La científica Estel Blay, de Manresa, participa en una campanya de vols parabòlics per investigar els efectes de la gravetat zero

La manresana Estel Blay i quatre científiques més membres d’Hypatia, una organització liderada per dones dedicada a impulsar la recerca espacial i la divulgació científica, participen avui i demà, 8 i 9 de maig, en la nova campanya de vols parabòlics que es duu a terme a l’Aeroport de Sabadell de la mà de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Durant aquestes dues jornades es faran sis vols en gravetat zero amb un avió acrobàtic que efectuarà una quinzena de paràboles, amb l’objectiu d’analitzar com reacciona el cos humà a l’absència de gravetat.

Les participants són la bagenca Estel Blay, Laura González, Carlota Keimer, Helena Arias i Núria Jar, tripulants d’alguna de les tres missions d’Hypatia, així com la nutricionista Abril Gorgori. En cada vol hi prenen part el pilot Daniel Ventura i una de les científiques, encarregada de supervisar els experiments a bord. Els vols parabòlics es duen a terme amb un avió Pitts de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, i els resultats serviran per validar dos projectes internacionals de recerca.

“Poder participar en aquests vols parabòlics és una oportunitat única per a nosaltres”, ha assegurat Blay. En aquest sentit, la manresana ha destacat que una de les limitacions de les missions d’Hypatia és precisament la impossibilitat de simular la microgravetat. “És fantàstic poder reunir tants àmbits de recerca en un mateix projecte”, ha afegit. De totes les tripulants d’Hypatia que participen en la campanya, Blay serà l’última a volar. “Estic nerviosa i molt emocionada”, ha confessat.

Els vols també incorporen una novetat: l’Estela, la nova mascota d’Hypatia. A més d’acompanyar l’equip en la pròxima missió a l’Àrtic, la figura actuarà com “el nostre indicador de gravetat zero”, segons ha explicat Blay. “Quan l’avió entra en microgravetat, hi ha un objecte que comença a flotar i que indica visualment que ja ens trobem en aquesta situació”, ha detallat. Cada paràbola permet experimentar dins de la cabina de l’avió entre 8 i 10 segons de gravetat zero. Utilitzar l’Estela és també una manera d’implicar els infants en l’aventura científica. La mascota es va escollir a través d’un concurs en què es van presentar més de 200 dibuixos.

La manresana Estel Blay participa en una campanya de vols parabòlics a l'Aeroport de Sabadell

Veure Galeria

Una de les investigacions és el projecte Numerical Evaluation of Long-Term Microgravity Effects (NELME), que té com a objectiu predir amb precisió, mitjançant simulacions, els efectes de l’exposició prolongada a la microgravetat sobre el sistema cardiovascular. Els resultats de l’estudi, dirigit pel professor Antoni Pérez-Poch, coordinador de l’activitat i del Laboratori de Microgravetat i Ciències de la Computació de la UPC, seran útils per elaborar recomanacions orientades a millorar la salut cardiovascular dels astronautes en futures missions tripulades a la Lluna i Mart.

Fins ara es coneixien els efectes de l’exposició a la microgravetat en missions de fins a sis mesos, però encara no hi ha dades concloents sobre l’impacte de la ingravidesa en missions de llarga durada. L’estudi també analitzarà els efectes de les situacions de gravetat parcial, com les de la superfície de la Lluna —que té una sisena part de la gravetat terrestre— o Mart —que en té aproximadament una tercera part. Per validar el model cal obtenir noves mesures experimentals en períodes més curts i, especialment, ampliar les dades disponibles sobre l’impacte en les dones.

Tal com ha explicat Pérez-Poch, les participants “porten dos rellotges intel·ligents amb els quals es registraran dades biomèdiques”. Aquestes dades serviran posteriorment per “validar uns models computacionals que estem desenvolupant”, amb l’objectiu de predir els efectes que l’absència de gravetat té sobre el sistema cardiovascular, especialment a llarg termini. El professor també ha destacat la importància de dur a terme l’experiment amb dones, ja que “moltes vegades les dades biomèdiques dels estudis clínics tenen un biaix en favor dels homes”.

La percepció sensorial a gravetat zero

L’altre projecte, anomenat Gravitational Reliability and Vestibular Inference in Transient Microgravity (GRAVITY), estudiarà la percepció sensorial i els efectes de la ingravidesa sobre el cervell. A més, permetrà comparar els resultats amb els que s’obtinguin durant la pròxima missió Hypatia III, prevista a l’Àrtic, en condicions d’aïllament. El treball és dirigit per la investigadora Elisa Raffaella Ferrè, catedràtica de neurociència cognitiva i coordinadora del Laboratori de Neurociència Espacial de la Birkbeck University of London.

“En aquest experiment estem estudiant com afecta la gravetat zero al sistema intern de l’oïda, que és molt important perquè està relacionat amb l’equilibri i amb la capacitat cognitiva de les persones”, ha explicat Ferrè. Es tracta d’una recerca que combina tècniques qualitatives i quantitatives i que es basa en entrevistes abans i després dels vols per analitzar els canvis que experimenten les participants. Més enllà de la investigació científica, la campanya també vol fomentar les vocacions STEAM i incorporar la perspectiva de gènere al sector aeroespacial.

Els vols parabòlics serviran, a més, com a prova pilot del projecte SpaceGenFish, liderat per la doctora Laia Ribas, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i tripulant d’Hypatia I. Aquesta recerca estudiarà la viabilitat de l’aqüicultura a l’espai i els efectes de la microgravetat sobre els peixos, incloent-hi els possibles canvis genètics que es produeixen en aquestes condicions. Per aquest motiu, durant els vols d’aquests dies, a bord de l’avió no només hi viatjaran dues persones, sinó també embrions de dues espècies diferents de peix.

Una plataforma única al món

Des de l’inici de l’era espacial, a mitjan segle passat, agències com la NASA o l’ESA utilitzen els vols parabòlics tant per entrenar astronautes en condicions d’ingravidesa com per dur a terme experiments en microgravetat.

En aquest àmbit, la UPC és pionera i l’única universitat del món que ha impulsat, conjuntament amb l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, una plataforma innovadora de recerca en microgravetat. Aquesta infraestructura permet realitzar experiments espacials a un cost molt inferior al de les campanyes que es fan amb avions de reacció.

Subscriu-te per seguir llegint