Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí i el més veterà del Bages, que deixarà el càrrec: «La clau per mantenir-se a l'alcaldia és complir, ser proper, i saber escoltar»

Nascut a Castellgalí el 18 de setembre del 1964, Cristòfol Gimeno Iglesias és delineant de professió, però la seva trajectòria professional ha estat lligada a la política, fins al punt d’esdevenir l’alcalde amb més antiguitat del Bages i un dels més veterans de Catalunya. Va entrar com a regidor de l’oposició (PSC) a l’Ajuntament de Castellgalí el 1987, i el 1999 assolia l’alcaldia, que ha mantingut durant set mandats consecutius, sempre amb majoria absoluta. Ara afronta la seva última setmana en el càrrec, que al ple de dimecres vinent, 22 d’abril, deixarà amb un relleu anticipat. Tampoc continuarà com a regidor, però mantindrà l’escó de Diputat al Parlament que, en la seva segona etapa, té des del 2021.

Continuarà com a Diputat. Hi ha alguna opció d’anar més enllà i assumir alguna responsabilitat de govern, si es donés el cas?

En situacions com la meva i havent fet un pas al costat a l’alcaldia, pot ser que arribin oportunitats. Ara per ara, no hi ha res, i tampoc estic fent aquest pas perquè hi hagi alguna cosa més.

Deixa la política municipal després de 39 anys. Per què ara?

Ja tocava, i ara es donen les circumstàncies. Tinc un bon relleu, un equip cohesionat, i és un moment òptim per donar continuïtat al projecte de poble que hem estat treballant amb tot l’equip. Ho portàvem planificat des de fa més de tres anys. De fet, el relleu ja el volia en el mandat anterior, però va arribar la covid.

I per què es retira un any abans que s’acabi el mandat?

El primer tinent d’alcalde, Marcos Álvarez, que em rellevarà, ha anat agafant responsabilitats i rols, i ara tindrà tot un any per donar-se a conèixer a la ciutadania i anar-se guanyant la confiança de la gent. Álvarez és el primer tinent d’alcalde, i seguim el guió que havíem planificat amb l’equip de govern a començament del mandat. A més, hi està disposat i il·lusionat.

Suma set mandats consecutius com a alcalde, i tots amb majoria absoluta. Creu que la gent ha votat el PSC o l’ha estat votant a vostè?

Als pobles se sol votar la persona i els equips. En el nostre cas, ens hem anat guanyant la confiança de la gent i hi ha hagut un percentatge bastant alt del compliment dels programes electorals. I això és el que va generant aquesta confiança. La clau per durar tant és complir els compromisos, ser proper, i escoltar la gent i les crítiques, rectificant allò que s’hagi de rectificar. I és important tenir empatia amb tothom, tant amb qui saps que t’ha votat com amb qui creus que no.

Hi ha generacions que no han conegut un altre alcalde de Castellgalí que vostè. Que ara plegui, pot repercutir en els resultats?

Podria ser. Un dels meus tres fills, que ara té 28 anys i és regidor de l’equip de govern, tot just en tenia un quan jo vaig entrar d’alcalde. Com ell, hi ha molta gent que només m’ha vist a mi com a alcalde, i no només per una qüestió d’edat, perquè també hi ha moltes famílies que han vingut de fora i tampoc han conegut cap altre alcalde al poble.

En tot aquest temps, el poble ha crescut molt. Com s’ha traduït això en la gestió i les adaptacions que ha hagut de fer com a alcalde?

Quan jo vaig entrar, Castellgalí tenia 800 habitants i ara ens apropem als 2.500. La població s’ha triplicat, i ens hi hem hagut d’anar adaptant. Aquí i a tot arreu, la ciutadania és cada vegada més exigent. Ha vingut molta gent del Bages, però també dels dos Vallès i de l’àrea metropolitana, i ho han fet pensant en els serveis que tenien a les seves poblacions. En alguns casos ens hem pogut acostar al nivell dels serveis que tenien com a municipis molt més grans, però en altres no tant. El grau d’exigència per part seva hi ha sigut i, darrerament, en alguns casos fins i tot hi ha hagut un punt de bel·ligerància. S’ha d’entendre que hi ha coses que aquí no hi són, però tenim la proximitat de Manresa i algunes gestions s’han d’anar a fer allà. La gent del poble de tota la vida era més conformista, i conscient que les decisions s’han d’anar prenent a poc a poc. Però també està bé que hi hagi aquest punt d’exigència, perquè ens ha motivat.

