Marta Castillo, pediatra del CAP Cardona: "Hi ha països on els pacients ja es visiten per videotrucada des de casa"

Durant la pandèmia, quan el sistema sanitari estava del tot saturat, molts pediatres van haver de donar suport a infermeres d'altres centres per visitar infants i aquest suport el donaven per via telefònica. Això va portar a Marta Castillo, l'única pediatra del CAP Cardona des de fa una dècada, que combina aquesta feina amb la investigació, a pensar si és possible implementar un nou model de videoconsulta — amb videotrucades entre la infermera que està amb el pacient i la pediatra que està al CAP— per garantir que els infants d'entorns rurals on no tenen un centre d'atenció primària a prop puguin ser tractats com els que sí que en tenen.

Justament en això se centra la seva tesi, un estudi titulat Avaluació de la viabilitat, l’adequació diagnòstica i l’acceptació d’un model de videointerconsulta pediàtrica aguda a l’atenció primària de l’àmbit rural de Catalunya, que s'emmarca en l’aposta de l'Institut Català de la Salut (ICS) per les noves eines de salut digital.

Què proposa l’estudi?

Explora les possibilitats d’un nou model de visita pediàtrica de suport en remot, en el context de l’atenció primària de l’àmbit rural. Consisteix en una videoconsulta entre la infermera que es troba físicament amb el pacient i la pediatra que es troba a distància. Per això, sempre es fan en directe. L’estudi s’ha centrat en casos de patologies agudes, enteses com aquelles que requereixen atenció en les primeres 48 hores des de l’aparició dels símptomes —com ara febre, tos, mals d’orella o lesions cutànies—.

La pandèmia va ser el punt de partida.

Durant la covid-19, molts pediatres de la Catalunya central vam haver de donar suport a infermeres d’altres centres, que potser estaven a 50 quilòmetres de distància, i ho fèiem per trucada. Molts dels casos acabaven sent derivats a una consulta presencial, fet que generava una sensació de descontentament tant als pacients com a les infermeres i també als pediatres. Per això, vaig posar-me a pensar alternatives que oferissin una experiència més satisfactòria.

Com va dur a la realitat aquest model?

Les videoconsultes són possibles gràcies a una sèrie d’eines homologades que permeten explorar un pacient a distància. Ho hem fet amb càmeres per examinar la faringe, videootoscopis per mirar el conducte auditiu i el timpà i estetoscopis digitals per escoltar el ritme cardíac. Amb aquests aparells la infermera examina l’infant i, a través de la videotrucada, el pediatre pot veure i sentir a temps real les imatges de la seva gola, de l’interior de l’orella i els batecs del cor.

En quins casos pot ser útil?

Sobretot en zones on no hi hagi cap pediatra per visitar presencialment l’infant. En el cas de Cardona, per exemple, hi estic jo, però als consultoris de Montmajor o la Coromina, per exemple, no sempre n’hi ha. D’aquesta manera, si algun nen es troba malament el podem visitar. També pot ser útil en estats d’alarma, en contextos d’alarma en què es recomana no desplaçar-se o quan un pediatre vulgui contactar amb un altre per tenir una segona opinió.

També pot beneficiar el mateix sistema sanitari.

Sí. És una forma de pal·liar aquest dèficit o distribució heterogènia que hi ha de pediatres en entorns rurals, un problema bastant present a la Catalunya central, on hi ha molts nuclis petits i aïllats. Això a l’àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, no passa; tot està més a prop.

Però també té limitacions.

I tant, sobretot pel que fa a les exploracions físiques. Per exemple, amb dolors abdominals, que són molt freqüents en pediatria. La palpació la pot fer la infermera, que està plenament formada per fer-la, però també l’ha de fer el pediatre. En infants, les exploracions físiques requereixen minuciositat i depenen molt de l’experiència de cada professional. Un dolor abdominal pot ser causat per una otitis o un restrenyiment, però i si és una apendicitis? No identificar-ho a temps pot tenir un preu molt alt.

Creu que l’atenció sanitària pot avançar cap a la teleconsulta?

Segurament sí. I fins i tot per a adults que es podran fer l’exploració ells mateixos. A Amèrica i al Nord d’Europa ja hi ha mútues privades que ofereixen el material necessari als clients a canvi d’una mensualitat i a l’hora de visitar-se són ells mateixos qui s’exploren les orelles, la gola o els batecs del cor. Tot va cap aquí: emprar la tecnologia sempre que ens resulti útil. Això sí, és important que a l’altra banda de la videotrucada hi hagi un doctor format i que el material estigui homologat.

El model s’acabarà aplicant?

Pròximament, no. Però és cert que altres hospitals de la Catalunya central estan fent estudis i proves pilot que van en aquesta mateixa línia. Sembla que tot avançarà en aquesta direcció, en explorar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per posar-les al servei del sistema.

Subscriu-te per seguir llegint