El passat de l’hotel de la colònia Puig es camufla a Montserrat

Durant més d’un segle, el pronunciat revolt que es traça al quilòmetre 10,5 (just davant del monestir de monges de Sant Benet) de la carretera que connecta amb l’abadia de Montserrat des de Monistrol va estar presidit per un edifici que alçava la seva façana a tocar de l’asfalt. Durant 70 anys amb una certa prestància i majestuositat; en els darrers 30, amb una imatge ruïnosa. L’hotel Colònia Puig semblava formar part intrínseca d’aquell paisatge, malgrat la llarga decadència final.

Ara, aquell mateix paisatge, aquella ‘postal’ montserratina (i no és una metàfora, perquè se’n van arribar a fer, de postals, amb diferents imatges que encara avui es poden trobar en portals de col·leccionisme) ha experimentat una transformació que deixa aquella presència en un simple record. L’antic hotel ha mutat en una part més de l’entorn montserratí, i les seves restes han quedat camuflades.

Després de tres dècades d’abandonament i deteriorament, l’estiu del 2024 es va procedir a enderrocar l’emblemàtic hotel, que feia anys que es veia com s’anava esmicolant, embrutint i ensorrant per l’efecte del temps i, sobretot, del vandalisme (s’havia omplert de grafits i s’havia acabat tapiant). Tot i que es van retirar tones i tones de material de l’enderroc, es va optar per deixar i compactar una petita part de la runa de l’edifici en el mateix punt on durant més de cent anys s’havia assentat l’immoble, per deixar-hi un terraplè endreçat i anivellat.

Un any i mig després, la vegetació hi ha crescut, s’ha fet seu el territori i ha integrat la parcel·la en l’entorn natural. Un espai que queda situat sota una de les panoràmiques més espectaculars del massís, ja que de fons s’alcen verticals i imponents dos dels punts geogràfics més simbòlics: el Cavall Bernat i la paret de Sant Jeroni fins al seu punt més alt (1.236 metres).

La panoràmica en aquest punt emblemàtic ha canviat, doncs, molt. I respecte dels últims 30 anys (quan era ja una imatge decadent), a millor. Per a la nostàlgia queda la memòria, les fotografies i les postals. I, ara, el conductor passavolant pot gaudir-hi d’una nova panoràmica que realça la bellesa del massís.

De principi del segle XX

L’immoble era de propietat privada i, a banda que a final del segle passat havia perdut la funcionalitat per a la qual havia estat creat, el fet que es trobés ubicat en ple parc natural encara va fer més impossible reobrir-lo per a alguna activitat. A principi del 2024 el va comprar l'abadia de Montserrat per poder-ne fer l'enderroc, que es va materialitzar fa un any i mig per la perillositat que comportava i per sanejar l'espai.

L'edifici constava dins de l’inventari del catàleg de patrimoni de Marganell. Precisament, en la fitxa que s’hi inclou s’explica que la història d’aquest edifici té les seves arrels a principi del segle XX, quan a mig camí de la carretera de Monistrol a Montserrat s’hi va construir la colònia residencial coneguda com a colònia Puig. La iniciativa va ser promoguda per la burgesia barcelonina, dirigida principalment per Joan Puig i Esplugues.

Formaven part d’aquest complex l’Hotel Marcet i l’Hotel Masia de la Creu. La primera part de l’edifici es començà a construir el 1906. Durant la primera meitat del segle XX, el complex residencial d’estiueig va viure la seva millor època. En esclatar la Guerra Civil es va habilitar com a centre de refugiats i hospital de sang de l’exèrcit republicà. El casino i la capella van albergar l’escola per a fills dels refugiats. Consta que l’última família estiuejant en va marxar el 1958. Aleshores va passar a ser un hotel-restaurant convencional, que va tenir activitat fins a inicis de la dècada dels 90.

Bressol del futbolí

Al complex de la colònia Puig se li atribueix el naixement d’un joc tan popular com és el futbolí, l’any 1936, quan funcionava com a hospital de sang. Hi va ingressar Alejandro Campos Ramírez, més conegut amb el sobrenom de Finisterre, llavors un jove de 15 anys que havia resultat ferit en un bombardeig a Madrid i que hi va ser traslladat perquè s’hi acollien infants ferits per a la seva recuperació. En veure que molts dels nens, afectats per les ferides, no podien jugar a futbol ni gairebé distreure’s, va idear un sistema per poder fer-ho mitjançant un joc de taula. Ca aconseguir unes barres metàl·liques, i un fuster li va fabricar el camp i les figures que donarien vida a aquest futbolí.

L’any 2001, el Patronat de la Muntanya de Montserrat va intentar negociar-ne la compra per uns 240.000 euros, que hauria aportat l’aleshores conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Tanmateix, segons van explicar en el seu moment fonts del Patronat, la propietat no va arribar ni a considerar la proposta, ja que en demanava una quantitat quatre vegades superior.

Subscriu-te per seguir llegint