Un surienc converteix un carrer del Poble Vell en un petit museu de relíquies a l’aire lliure

D’una bicicleta vintage, a una arada centenària, o antics jous de vaques i bous. Són alguns exemples de l’àmplia col·lecció d’estris i eines, la majoria de la primera meitat del segle passat, que Leonardo García, un veí de Súria aficionat a les antiguitats, ha anat adquirint amb els anys i ha decidit mostrar-ne una part en públic. Qui es passegi pel carrer del Castell, en ple Poble Vell de Súria, descobrirà algunes d’aquestes relíquies que García ha situat adequadament a la intempèrie per fer d’aquest carreró un petit museu a l’aire lliure.

Leonardo García havia treballat al sector del tèxtil. Ara, amb 68 anys, ja està jubilat i té molt més temps per dedicar a aquests petits tresors. «Per vells que siguin, per a mi no són trastos, són relíquies» que ha anat adquirint amb els anys, i ara que no treballa, diu que passa «hores i hores» netejant, polint i endreçant-ho tot.

Són eines, estris i objectes antics de la llar, del camp, d’oficis antics..., i fins i tot té un vell piano, un telèfon de botons, un trineu de fusta, o canyes de pescar fetes de bambú. Ni tan sols en sap la quantitat exacta, però són més d’un centenar de peces que ha anat comprant o que ha adquirit fent intercanvis amb altres col·leccionistes.

I és que, tot sovint recorre els mercats d’antiguitats que fan per tot Catalunya, i fins i tot de fora. «Quan soc allà miro, i si m’agrada alguna cosa la compro». Rarament, hi va amb una idea prefixada, però si es dona el cas i hi ha alguna cosa que no troba, «demano als antiquaris que la busquin i me la guardin». Explica que durant molt temps va estar buscant una caixa enregistradora antiga, amb maneta, i de la marca americana National. Té prop d’un segle, i la va acabar trobant a Canfranc, al Pirineu Aragonès «al cap de dos o tres anys i a base de buscar i buscar».

L’essència del carrer

I així és com ha anat fent créixer la seva col·lecció. La majoria de peces les té emmagatzemades en interiors, i fins i tot sense ordenar, però fa un parell d’anys que va començar a condicionar el carrer del Castell amb l’ajuda del seu amic Víctor i amb la col·laboració de l’Ajuntament, i hi ha instal·lat algunes de les peces. Abans, les ha polit, hi ha passat una capa de líquid, i les ha soldat per fixar-les a terra.

Veïns de Garcia donen fe de les hores que ha dedicat a arreglar el carrer amb grava, vegetació i baranes de fusta, i a decorar-lo, fins al punt de transformar-lo en l’espai que és ara. Ho confirma el mateix president veïnal i la seva dona tot observant els objectes antics col·locats entre els arbres que el mateix Garcia també hi ha plantat, com ara una olivera, fa 13 anys, i una alzina, en fa 3, coincidint amb els naixements del net i la neta.

En un tram d’uns pocs metres de carrer s’hi pot veure, entre altres, una antiga bicicleta, una roda de carretó i una de canó de començament del segle XX, una bomba manual d’aigua i una de vi per al traspàs d’una bota a l’altra, i una arada. L’última intervenció ha estat el mural que l’artista local Abel Martínez ha pintat en un vell safareig que també decora el carrer, amb la imatge d’una dona rentant roba «com a homenatge a totes les que ho van fer durant anys».

És un petit museu encara en evolució d’una col·lecció que Leonardo García no té intenció de desprendre’s, ni ha pensat a cedir-la més endavant: «Ja ho decidiran les filles o els nets», diu rient.

Subscriu-te per seguir llegint