Saps quin és un dels animals salvatges més rescatats a la Catalunya central?

Els Agents Rurals van gestionar durant el 2025 un total de 620 recollides de fauna salvatge a la regió. En concret, es van rescatar 439 aus, 112 mamífers i 69 rèptils. Segons Francesc Coll, agent rural i cap regional de la Catalunya central, aquestes dades confirmen una tendència a l’alça en aquest tipus d’actuacions, tant a la zona com al conjunt del país, especialment en àrees urbanes, on hi ha més interacció amb la ciutadania i amb les infraestructures.

"Cada vegada hi ha més persones conscienciades que, quan troben un animal ferit o en dificultats, truquen al 112", assegura Coll. En aquest sentit, destaca que abans hi havia més desconeixement sobre com actuar: "Fa uns anys, molta gent no sabia on adreçar-se quan trobava un animal salvatge ferit". Ara, però, amb el 112 centralitzant totes les emergències ambientals, "és molt més senzill". Amb l’augment progressiu dels rescats en els darrers anys, el sistema "s’ha anat dimensionant i funciona bé".

Quan un avís arriba a la central, els Agents Rurals desplacen la unitat disponible més propera. A més, per facilitar la recollida dels exemplars, existeix una xarxa de clíniques veterinàries col·laboradores que permet atendre els casos en moments de saturació, sobretot durant l’època de més incidència —generalment entre finals de primavera i principis d’estiu— i en períodes en què cal intensificar les tasques de prevenció d’incendis. Des d’aquí, els animals rescatats es traslladen als centres de fauna salvatge (CFS). A Catalunya hi ha un total de nou instal·lacions pròpies, una d’elles a Bagà, i set centres col·laboradors externs.

Com s’ha apuntat, el període comprès entre finals de primavera i principis d’estiu és quan es fan més recollides: "Les cries comencen a tenir autonomia i és un moment crític. Els ocells han d’aprendre a volar, i els mamífers i la resta d’animals han de començar a relacionar-se amb l’entorn", explica Coll. Durant aquests mesos també es registra un augment dels atropellaments de fauna, molts dels quals són mortals.

Pel que fa a les causes dels rescats, la majoria estan relacionades amb les cries, però també amb accidents amb infraestructures: "Una part important de les recollides es deu a col·lisions amb suports i línies elèctriques, amb vidres o amb vehicles", afirma el cap regional. De fet, segons dades del 2025 a tot Catalunya, el principal motiu d’ingrés als CFS és la caiguda del niu, amb 11.235 rescats. El segueixen els traumatismes (2.668) i la tinença o captura il·legal (2.161). La resta de recollides efectuades l’any passat, unes 7.000, responen a causes fortuïtes com electrocucions, malalties, debilitat o desnutrició, entre d’altres.

Quan un animal arriba a un CFS, rep una revisió veterinària i se li practiquen diverses proves mèdiques amb l’objectiu final d’ingressar a les gàbies de rehabilitació, on s’exercita abans de ser retornat a la natura. "Sempre procurem que tornin a l’àrea on els vam recollir, excepte si es tracta d’una espècie molt concreta que pugui servir per reforçar la població en un lloc determinat", explica Coll. En els casos en què no és possible el retorn al medi natural, els centres desenvolupen una tasca d’educació ambiental i garanteixen la protecció i el manteniment dels exemplars que han quedat desvalguts.

Els falciots, un dels habituals

Les aus van representar el 2025 més del 70% de les recollides de fauna salvatge a la regió central. Dins d’aquest grup, una de les espècies més habituals en els rescats són els falciots: "Tenen unes ales molt llargues i unes potes molt curtes. Per això, si cauen a terra, sovint les cries no poden remuntar el vol", explica Francesc Coll. El cas dels falciots és recurrent i, sovint, té una solució senzilla i ràpida: col·locar-los en un punt elevat perquè puguin tornar a volar.

A més, en molts casos, les cries "tenen els progenitors a prop vetllant per elles". Pel que fa als cabirols, es tracta d’una espècie que sovint genera confusió: "Quan detecten la presència humana, no fugen, sinó que confien en el seu camuflatge dins del bosc i es queden immòbils". Aquest comportament pot fer pensar erròniament que, especialment els exemplars joves, estan desemparats, i això provoca que hi hagi una certa tendència a recollir-los o a donar l’avís, apunta el cap regional.

Un altre cas habitual és el dels rapinyaires nocturns, com el gamarús, una espècie nidífuga: "Surten del niu abans de saber volar, de manera que, quan els veiem a terra, pot semblar que estan en perill, però és un procés natural". Tot i això, Coll matisa que sí que pot ser problemàtic si l’animal es troba en un lloc exposat o amb presència de depredadors.

A la regió central, els mamífers van representar prop del 20% dels rescats l’any passat, amb el cabirol i els eriçons com a espècies més habituals. Pel que fa als rèptils, van suposar una mica més del 10% de les recollides. En aquest grup, l’espècie més freqüent és la tortuga de terra, un animal que "pot transmetre la sensació que no pot fugir, amb una manera de desplaçar-se que sovint els humans no interpretem correctament". A l’estiu, també augmenten els avisos relacionats amb serps, sobretot perquè generen temor: "La gent no sap ben bé com actuar-hi", explica l’agent, que recorda que la majoria no són verinoses.

Subscriu-te per seguir llegint