La Catalunya central prova un nou model de governança per a l'Educació més proper al territori

La Catalunya central és un dels espais on es du a terme una experiència pilot per millorar la manera com es prenen les decisions educatives al territori. Des del Departament d’Educació i Formació Professional s'impulsa el que es coneix com a Zones de Governança Educativa, que suposen "nous espais de corresponsabilitat entre l’administració educativa i els ens locals". Aquest dimecres s’ha constituït, a la seu del Govern de Manresa, la Comissió Institucional del nou model de governança educativa a la Catalunya Central, que centra la primera experiència a Vic i les poblacions del seu entorn que tenen nois i noies que acudeixen a fer la formació postobligatòria a la capital d'Osona. L'acte va comptar amb la presència de la delegada del Govern, Elia Tortolero, que va obrir l'acte. La directora dels Serveis Educatius de la regió, Saray Gómez, que presideix la comissió, va exposar els objectius del nou òrgan de governança.

La directora dels Serveis Territorials d'Educació va explicar a la comissió que "els reptes educatius actuals són massa complexos per ser abordats des d’una sola administració" i va afegir que "la segregació escolar, l’abandonament educatiu prematur, les desigualtats territorials o els canvis demogràfics obliguen a repensar els mecanismes de governança del sistema dels quals es disposen actualment". El nou model aposta per una gestió més descentralitzada, participativa i basada en la corresponsabilitat entre les diferents institucions.

Aquestes Zones de Governança Educativa, que ja estaven previstes a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada l’any 2009, no s’han impulsat fins aquest curs 25-26. S'implementa a cinc territoris amb característiques diverses: l’Hospitalet de Llobregat, Vic i la seva àrea d’influència, el Prat de Llobregat, el territori d’Aran, i la zona de l’Urgell amb capital a Tàrrega. La finalitat última, segons expliquen les mateixes fonts, és analitzar un model basat en contextos socials, demogràfics i educatius diferents abans de valorar-ne una possible extensió a altres zones del país.

A la Catalunya Central, per exemple, aquesta oportunitat recau a la ciutat de Vic i els municipis del seu voltant, concretament aquells que els seus alumnes s’escolaritzen a la capital de la comarca per a realitzar-hi ensenyaments postobligatoris, Batxillerat i als Cicles Formatius. Dins de la llista de municipis que formaran part d’aquesta iniciativa s’hi troben Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Malla, Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Eulàlia de Riuprimer, Tavèrnoles, Vic i Vilanova de Sau.

La comissió que està vinculada a la Catalunya central la presideix la directora dels Serveis Territorials, Saray Gómez, i actua com a vicepresident l’alcalde del municipi més gran, Albert Castells i Vilalta, alcalde de Vic. Pel que fa a vocals, es prescriptiu que hi hagi el mateix nombre de representants del Departament d’Educació i Formació Professional que dels ens locals, amb un màxim de tres persones de cada sector. El secretari és Josep Hereu Martínez, tècnic dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional a la Catalunya Central. Amb veu però sense vot. I els vocals, Nacho Vergara Carreras (Cap d’Àrea per a la Coordinació i la Planificació Escolar als Serveis Territorials), Anna Vila Espinalt (Coordinadora de Serveis Educatius i Formació Permanent), Emma Terradellas Rodríguez (Coordinadora Zona de Governança Educativa), Miquel Riera Casases, alcalde de Calldetenes, Josep Casassas Jordà, alcalde de Gurb i Carles Morera Calm, alcalde de Muntanyola.

Cada zona es concep com un espai de planificació i coordinació territorial de les polítiques educatives. A través d’aquest marc, el Departament d’Educació i Formació Professional i els ajuntaments implicats comparteixen diagnòstics, objectius i actuacions per respondre a les necessitats específiques de la població escolar. Aquesta aproximació permet, segons Saray Gómez, ajustar millor la planificació de l’oferta educativa, impulsar projectes educatius de zona o reforçar les polítiques d’equitat i inclusió.

El que es vol aconseguir és una millora en els resultats educatius, però també reduir les desigualtats, promoure trajectòries d’aprenentatge al llarg de la vida i incrementar el nivell general de coneixements i titulacions. Així mateix, també es busca optimitzar l’ús dels recursos disponibles i reforçar la cooperació entre centres educatius, administracions i agents socials del territori.

El funcionament de cada zona s’articula a través d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i Formació Professional i les administracions locals implicades. Aquest acord estableix una estructura de governança compartida que inclou una Comissió Institucional de Direcció i Seguiment, integrada de manera paritària per representants del Departament d’Educació i Formació Professional i dels ens locals. Aquest òrgan és l’encarregat d’aprovar el projecte d’actuació de la zona i de fer-ne el seguiment i l’avaluació.

A més, cada zona disposarà d’una figura de coordinació que serà la responsable de dinamitzar el projecte, coordinar els diferents agents implicats i garantir el desplegament de les actuacions previstes. Aquest perfil és el d’una persona amb ampli coneixement del sistema educatiu, capacitat de lideratge i arrelament territorial, elements considerats clau per a l’èxit del model.

Des del Departament d’Educació i Formació Professional es preveu que aquesta experiència pilot permeti obtenir evidències sobre l’eficàcia del nou model de governança. A partir dels resultats obtinguts en aquestes cinc zones es podrà valorar la conveniència d’estendre el sistema a altres territoris i consolidar-lo com una nova forma d’organització del sistema educatiu català.