Manresa, Igualada i Martorell seran un eix prioritari per a evitar la propagació de grans incendis forestals

La Generalitat vol evitar que els grans incendis de sisena generació puguin arrasar el país, travessant-lo d'una banda a l'altra. Per això ha dissenyat 14 eixos de confinament, que significarà fer tasques agrícoles i forestals per a establir zones en les quals un gran incendi pugui ser aturat. Són espais ubicats entre els principals massissos de Catalunya, i el confinament es refereix al foc, a àrees on el foc pugui ser confinat i aturat, i que, per tant, protegeixi també els nuclis habitats.

Els catorze eixos sumen més de 200.000 hectàrees, però perquè siguin operatius fent la contenció del foc, caldria actuar en 34.000 d'aquestes hectàrees. Tot i que es tardarà anys a completar tots els treballs, ja s'ha començat a fer actuacions en cinc eixos que es consideren prioritaris: Igualada-Martorell-Santa Coloma de Cervelló; Perafita-Manresa; Girona-Celrà; Argentona-la Roca; i Rasquera-Perelló.

Els impulsors de la idea no volen que se’n digui tallafocs, sinó que s’ha creat aquesta denominació d’eixos de confinament: àrees de neteja forestal, amb vegetació mínima, perquè un hipotètic foc que corri per les capçades dels arbres pugui baixar a terra i ser aturat més fàcilment. I d'aquests eixos de confinament n'hi haurà cinc de prioritaris, entre els quals els que conformaran Igualada, Martorell, i Manresa. L’un en diagonal cap al mar, entre Igualada, Martorell i Santa Coloma de Cervelló, i un altre en diagonal ascendent cap a l’est entre Manresa i Perafita. Però entre els no prioritaris n’hi haurà altres a les comarques centrals. Aquests eixos delimitats són: A-2, Berga - Alp, C-25, Cardener, Conca Tremp - Segre, Empordà, Gironès - Ardenya - Gavarres, la Bisbal del Penedès - Argençola, Lladurs - Biosca, Montsec, Montseny - Montnegre, Priorat - Prades, Segre - Rialb, Vall de l'Ebre.

De moment s'està treballant ja sobre el terreny en aquests cinc trams prioritaris. Ara per ara s'han contractat i iniciat treballs per valor de 2,85 milions d'euros en 700 hectàrees de treballs i estan pendent de licitació prop d'1 milió d'euros en 195 hectàrees. Per exemple, al tram d'Igualada-Martorell- Santa Coloma de Cervelló s'hi han fet actuacions com ara treure arbres. Aquests 5 eixos incrementen la protecció a un àmbit de 666.000 hectàrees on viuen 531.000 persones.

Aquests catorze eixos de confinament sumen 223.829 hectàrees i s'ha estimat que gestionant 34.194 d'aquestes hectàrees es pot aconseguir una gran protecció davant d'un potencial incendi. Gestionats de forma efectiva, els eixos permetrien tenir més de 2 milions d'hectàrees i més de 850.000 persones protegides. No sempre voldrà dir fer tasques forestals. En alguns casos es pot aprofitar l’estructura agrícola o de vies de comunicació que han de funcionar com a portes antiincendis.

I és que la massa forestal ocupa el 65% del territori de Catalunya. Per això la Generalitat porta endavant una consolidació del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) com a element essencial del sistema de prevenció i vigilància del medi rural, i com a encarregat de posar en funcionament els consells dels Bombers sobre on i com s'han de fer aquests eixos de confinament.

La presentació d'aquest pla s'ha fet aquest dilluns al matí al peu de Montserrat, per part de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en el que s'ha anomenat l’estratègia de gestió forestal sostenible del Govern.

Tres nivells d’intervenció

A banda dels eixos de confinament, l'estratègia del Govern de cara als incendis és actuar a diferents nivells. El primer és que tot aquest pla, que s'ha de tirar endavant en els anys vinents, ha d'anar combinat amb una tasca de neteja dels perímetres municipals, per al qual la Generalitat ja ha previst un pressupost de 15 milions d'euros en 5 anys. Actualment, ja hi ha un 75% del territori cobert, però es vol ampliar. 

A més a més dels eixos de confinament i de les franges de protecció municipals, la tercera pota de l'estratègia per a la lluita contra els incendis forestals i l'adaptació al canvi climàtic són la consolidació dels perímetres de protecció prioritària, dels quals n'hi ha 34 a Catalunya. Fa més de deu anys que es van crear com a instruments de planificació per prevenir incendis en massís forestals, però pràcticament no s'han desenvolupat.

L'objectiu del Govern és aprovar els projectes dels perímetres de protecció prioritària. Però no serà immediat. Abans estiu se n’aprovaran 2: el G4 Gavarres i BT2 Montmell-Pontons-Mediona.

Desenvolupament rural

El Govern té clar que per fer funcionar aquest pla cal que el sector agrícola, ramader i forestal en sigui un vector estratègic. Una altra part de l’estratègia és professionalitzar-los, aconseguir que siguin més moderns, innovadors, que tinguin relleu generacional i arrelats al medi rural.

És el cas de la ramaderia extensiva i de la indústria forestal. La Generalitat ja té en marxa un pla de suport a la ramaderia extensiva, però ara es tracta també d’implicar-la com a eina de gestió forestal i de prevenció d'incendis.

També cal impulsar la professionalització del sector forestal i la dinamització econòmica del medi rural.  Per a les conselleries d'Agricultura i d'Interior, aquest és un treball conjunt per reordenar els mitjans de l’administració, potenciar el paper del centre de la propietat forestal perquè els boscos privats puguin gestionar millor el seu aprofitament, i tinguin una finestreta única per a la gestió del sector forestal. Paral·lelament, la Generalitat preveu reforçar els serveis territorials del Departament d'Agricultura perquè siguin de referència dels ajuntaments per la gestió dels boscos públics.

En aquest sentit, es vol impulsar el desenvolupament, la modernització i la professionalització del sector forestal, com a element estratègic per garantir la gestió forestal sostenible, la prevenció d’incendis i la dinamització econòmica del medi rural. I per això es preveuen actuacions orientades a la mecanització de les tasques forestals, la renovació de la maquinària i de la flota de transport, el reforç de la formació i la qualificació professional, el foment del relleu generacional i la valorització de la fusta i dels productes forestals en el marc de l’Estratègia de la bio economia. Però per això, ha de ser el mateix Govern el primer que impulsi la compra pública verda i responsable, promovent la incorporació de criteris que afavoreixin l’ús de fusta i altres bio productes d’origen forestal, de proximitat i certificats, en les licitacions d’edificació i obra pública de la Generalitat i el conjunt del seu sector públic.