Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Ferrocarrils assumirà la gestió directa de la línia de Renfe de Lleida pel Bages a la tardor

El canvi d’operador, a través d’FGC Rail, suposarà també que abans no acabi aquest any ja començaran a circular els nous trens fabricats per l’empresa Stadler

Una de les primeres reunions del president d'FGC (a l'esquerra en primer terme) amb alcaldes de la línia

Una de les primeres reunions del president d'FGC (a l'esquerra en primer terme) amb alcaldes de la línia / FGC

David Bricollé

David Bricollé

Manresa

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) assumirà formalment a partir de la pròxima tardor la gestió de la línia de Renfe que passa pel Bages i que va des de Lleida fins a Terrassa (el que formalment s’ha rebatejat com a RL4), juntament amb l’altre tram que forma part d’aquest traçat i que es tracta de manera independent, l’RL3 (Lleida-Cervera).

El Govern va actualitzar a principi d’any l’acord que atribueix a FGC la prestació del servei ferroviari en aquest recorregut, de manera que serà l’empresa pública catalana la que, abans d’acabar l’any, es farà càrrec tant de la gestió dels trens que circulin per aquesta línia com la de les estacions, que actualment són competència d’Adif. En total, són 14 les parades que passaran a estar sota la tutela de FGC Rail, la divisió d’infraestructures de l’empresa. I el canvi de mans ha d’anar acompanyat, alhora, de la posada en servei dels nous trens que han de cobrir la línia. És a dir, també a partir de la tardor es podrà veure circular per aquest traçat del Bages i l’Anoia fins ara de Renfe els nous combois d’estètica de Ferrocarrils que s’estan enllestint.

L’RL4 de Rodalies de Catalunya es va posar formalment en servei el 15 de desembre del 2024, però encara amb gestió directa de Renfe, coincidint amb un increment del servei, ja que es va passar de tres trens diaris en cada sentit a cinc. Però, a més, es va establir una nova configuració amb recorregut des de Lleida fins a Terrassa Estació del Nord. Substituïa així íntegrament el que fins llavors era l’R12 (de Lleida fins a l’Hospitalet, passant pel Bages). Des de llavors, la continuïtat dels viatgers entre Terrassa i l’Hospitalet es fa mitjançant transbordament a la línia R4 de Rodalies a l’estació vallesana o en el mateix tren, segons cada cas. En sentit contrari, Terrassa Nord és l’estació d’intercanvi des de l’R4 a l’RL4 per a trajectes fins a Lleida.

Dins d’aquest recorregut de la nova RL4 hi ha les estacions de tres poblacions de l’Anoia (Sant Martí Sesgueioles, Calaf i Sant Pere Sallavinera) i de quatre del Bages (Aguilar de Segarra, Rajadell, Manresa i Sant Vicenç de Castellet). A Castellbell i el Vilar no s’hi aturen, i són directes entre Sant Vicenç i Terrassa.

Amb motiu de pròxim canvi de gestió, el president de Ferrocarrils de la Generalitat ha iniciat una ronda de visites als ajuntaments dels municipis de la línia per donar a conèixer el projecte i les actuacions previstes a les estacions un cop FGC Rail n’assumeixi la gestió. La primera trobada s’ha fet a l’Ajuntament de Mollerussa, on el president de FGC, Carles Ruiz, ha explicat a l’alcalde Marc Solsona els principals beneficis que suposarà la gestió de la línia. En destaquen més freqüències, trens nous, més puntualitat, coordinació amb l’alta velocitat i altres transports i l’adequació de les estacions.

Altres millores que s’han explicat a la trobada són la posada en servei de nous sistemes d’informació en temps real al client a les estacions, la implantació progressiva de màquines d’autovenda de bitllets, millores d’accessibilitat i una nova senyalística i imatge corporativa.

Amb aquestes trobades, FGC pretén establir un canal directe i permanent amb els municipis per tal de garantir una resposta ràpida. L’objectiu de Ferrocarrils, segons ha destacat Ruiz, és escoltar, millorar i construir amb els ajuntaments el futur de la mobilitat del territori.

Ruiz s’ha mostrat satisfet de la posada en marxa d’aquestes trobades perquè «permet explicar al territori i als municipis per on passarà la línia Lleida-Terrassa en què consistirà el servei que oferirà FGC Rail i quins seran els beneficis que percebran els usuaris de les RL3 i RL4 un cop ens en fem càrrec». A més, ha afegit Ruiz, «per nosaltres és clau que els alcaldes vegin que som un operador amb qui podran mantenir una comunicació fluida per avançar junts en la mobilitat».

Canvi de mans i nous trens

L’oferta de Ferrocarrils consistirà en 14 circulacions diàries per sentit entre Lleida i Cervera, cinc de les quals circularan fins a Terrassa, cosa que millora la freqüència actual de la RL3 amb l’increment de tres circulacions.

El servei es durà a terme amb quatre trens, el primer dels quals actualment està realitzant proves al taller del Pla de Vilanoveta d’FGC. Dels altres tres se n’avança la construcció a la fàbrica d’Stadler a València.

En paral·lel, Ferrocarrils està duent a terme l’adequació del taller del Pla de Vilanoveta amb l’ampliació de la nau i les obres per a la instal·lació d’un torn de rodes i un túnel de rentat. Aquestes actuacions es complementaran amb la instal·lació d’un Centre de Gestió i de simuladors de conducció per a formació amb l’objectiu de convertir el Pla de Vilanoveta en el Centre Operatiu de Rodalies de Lleida.

Els nous trens elèctrics, formats per tres cotxes, tindran sis portes a cada costat (12 en total), 164 seients (140 de fixes i 24 d’abatibles) i una capacitat total de 439 viatgers. A banda dels indicadors sonors d’obertura i tancament de portes, els trens tindran un sistema d’enllumenat verd (obertura) o vermell (tancament) per facilitar la identificació de la maniobra per part de les persones amb discapacitat auditiva. A cada tren hi haurà 15 pantalles panoràmiques d’informació al client (cinc a cada cotxe). A més, el sistema d’informació al viatger comptarà amb 16 altaveus a cada cotxe. Per informar els passatgers de les andanes, els trens disposaran de vuit pantalles LED exteriors, dues de les quals de frontals (ubicades a la part superior de cada cabina) i sis de laterals.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents