Passarel·la canina a Artés esperant una adopció

La Fira d’Artés també ha tingut espai per a la sensibilització sobre l’adopció d’animals a càrrec del centre manresà Els Quissos ha organitzat una exhibició de gossos en adopció amb l’objectiu de donar-los visibilitat i acostar-los a possibles famílies. Poc després de la 1 del migdia, la responsable de l’associació, Imma Sabaté, ha anat presentant un a un els animals, explicant-ne la història, el caràcter i les necessitats.

Entre els set gossos, la Triana, que té gairebé 7 anys, barreja de shar pei i schnauzer gegant. “És molt simpàtica i té moltes ganes de jugar, l’hem portat a residències i tothom n’està encantat perquè és molt festosa”, ha explicat Sabaté. Tot i haver passat per una operació als ulls fa un parell d’anys, actualment es troba bé de salut. “Està sana i castrada, però necessita un control periòdic de les orelles”. El Jaco, de gairebé 11 anys, és carinyós i sociable, Sabaté ha matisat que “té un puntet: si l’humà es mostra insegur o l’agafes quan no vol, pot marcar una mica”. Comparteix espai amb la Triana i fa temps que espera una adopció.

També s’han presentat tres germans de raça grifó: el Ciao, la Freya i la Cala. Formen part d’una camada de més cadells, uns quants ja han estat adoptats. “Van néixer per manca de control de la natalitat, però ara, gràcies a la col·laboració amb la protectora El Refugi, ja estan castrats”, ha explicat. Tot i el seu caràcter, “quan corren semblen esverats perquè són molt alegres”, assegura que a casa són tranquils. “La gent que els ha adoptat diu que no hi ha cap problema, ni tan sols amb els veïns”. Segons ha dit, són gossos aptes per conviure amb infants i gats.

La presentació s’ha completat amb el Piecito i la Xica, una parella de gossos d’uns 8 i 11 anys respectivament. Tots dos estan castrats i no tenen malalties. “Són molt simpàtics”, ha resumit Sabaté, destacant especialment l’energia del Piecito. “Està aprenent a caminar al costat, perquè a vegades se’ns emporta, es pensa que anem amb trineu”, ha dit. La Xica, per la seva banda, també és sociable, tot i que “amb altres femelles, de vegades, darrera la reixa es diuen quatre coses”.

Des de l’entitat expliquen que haurien volgut portar més animals, però les dificultats logístiques ho han impedit. “Al refugi de Manresa en tenim de més grossos, de més de 30 o 40 quilos, i no sempre és fàcil moure’ls”, ha apuntat Sabaté.