Una plantació a Sallent desvela com treballen els clans albanesos

L’Audiència Nacional ha condemnat diversos membres d’una organització criminal dedicada al cultiu de marihuana que operava a Catalunya i que tenia un dels seus principals centres d’activitat en una nau de Sallent, així com connexions logístiques i immobiliàries a Igualada. La xarxa va ser desmantellada el novembre de 2020, com publicava Regió7. La majoria dels condemnats són una banda d'albanesos, que la sentència considera organització criminal.

La resolució judicial dona per acreditat que la xarxa desenvolupava una activitat “estable i coordinada” orientada al cultiu massiu de marihuana en interiors, amb plantacions distribuïdes en diversos municipis i amb una estructura jerarquitzada de captació d’immobles, vigilància, manteniment i distribució.

Segons els fets provats de les diferents sentències, l'organització estava estructurada en quatre nivells. Al capdamunt, tres caps controlaven la direcció i la coordinació, gestionaven els contractes i efectuaven tots els pagaments en efectiu. Un segon nivell s'ocupava de la logística i el suport: compra, transport, muntatge i manteniment del material elèctric, coordinació de les plantacions i firma de contractes. El tercer nivell tenia cura del transport de materials i del cultiu de les plantes. El quart i darrer nivell estava format pels vigilants, que vivien a les cases amb les plantacions, cobraven un sou de la xarxa i, en alguns casos, disposaven d'armes pròpies. La sentència conclou que la xarxa va arribar a gestionar centenars de milers de plantes i una producció de marihuana valorada en més de dos milions d’euros al mercat il·lícit. També es consideren acreditades múltiples defraudacions de fluid elèctric derivades de connexions il·legals efectuades per alimentar les instal·lacions de cultiu.

Sallent, una de les principals plantacions

Un dels enclavaments principals de l'organització era una nau industrial de 860 metres quadrats situada al carrer Tomàs Viladomiu de Sallent, propietat d'un particular i arrendada a nom d'un dels acusats des de l'agost del 2019. La nau no disposava de contracte de subministrament elèctric, però havia estat connectada fraudulentament a la xarxa general amb un cable que, segons la investigació policial, suportava un consum que superava àmpliament la temperatura màxima establerta, amb risc elevat d'incendi.

En el moment de l'entrada i registre, executada l'11 de novembre de 2020 a les cinc de la matinada de manera simultània amb set operatius més, els agents van intervenir 5.254 plantes de marihuana, tres recipients de vidre amb cabdells i plantes seques amb 210 grams en pes brut. El valor de mercat il·lícit del conjunt s'estimava en 178.336,70 euros. A banda de la droga, es va comissar material propi per a la producció intensiva: 352 llums, 380 transformadors, 11 equips d'aire condicionat de gran volum, 21 ventiladors, 19 filtres de carboni, dipòsits d'aigua de fins a 1.000 litres, 3.500 tests grans amb plantes tallades recentment i 500 sacs de terra fertilitzada. A l'interior van ser detinguts tres dels vigilants de la plantació, un dels quals tenia al seu costat una escopeta de marca Pietro Beretta, calibre 12, amb els canons i la culata retallats i la numeració de sèrie esborrada —arma prohibida en perfecte estat de funcionament.

L'energia elèctrica consumida il·legalment a la nau de Sallent va ser quantificada en 951.993 kWh, el que suposa una defraudació a la companyia subministradora de 165.004,52 euros. És la despesa equivalent a 272 habitatges. Els danys documentats a l'immoble per l'adaptació a la plantació van ascendir a 13.382 euros.

Igualada, peça clau per aconseguir immobles

L'organització necessitava immobles amb unes característiques concretes —cases d'entre 200 i 300 metres quadrats, fora del nucli urbà, preferentment en urbanitzacions— i per aconseguir-los va comptar amb la col·laboració d'un agent immobiliari de nacionalitat espanyola. Antic treballador d'una immobiliària de Gelida, a l'Alt Penedès, aquest home va passar a gestionar la seva pròpia empresa a Igualada, la MII Immobiliària, des d'on continuava facilitant immobles a la xarxa criminal.

La seva mecànica era sempre la mateixa: contactava amb els propietaris i els oferia un contracte d'arrendament amb opció de compra, acompanyat d'un pagament inicial en metàl·lic de 20.000 euros en concepte d'opció. D'aquesta manera, el propietari, en considerar l'immoble com a pràcticament venut, es despreocupava de l'estat de la finca i de les activitats que s'hi duien a terme. En cap cas els arrendadors sabien que els immobles serien destinats al cultiu de marihuana. Ni l'anterior, ni l'actual propietat de la nau no guarda cap relació amb els fets delictius descrits ocorreguts fa sis anys sota distinta titularitat i ocupació. 

Gràcies a la seva intervenció, l'organització va poder disposar de diverses cases a Sant Cebrià de Vallalta, Tordera, Vilanova del Vallès, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Fogars de la Selva i Montagut i Oix, a més de la nau de Sallent. En tots els casos, les instal·lacions elèctriques eren manipulades amb connexions il·legals a la xarxa general i es feien obres per adaptar els espais al cultiu intensiu amb llum artificial i temperatura controlada, causant danys estructurals importants als immobles.

Les condemnes

L'Audiència Nacional ha anat dictant sentències successives a mesura que els processats anaven essent enjudiciats per separat. En tots els casos els acusats van reconèixer els fets i van prestar la seva conformitat, cosa que va permetre apreciar l'atenuant de confessió —en molts casos com a molt qualificada— i reduir les penes sol·licitades.

Les penes de presó per als caps de l'organització van ser de 6 anys de presó i multes de 4,5 milions d'euros cadascun. Per a la majoria dels membres de nivell intermedi, les condemnes se situen entre 2 anys i 6 mesos i 3 anys de presó, acompanyades de multes d'1.060.000 euros. Per als vigilants amb participació menys rellevant, les penes oscil·len entre l'any i mig i l'any de presó. En el cas de l'immobiliari d'Igualada, la condemna és d'un any i sis mesos de presó, i multa d'1.060.000 euros.

En el cas dels acusats de nacionalitat estrangera —la gran majoria albanesos—, les penes de presó van ser substituïdes per l'expulsió del territori nacional durant cinc anys. A banda de les penes privatives de llibertat, tots els condemnats han estat obligats a indemnitzar solidàriament els propietaris dels immobles pels danys causats i les companyies elèctriques perjudicades —ENDESA, Bassols Energia SA i Elèctrica Caldense— per les defraudacions de fluid elèctric, quantitats que s'hauran de concretar en fase d'execució de sentència.

Subscriu-te per seguir llegint