El quart de segle del mapa de les noves vegueries
Catalunya té una nova estructura administrativa amb uns governs territorials que són descentralització del Govern català, però sense rellevar les diputacions
La foto de grup, amb l’alcalde de Moià a primera fila, el dia que el Parlament a aprovar la creació de la comarca del Moianès | MIREIA ARSO/ARXIU
L’any 2000, l’advocat i polític Miquel Roca Junyent, acompanyat d’un grup de reconeguts experts, treballava en un document per a la reorganització territorial del país. Les velles vegueries tornaven a escena. Els territoris que la divisió provincial havia deixat sense administració amb la divisió estatal del segle XIX en províncies, com ara la Catalunya central, tenien el seu nom escrit en documents de treball. Les quatre demarcacions catalanes -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona- tenien una amenaça, però l’Estat sempre havia i ha mantingut que internament cada territori es pot organitzar, però les províncies i els governs civils no es toquen.
Les vegueries havien de guanyar pes, això havia de permetre reconèixer territoris i capitalitats, i una nova estructura podria iniciar un camí que es preveia sense retorn, però tot i que s’ha avançat, el poder polític de les vegueries és limitat i han passat a ser un desplegament de departaments del Govern (i encara no tots). Podem parlar de la Catalunya central, de l’Alt Pirineu i Aran, del Penedès (l’última incorporació, amb una part de l’Anoia incorporada). I en administració territorial s’ha avançat en altres aspectes, com ara la creació de comarques. El Moinès n’és el millor exemple. El Lluçanès ha fet un camí difícil i l’Alta Segarra no ha iniciat el procés.
El llibre recomanat
Catalunya qüestió d’Estat de Jaume Renyer
Voliana Ed. | 160 PÀGINES | Assaig polític
Línies del territori que no es mouen
L’informe Roca no només fixava la divisió en vegueries o regions, sinó que feia una revisió total de la part administrativa: vegueries, comarques i municipis. 25 anys després de la seva aprovació, hi ha algunes comarques proposades que s’han creat, com el Moianès, i d’altres que o bé van fent camí, el Lluçanès, o bé no s’han arribat ni a plantejar, l’Alta Segarra.
Però aquells que van fer el document plantejaven que no quedessins ni comarques ni municipis amb problemes. I, a la Catalunya central, per citar-ne alguns, l’Alta Segarra és de la comarca de l’Anoia, però de la vegueria Central. Al Berguedà, per posar un altre exemple, aquest a nivell municipal, Gósol és de la província de Lleida, però està en una comarca de la de Barcelona, el Berguedà. I no parlem de la Cerdanya, comarca francionada entre estats i entre províncies.
El llibre recomanat
Ponts del Diable a Catalunya de Jordi Suades Marigot
Ferell ed | 160 PÀGS | Patrimoni
- Un bus que surt ple de Barcelona admet passatgers que van a Berga i exclou els de Sallent i Navàs
- Montserrat Martí, soprano i filla de Montserrat Caballé: 'L’afecte entre Freddie Mercury i la meva mare va ser autèntic
- Els tècnics d'Hisenda rebaixen la devolució a Shakira als 27,4 milions després de conèixer la sentència de l'Audiència Nacional
- La comunitat islàmica de Manresa condemna les agressions que van patir quatre dones musulmanes aquest diumenge a Manresa
- Grison (41 anys) i la seva rutina dolç-salat: 'Vaig perdre al voltant de deu quilos
- Una fisio amb 200.000 seguidors a Instagram informarà a Manresa sobre els tabús de la salut pelviana
- La Guàrdia Urbana de Manresa precinta una atracció instal·lada als Trullols
- Aliments que no s'haurien de guardar a la nevera
