez reitera que són «unes construccions úniques, vinculades a un passat amb molta història que ha marcat tot aquest territori», motiu pel qual els esforços es concentraran a treballar amb totes les persones que formen part de la comissió de la Terra de la Pedra Seca per preservar i senyalitzar aquest patrimoni.

Subscriu-te per seguir llegint