Els moviments migratoris porten 6.000 persones a l’àrea central, el 80% de l’estranger

Els moviments migratoris han portat a totes les comarques de l’àrea central un creixement de població de més de 6.000 persones. És a dir, el saldo resultant entre la gent que arriba i la gent que se’n va a cadascuna de les demarcacions d’aquest territori és positiu. En rebem més que no pas en veiem marxar. I en aquest balanç hi té un paper cabdal l’intercanvi de fluxos poblacionals amb persones d’altres països. Dit d’una altra manera, l’arribada de població de nacionalitat estrangera, malgrat que també n’hi marxen, és la que està nodrint en els últims anys els increments d’habitants a les comarques de casa nostra, seguit dels canvis de residència amb origen a altres demarcacions de Catalunya. Per contra, amb la resta d’Espanya la majoria de balanços són negatius.

Aquest panorama és el que reflecteix l’últim balanç oficial que acaba de publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), corresponent al 2024, del que s’anomena moviments migratoris.

Una estadística que posa en xifres els desplaçaments de les persones per un canvi de residència entre dos municipis catalans (dins de la mateixa comarca o entre comarques diferents), entre un municipi català i un altre de la resta d'Espanya o un municipi català i un altre de l'estranger.

El que mostra aquest últim registre és que en el conjunt de l’àrea d’influència de Regió7 aquests fluxos migratoris, comptant tant els que arriben com els que marxen, va acabar aportant un increment de 6.136 persones.

I el que és més rellevant, el balanç directe amb altres països aporta gairebé un 82,3 % d’aquest augment (5.053 persones en total). També amb saldo positiu, però a molta més distància que la vinguda des de l’estranger, hi ha l’intercanvi amb altres comarques, que suposen un increment de 1.631. Per contra, amb la resta d’Espanya el saldo conjunt de les set comarques de l’àrea de Regió7 és negatiu (-548).

En aquest balanç total de fluxos migratoris, el Bages va sumar el 2024 un total de 2.748 persones, el 81,4% de països estrangers. En l’intercanvi amb altres territoris de Catalunya va tenir un saldo positiu de 696 habitants, mentre que amb la resta de l’Estat va ser negatiu (-187). El Solsonès i l’Alt Urgell són les dues comarques de casa nostra on els balanços de població estrangera tenen un per relatiu més elevat en relació amb l’increment total, per damunt del 90%. La primera va guanyar per aquest factor migratori 308 habitants (285 de països estrangers) i la segona 482. Per contra, el Moianès és la comarca on el pes estranger és menor, tot i que supera el 50% (52,6). Va guanyar en aquest balanç gairebé 200 habitants.

El Berguedà en va sumar 703, un 80% dels quals del flux amb altres països, mentre que la Cerdanya és l’única comarca de casa nostra que, a part d'amb la resta de l’Estat, també va tenir un saldo negatiu respecte la resta de Catalunya. Tanmateix, el global també va ser positiu, de tot just 13 persones, gràcies a la població estrangera. A l’Anoia, el balanç va ser de 1.639 persones més, el 70% de països estrangers.

Les xifres globals

Al conjunt de Catalunya, l’any 2024 es registren 282.739 canvis de residència als municipis, xifra que representa un augment del 3,1% respecte de l’any anterior i és la més elevada des del 2006, segons l’Idescat. També en aquest global destaca l’alta mobilitat de la població estrangera, ja que el 32,7% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que els estrangers representen el 18,7% de la població. Per lloc de naixement, els canvis de residència dels nascuts a Catalunya representen el 51,6% dels moviments interns, els dels nascuts a l’estranger el 41,2% i els dels nascuts a la resta d’Espanya el 7,2%.

El 57,3% dels moviments interns a Catalunya es produeixen amb una altra comarca, i el 42,7% dins de la comarca. En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenen un saldo positiu i una comarca, l’Alt Empordà, té saldo zero.

A més dels 282.739 canvis de residència entre municipis de Catalunya, s’ha registrat un saldo amb l’estranger de 129.030 persones (276.046 immigracions i 147.016 emigracions) i un saldo amb la resta d’Espanya de ‑6.437 persones (53.585 immigracions i 60.022 emigracions). El saldo migratori total de Catalunya ha estat de 122.593 persones el 2024, el segon valor més alt dels darrers 17 anys després d’assolir un saldo de 152.681 persones l’any 2022.

Totes les comarques i Aran tenen saldo migratori total positiu (més entrades que sortides). En termes relatius, les taxes de migració neta total més elevades són les del Baix Ebre (23,9%), el Montsià (23,0%) i l’Alt Urgell (22,6%).

El saldo migratori entre Catalunya i l’estranger (129.030 migracions netes) per país de procedència-destinació situa el Marroc amb el saldo migratori més elevat (21.089). Seguidament, hi ha Colòmbia (18.145), Perú (10.475), Veneçuela (9.502) i Argentina (8.341). En l’altre extrem, hi ha els països amb els quals Catalunya té més migracions de sortida que d’entrada. Destaquen Ucraïna, amb un saldo migratori de ‑3.099 migracions netes, França (‑1.999), Alemanya (‑1.203), Romania (‑1.102) i Suïssa (‑1.046).

Migracions amb la resta d’Espanya

El saldo migratori amb la resta d’Espanya és negatiu (‑6.437 persones), xifra superior a l’any anterior (‑5.171). Per comunitats autònomes, els saldos positius més elevats es registren amb la Regió de Múrcia (120) i Ceuta i Melilla (20), mentre que els saldos més baixos es registren amb la Comunitat Valenciana (‑1.564) i les Illes Balears (‑931).

Subscriu-te per seguir llegint