Llobregat i Cardener formen un espai de valor natural on es projectava el desdoblament de la C-55

L’indret que des que es va redactar el projecte de desdoblament de la C-55, fa una dècada, ha estat motiu de discrepància és el que es coneix com l’aiguabarreig o, sobretot pels veïns de Sant Vicenç de Castellet (que són els que hi tenen més fàcil accés), com el Pont dels dos rius. És el punt, encara en terme de Castellgalí, on les aigües dels rius Llobregat i Cardener s'uneixen, formant un sol curs al peu de la urbanització de la Torre del Breny. Un indret on ja hi ha una infraestructura que creua l’espai des de fa més d’un segle i mig, el traçat de la línia de Renfe, que salva el pas dels dos rius mitjançant un viaducte (d’aquí el nom popular de Pont dels dos rius).

Aquest aiguabarreig forma un petit llac o espai en el qual les aigües s'amanseixen i queden mig retingudes a causa de la presència d'una gran resclosa construïda molt pocs metres després de la confluència, que a través d'un canal portava aigua per al funcionament de la fàbrica Balet de Sant Vicenç. És una làmina d’aigua plàcida, cenyida per canyissars i, més enrere, per alberedes.

Aquesta resclosa, per a la construcció de la qual es va utilitzar pedra del monument funerari romà de la Torre del Breny (o Torre dels Dimonis com es coneixia popularment), un mausoleu romà del segle III i del qual van deixar només la base, reté l'aigua i forma un indret amb una concentració singular de fauna i flora de ribera.

El lloc on s'uneixen les aigües del Cardener i del Llobregat esdevé un ampli espai fluvial on la vegetació riberenca, sobretot d'àlbers i pollancres, hi creixen majestuosament. La relativa tranquil·litat del lloc permet observar espècies d'ocells típiques d'aquest indret, tant en les èpoques de pas migratori com en els períodes d'hivernada i nidificació. Per les seves característiques naturals, i també per la seva accessibilitat, és un punt molt freqüentat per pescadors, i una ruta habitual per passejants, sobretot els veïns de Sant Vicenç.

En els mesos freds hi fa estada algun ànec migrador, com el piulaire o el roncaire, però és més fàcil observar-hi el corb marí gros. Tot l'any es troben bernats pescaires i el blauet.

Cal dir que just pel costat d’aquest traçat del Llobregat i per aquest punt de l’aiguabarreig (i posteriorment pels carrers de la urbanització de la Torre del Breny) hi passa soterrat el traçat del col·lector de salmorres provinent de les mines del Bages, i també s’hi ha obert ja pas la nova canalització que ha de substituir la que funciona des dels anys 80 del segle passat.

Subscriu-te per seguir llegint