Judit Benítez, jove de 25 anys i mare de dues filles: "Abans de ser mare, he estat dona; hem de mirar de cuidar-nos una mica"

La bagenca Judit Benítez sempre ho havia tingut molt clar: volia ser mare jove. Dit i fet: als 21 anys va tenir l'Ailén, i als 24 l'Eira. Ara ella en té 25 i és mare de dues criatures. La seva progenitora, la guardiolenca Charo Aguilera, també va donar a llum dues vegades però, en el seu cas, va deixar passar una mica més el temps abans de començar l'aventura de la maternitat. El primer el va tenir amb 27. La Judit, amb 31. "Tenia ganes de disfrutar la vida", explica, i tot i haver-se casat jove, amb 21 anys, assegura que va esperar a sentir que ja havia fet allò que es proposava abans de fer el pas de tenir fills.

Mare i filla coincideixen que no hi ha una única edat per ser mare. La Judit explica que moltes amigues seves ja tenen fills, mentre que la Charo recorda que, en el seu cas, l’entorn li preguntava sovint per què trigava tant. Tot i això, defensa que els va tenir en una edat “correcta” i que no s’hauria esperat fins als 40.

El primer any, però, no és mai fàcil. La Judit admet que amb la primera filla tot va anar rodat, més enllà dels nervis inicials —“plora i no saps què té”— i de les nits complicades. Amb la segona, en canvi, reconeix que es va desesperar més. La Charo ho va viure a l’inrevés: el primer fill era més ploraner, però ho recorda com una etapa molt feliç i dedicada. També subratlla el canvi d’època: abans es guiaven pel metge, mentre que ara es consulta tot a internet.

La conciliació ha estat un dels grans reptes. La Judit va deixar la feina amb la primera filla perquè no podia compaginar-ho tot, però ara vol tornar-hi per “sortir de la rutina i socialitzar”. La Charo també va fer una pausa amb el segon fill: va parar tres anys per dedicar-se a la criança abans de reincorporar-se.

Les diferències generacionals es fan evidents en la criança. La Judit apunta canvis en l’alimentació o en recomanacions com no posar sabates fins als dos anys, mentre que la Charo admet que li ha costat adaptar-s’hi amb les nétes. Malgrat això, el fons es manté i els consells rebuts de les mares sempre són els mateixos: "Mirar per tu i les teves filles" comparteix la Judit. "La mare sempre em deia que primer van els nens" afegeix la Aguilera.

“Passes el dia mode zombi”, resumeix la Charo sobre les dificultats de tenir un fill, mentre que la Judit hi afegeix la manca de temps propi. "Jo sempre dic que abans de ser mare, he estat dona; també ens hem de cuidar una mica a nosaltres mateixes" reivindica la jove. Amb tot, coincideixen en el millor: “Quan tens un mal dia i veus la teva filla, desapareixen els problemes i tens més força de fer les coses”.

Subscriu-te per seguir llegint