El Consell del Bages lamenta que la pròrroga a les concessions de bus li trenca plans de millora

El Consell Comarcal del Bages considera que la pròrroga de sis anys que la Generalitat té previst donar a les concessionàries de les línies de bus per a la renovació d’uns contractes que expiraven el 2028 suposa «perdre una gran oportunitat» per dur a terme una transformació «que ens hauria de permetre fer un salt no només quantitatiu, sinó també qualitatiu en matèria de transport públic per carretera». Així ho ha expressat el conseller comarcal de Sostenibilitat Ambiental i Mobilitat (i regidor del mateix àmbit a Manresa), Carles Garcia, que assegura que reben la decisió del Govern «amb una certa decepció i frustració...».

Aquest desencís està fonamentat sobretot pel fet que l’ens comarcal ha estat treballant ja des del 2023 -preveient aquest final de concessió que inicialment s’havia d’esdevenir d’aquí a dos anys- en un estudi i document que recull un extens de plantejament de com haurien de ser les noves connexions amb bus, intracomarcals i intercomarcals, per donar una resposta adequada a l’estructura territorial, a la demanda i a les necessitats de mobilitat analitzades i revertir l’escenari cap a una aposta, sinó majoritària, sí que molt més evident pel transport públic.

Per exemple, i tal com va explicar Regió7 el març del 2024, com a nucli central el document planteja la necessitat de crear una xarxa comarcal d’autobús que enllaci Manresa amb els principals pobles del seu entorn amb freqüències de pas de 15 minuts, el que s’ha batejat com a Metrobus Bages. L’estudi assenyala la idoneïtat d’escurçar a un quart d’hora la freqüència de pas entre Manresa i els municipis de Súria (línia de Sant Joan de Vilatorrada i Callús), Sallent, Santpedor i Navarcles (línia de Sant Fruitós de Bages) i Sant Vicenç de Castellet (a través de les línies alternades de Castellgalí i del Pont de Vilomara).

A banda d’aquest servei d’alta freqüència del Metrobus Bages, per a la resta de línies dels corredors troncals es plantegen freqüències de pas de 30-60 minuts. Es proposa també l’ampliació de serveis a la demanda amb freqüències de pas de 60-120 minuts per donar resposta a nuclis dispersos, urbanitzacions i àrees d’activitat econòmica.

Concepte àrea metropolitana

L’estudi parteix de la base del potencial d’una comarca que ja se situa per sobre dels 180.000 habitants; que genera més de 500.000 desplaçaments diaris, que són majoritàriament interns; i que té molt identificat un radi de mobilitat molt accentuat sobre l’eix de Manresa i amb municipis de la seva primera corona, que per si sols ja sumen prop de 120.000 habitants. I venia molt marcat per aquest fet puntual que el 2028 era l’any fixat per renovar les concessions de transport per carretera. La proposta es posava en aquest context sobre la taula de la Generalitat, que és qui té a les seves mans l’atorgament de les futures concessions i les condicions amb què aquestes es treuen a concurs.

El que va passar ara fa una setmana és que el Govern de la Generalitat va aprovar, mitjançant un decret llei, ampliar sis anys més, fins al 2034, les actuals concessions de bus interurbà, vigents des de la dècada del 1950 i 1960, que com es deia arribaven al seu venciment el 2028. El Govern va justificar que, mitjançant aquesta fórmula d’urgència, busca accelerar l’ampliació de la flota dels 1.600 autobusos actuals als 1.900 i la ràpida adopció de vehicles sostenibles d’aquí a l’any 2029.

Així mateix, davant un creixement sostingut de la demanda en els últims anys molt per sobre de totes les previsions, agreujada per la crisi de Rodalies, va impulsar un acord de Govern per continuar reforçant el servei a tot el territori amb el que anomena un pla de xoc.

El conseller comarcal de Mobilitat al Bages, exposa que «fa unes setmanes vam començar a veure en mitjans que la Generalitat estava considerant allargar els contractes. Ens podíem imaginar que hi havia aquesta necessitat, però hauríem agraït una interlocució amb els Ajuntaments i els Consells Comarcals». Per això, assegura que «tenim una decepció perquè ho veiem, si no com una oportunitat perduda, sí que ajornada. Podríem entendre que si la feina ara no estava del tot a punt calguessin dos o tres anys més, però una pròrroga de fins a sis anys, que vol dir que les concessions no es renovaran fins d’aquí a vuit, ho veiem molt lluny. Poden passar moltes coses i genera incertesa».

Carles Garcia diu que ara «estem a l’expectativa de veure aquest pla de xoc què significa a la pràctica». Ara bé, subratlla que «el problema és que quan parlem de plans de xoc no deixa de ser intentar reforçar el que ja hi ha. Però és que l’estudi i el plantejament que nosaltres tenim treballat suposa en molts casos un canvi de concepte».

En aquest sentit, Garcia exposa que «l’àrea metropolitana de Manresa, perquè és clau parlar d’aquest concepte, necessita altres millores i fer aquest pas qualitatiu de transport del segle XXI. I era per això que la concessió del bus urbà de Manresa el fèiem acabar també el 2028 en conjunció amb les interurbanes per tal de preparar una xarxa de transport ben lligada, per fer-la el més eficient i amb la màxima oferta possible, com mereix qualsevol àrea metropolitana. Ara veiem que aquesta oportunitat està perduda, o si més no posposada i haurem de veure com encaixem aquestes decisions amb aquests nous tempos».

El conseller comarcal admet que d’algunes de les propostes que s’hi plantegen «ja ens n’han recollit el guant i s’han anat implantant, però el nostre territori va molt més enllà».

I fa una notació en relació amb el que, en part, considera una «contradicció», en relació amb la decisió i les mesures empreses per la Generalitat. «Podem anar descarbonitzant flotes de vehicles», en referència al pas a busos elèctrics, que és un dels arguments esgrimits per allargar les concessions, «però si, per contra, això fa que no posem més servei no aconseguirem que hi hagi més gent que es passi al transport públic, que és el que realment contribuirà a la descarbonització, en el moment que el que reduïm sigui l’ús del vehicle privat», afirma.

Malgrat tot, Carles Garcia allarga la mà i assegura que des del Consell Comarcal «mantenim una disposició total a seguir col·laborant i treballant amb la Generalitat per implantar millores, i l’objectiu és aconseguir que el transport públic sigui una opció real que ens ajudi a treure vehicles privats». Però reitera la seva lamentació que «el 2028 teníem realment una oportunitat de fer una aposta qualitativa i quantitativa pel transport públic per carretera i l’hem posposada sis anys».

Subscriu-te per seguir llegint