Amb vostè d’alcalde s’han fet nombroses actuacions, des del polígon, fins a nous equipaments, urbanitzacions, o la remodelació del nucli antic. En destacaria alguna d’especial?

Hem fet molts canvis urbanístics, des de la urbanització de tots els carrers del Mas Planoi, fins a la remodelació del nucli antic, el sector de Casajoana, el sector urbanístic de la Torre del Breny, la urbanització de l’Avinguda Montserrat, o de la plaça de l’Ajuntament. Però també hem fet molts equipaments, com la nova escola Sant Miquel, l’escola bressol, el camp de futbol, el pavelló, el casal cultural, la remodelació del teatre... S’han fet moltes coses i no en voldria destacar cap per sobre de l’altra perquè tot s’ha anat fent segons la demanda de la població i les necessitats que hi havia en cada moment fruit d’aquest creixement demogràfic. A banda d’aquestes obres, i tenint en compte el creixement que hi ha hagut, del que més content estic és de la cohesió social que hi ha a Castellgalí. La gent encara se saluda pel carrer.

I malgrat tot això, hi ha algun projecte que hauria volgut fer i que no haurà pogut desenvolupar?

La reivindicació històrica del desdoblament de la C-55. No depèn tant de l’Ajuntament, però el voldria veure fet. De totes maneres, està encarrilat, les converses amb el Govern de la Generalitat van bé, i estaré content de veure aquest desdoblament aviat. La pega és que, relacionat amb això, m’hauria agradat deixar més endreçada tota la zona del Raval La Fàbrica, que justament és el nucli que està a tocar de la carretera C-55.

Quin ha estat el seu millor moment com a alcalde?

Les vegades que he tingut les majories absolutes més àmplies, perquè tenir aquest suport de la ciutadania és molt satisfactori. Això demostra que no ho hem fet tan malament com deien alguns.

I el pitjor?

Hi ha hagut dos moments molt durs. El primer van ser els dies posteriors al referèndum de l’1 d’octubre del 2017, que va venir la Guàrdia Civil al poble. I un altre moment complicat, va ser uns mesos abans, quan vam tenir un problema amb l’extresorer que es va endur diners de l’Ajuntament. Veure com algú amb qui havies fet confiança després de molts anys treballant aquí, et decep d’aquesta manera, també és molt dur.

I la covid?

Va ser un daltabaix per a tothom, però l’avantatge d’aquí és que majoritàriament a les cases la gent té balcons, terrasses i més facilitat per poder passejar. Això va fer que aquí es visqués una mica diferent que en altres llocs més grans i on hi ha més blocs de pisos. Va ser un moment crític però ja superat.

En algun moment ha pensat en llençar la tovallola?

Sí. L’octubre del 2017. Vaig estar a punt, però em van convèncer companys. No entenia quina necessitat tenia la Guàrdia Civil de venir a Castellgalí. Fins i tot se’m va acusar d’haver-los avisat jo, i allò em va fer mal. Jo no estava a favor d’organitzar el referèndum, però la resposta va ser del tot desproporcionada i tampoc la compartia. Vaig passar uns dies molt dolents i el pensament va ser de plegar, però me’n vaig acabar sortint.

Tot i els entrebancs, s’ha convertit en l’alcalde amb més antiguitat del Bages i també un dels més antics de Catalunya. Què l’ha fet resistir tant temps?

Veure que vas tenint la confiança de la gent. No m’hauria imaginat mai estar-hi tant de temps, però m’hi he anat trobant, i no només fent d’alcalde sinó assumint altres càrrecs complementaris.

Exacte, perquè a banda d’alcalde i Diputat, ha estat president i conseller comarcal, i Primer Secretari de la Federació XI del PSC. Amb què es queda de tot això?

Sense cap mena de dubte, em quedo amb la feina d’alcalde, encara que ara la deixaré i em mantindré com a Diputat. La feina d’alcalde és molt dura però també molt agraïda. Segurament que a les ciutats grans també deu passar, però en un poble petit, de seguida veus que les decisions que prens transformen les coses. Hi ha molta proximitat amb la gent, i és molt agradable quan et reconeixen que has fet coses i les has fet bé.

Subscriu-te per seguir llegint