El geòleg Mata-Perelló alerta que el que va obligar a enderrocar el barri de l’Estació de Sallent no està resolt

«Sempre dic que el risc geològic no existeix. Per mi, els riscos són actituds i decisions, principalment de polítics i urbanistes que volen urbanitzar sense conèixer la geologia». Una afirmació tan contundent no la feia pas un qualsevol. Sortia de la boca d’una de les grans eminències en geologia no només de la Catalunya Central, sinó mundials, Josep Maria Mata-Perelló.

Ell va ser el ponent, aquest dijous al vespre, de l’última de les conferències que periòdicament convoca la Comissió de la Mineria de Sallent per posar l’anàlisi i els arguments que permetin assentar les bases de les decisions de cap a on s’ha d’encaminar urbanísticament el Sallent de la postmineria de la potassa. I Mata-Perelló ja hi va llançar dues coses: una idea i una alerta.

Mata-Perelló proposa que Sallent sigui el centre d’una càtedra especial sobre «els mal anomenats riscos geològics»

La idea, que la població bagenca sigui l’epicentre i una aula oberta i d’estudi d’una càtedra especial relacionada amb «els mal anomenats riscos geològics». Pel que fa a l’alerta, va avisar que la problemàtica que en les últimes dues dècades ha acabat amb la desaparició de tot un barri, el de l’Estació, que s’ha hagut de desallotjar i enderrocar pels problemes d’enfonsament del subsol «continua activa», i que caldrien nous estudis per intentar posar-hi una solució definitiva.

De fet, el cas del barri de l’Estació és un dels tres exemples que el geòleg manresà, catedràtic en la matèria, va posar de referència d’anàlisi i estudi d’aquesta futura càtedra, que va situar dins del context del Geoparc de la Catalunya Central i de la UPC. Les altres dues són les esllavissades produïdes durant la construcció de la llar d’infants, i les subsidències (enfonsaments) del barri de la Rampinya. Però també esmentava que, dins de l’àmbit del Geoparc, tot i que fora de Sallent, hi ha altres exemples d’aquests moviments geològics que han comportat maldecaps urbanístics, com les bòfies de Súria, els esfondraments a la Vall Salina de Cardona o les esllavissades a l’autopista Terrassa-Manresa (C-16), que van generar moments crítics sobretot en els primers anys de posada en servei i que van obligar a emprendre mesures proposades, precisament, pels experts en geologia.

Josep Maria Mata-Perelló va subratllar en la primera part de la seva conferència el ric, extens i variat patrimoni geològic que concentra Sallent i el seu entorn immediat, incloent-hi tant el que són pròpiament les formacions naturals, d’una gran diversitat i molt exposades i visibles, com també tot allò que se n’ha derivat, des de les instal·lacions mineres (també molt diverses) fins als runams o altres construccions com els forns de guix.

Però, dins d’aquest àmbit, assenyalava que «hi ha aspectes en els quals Sallent pot ser capdavanter». En concret, el «patrimoni associat a la geologia ambiental i a la geologia social», dins del qual hi ha aquests (no) riscos geològics associats a l’activitat humana. Una modalitat que, apuntava, és relativament recent de les ciències i de les tècniques geològiques.

Calen estudis i actuacions

I, precisament, per aprofundir-hi i exemplificar-ho, Josep Maria Mata-Perelló va dedicar una part important de la seva conferència al cas del barri de l’Estació de Sallent. Va recordar que en un informe que ell mateix va elaborar el 2006 «va quedar molt clar que la causa de l’esfondrament no era a conseqüència de les activitats mineres, sinó per l’entrada de l’aigua a través del complex de la falla del Guix», que acaba entrant en contacte amb l’anomenada formació Cardona, un estrat inferior de composició salina i que, per tant, en genera la dissolució i n’arrossega el material aigües avall.

Mata-Perelló va relatar que ja abans «havíem recomanat no donar més permisos de construcció al barri, per les sospites del que realment passada. A partir del 2006 van quedar demostrades», i és a partir d’aquí que el barri va acabar sent desallotjat i enderrocat. Ara bé, el geòleg bagenc es va preguntar: «Tot i enderrocar el barri, s’ha fet alguna cosa per evitar l’entrada de l’aigua al subsol a través del complex de la falla del Guix?». La seva resposta va ser clara: «Rotundament, no».

Per a Josep Maria Mata-Perelló, s’ha solucionat el problema humà, però no el geològic i ambiental, «perquè creiem que segueix entrant aigua al subsol, tot i que hi hagi hagut un alentiment» dels enfonsaments.

Des del seu punt de vista, caldria seguir-hi treballant amb la realització d’estudis que analitzin el problema: «Fer una anàlisi de la situació actual, amb un balanç hídric de tota la zona: entrades o sortides d’aigua, riu avall, ja que aquestes poden ser contaminants». I, un cop analitzat i determinat el focus i la causa, «solucionar el problema evitant l’entrada d’aigua. Si aquesta aigua segueix entrant hi pot haver un col·lapse [enfonsament sobtat]. Aquest segle o el pròxim».

Subscriu-te per seguir llegint