La Igualada que busca el verd i la universitat

El planejament urbanístic fixa línies de futur per al creixement de les ciutats. Els urbanistes, arquitectes, i polítics tracen espais de canvi, de transformació. A Igualada s’han trencat les tesis de tots els tècnics. El Pla d’Ordenació Urbana Municipal data del 1986. El govern i els tècnics treballen sobre un revisió que es va fer el 2005 (el que es coneix com a text refós) i l’últim intent de canvi es va plantejar el 2009-2010, i va ser un dels factors que va contribuir a posar punt i final a l’etapa del darrer alcalde socialista, Jordi Aymamí. L’actual, nascut en l’òrbita convergent, Marc Castells, té clar que no se la jugarà políticament amb un nou POUM.

Fa estrany pensar que una ciutat té un document urbanístic de fa 40 anys com a referent de futur, però la ciutat que té al cap Marc Castells va introduint pesics de transformació, encara que l’immobilisme més important es troba en aquesta joia d’edificacions industrials que és el barri del Rec, d’Igualada, on hi té un pes molt important la construcció de finals del XIX i dels primers anys del XX, amb el modernisme com a protagonista.

Castells, que ga construït un missatge sobre la voluntat de tenir «una ciutat amable» i, entre moltes altres qüestions, s’ha fixat en l’àmplia zona que queda entre l’antiga N-II i el polígon de les Comes. El 2014 es va inaugurar el nou hospital d’Igualada, que és a l’extrem oest d’aquest espai i, en els darrers s’ha anat definint la resta, un pulmó verd per a la ciutat. El Parc Central, l’espai de jocs, la peça amb gespa pensada per a grans esdeveniments (com ara el concurs de globus) i futurs equipaments, com el reclamat auditori, cap a la part més a l’ est. La joia del projecte Castells és la Universitat, que té un espai del campus (la part de ciències de la salut) al centre, des del 2025.  

El Rec, una revolta d’èxit, una transformació quieta

El barri del Rec, marcat per la concentració d’indústries adoberes i tèxtils, forma un conjunt industrial que ha arribat al segle XXI amb una bona estructura, però que no troba la manera de reorintar el futur. Curiosament, el principal moviment social que hi ha hagut per reclamar que s’intervengui ha estat el Rec.O, dues estapes a l’any de 4 dies en les que marques de primer nivell venen productes fora de temporada a bons preus. Aquesta era una iniciativa que volia crear consciència, obrir debat i incentivar la transformació des del respecte a les construccions. Al barri, les crisis econòmiques no li han fet cap favor a l’hora d’encarar el futur. Ara hi ha mostres puntruals de transformació, com l’hotel restaurant Somiatruites.