El Bages recupera aus de pas que han tornat després dels anys de sequera

Aus que durant els darrers anys havien esquivat la comarca del Bages, han tornat després de mesos de pluja. El grup bagenc que recompta les aus hivernants i rapinyaires han censat més animals que en les últimes tres edicions anteriors i han trobat algunes espècies d’ocells que en els darrers anys havien passat de llarg del Bages. Toni Borràs, biòleg i ornitòleg que dirigeix el grup de vuit observadors que fa el recompte anual, ha explicat que «tenim censats 1.268 efectius, un 23% més que el 2025».

Entre els mesos de setembre de 2025 i març de 2026, a la zona de Manresa s’han recollit uns 680 l/m² de precipitació, una xifra que està força per sobre de la mitjana, que se situaria entre els 400 i 500 l/m². A la zona nord del país, tant a la part del Berguedà com a la del Solsonès, on neixen els rius de les dues conques -Llobregat i Cardener (després s’uneixen aigües avall de Manresa), les pluges encara han estat més quantioses. La precipitació generosa d’aquests mesos ha fet que les terres d’aquesta part del país hagin acumulat grans quantitats d’aigua, el que ha beneficiat la vegetació, sense cap mena de dubte. N’hi ha més i ha crescut per sobre del que era habitual en els anys de sequera. I, al mateix temps, es constata la recuperació de diferents espècies d’insectes i fins i tot de talps, que són aliment d’algunes aus (els talps de les rapinyaires). Com explica Borràs «les condicions ambientals del cens d’enguany trenquen la tendència regressiva de les recents edicions. Presenta uns efectius més semblants als censos anteriors a la sequera i un augment de la diversitat i composició de les espècies presents».

A la comarca del Bages, els ocells de pas hi troben allò que necessiten: zones humides amb vegetació i fauna adequada. L’àrea de la Corbatera, a Sallent, els Aiguamolls de Santpedor, la vora del Cardener, a prop de Sant Joan de Vilatorrada, o el Parc de l’Agulla de Manresa són espais que aquestes aus agraeixen. Fins i tot llocs que les poblacions en dècades anteriors van assecar, com la zona l’estany que dona nom al municipi del Moianès, han tornat a recuperar l’aigua. Aquest és un punt que també és interessant per a la població d’ocells.

Tornant a les xifres del recompte, Borràs explica que enguany, en el cens hi figuren 32 espècies (un 16% més que el 2025). Pel que fa a la composició faunística, han aparegut espècies que no es van censar l’any anterior: ànec cullerot, becadell sord, becada, martinet de nit, mussol comú, duc, milà reial i merla d’aigua.

Al mateix temps que han reaparegut alguns tipus d’ocell, n’hi ha d’altres que havien estat citades en anys anteriors i que, de moment, no han tornat, com ara la cigonya blanca, el martinet blanc, el martinet menut, el gavià argentat, la gavina vulgar, l’esmerla i el teixidor. En aquest cas, els efectes del canvi climàtic hi tindrien molt a veure. I per altra banda, tot i que hi ha una millora en conjunt, «també hi ha davallades puntuals en efectius d’algunes espècies», assenyala l’ornitòleg.

Les cinc espècies més abundants al Bages segons aquest darrer recompte del 2026 són l’ànec collverd (502), els esplugabous (190), la fredeluga (150), repicatalons (75), bernat pescaire (69) i corb marí (49).

Les dues espècies d’aus aquàtiques que tenen zones d’ajocar (dormidors) a la regió apleguen, comptabilitzades a part, 261 ocells. I les cinc localitats amb més ocells censats, tret dels dormidors i de la plana, són Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí (239), l’Aiguamoll de la Bòbila (174), l’Estany de l’Agulla (111), la Corbatera (104) i el llac de Navarcles (90).

Si es té en compte la diversitat, les tres localitats que concentren més tipologia diferents d’aus són l’Aiguamoll de la Bòbila (17), el Llac de Navarcles (13) i la Corbatera-La Sala (12). Amb 10 espècies segueixen localitzacions del Llobregat, com Sant Benet, Viladordis i el tram d’Artés a Navarcles.

Pel que fa als ambients, la major diversitat faunística, i alhora la major biomassa, tal i com es preveia, correspon a les aigües estancades, situades en la conca del Llobregat.

Pel que fa als aigües corrents (cursos fluvials), Borràs destaca que les riberes dels dos rius acullen les àrees d’ajocament de dues de les espècies hivernants: la dels esplugabous al Cardener i la dels corbs marins al Llobregat.

«Com ja es va veure en el cens del 2025, explica Borràs, aquest any s’aprecia una davallada dels esplugabous, tant en la zona d’alimentació com en la d’ajocament.

El corb marí es manté a la baixa en el comptatge diürn, però manté el nombre d’exemplars que s’hi ajoquen.