Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sant Fruitós dona un ampli suport al nou planejament urbanístic, que preveu un creixement «sostingut»

ERC, el principal grup a l’oposició, hi vota en contra al·legant que «neix desfasat», i que no ofereix prou garanties de protecció paisatgística i en els àmbits econòmic i de mobilitat

Una vista general de Sant Fruitós de Bages

Una vista general de Sant Fruitós de Bages / Arxiu particular

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Jordi Escudé

Jordi Escudé

Sant Fruitós de Bages

L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ha donat el llum verd inicial al planejament que ha de definir el model urbanístic i de creixement per a les dues pròximes dècades, i que situa la població al llindar màxim d’uns 13.000 habitants respecte als 9.500 actuals. El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) es va portar a aprovació al ple d’aquest dimarts al vespre, i ha obtingut un ampli suport, amb els vots a favor dels 9 regidors del govern de Gent fent Poble (GfP) i el de Junts, a l’oposició. També a l’oposició, la regidora de SOM Sant Fruitós es va abstenir, i els dos d’ERC hi van votar en contra.

El POUM preveu un creixement «contingut i sostingut» que manté les àrees ja previstes en el planejament del 1996, amb el qual es regia fins ara, però que encara no s’han desenvolupat. El nou document actualitza, unifica i adapta a la nova normativa el que, a grans trets, ja es contemplava en l’anterior, però que encara hi ha pendent. En l’àmbit residencial, es proposa desenvolupar els sectors Est, Pla del Puig, Jardins de la Sagrera, i una part dels barris de la Rosaleda i Torroella de Baix; i en l’industrial, manté els sectors del polígon de Sant Isidre IV, part de la Bòbila, i part de Torroella de Baix. Es preveu que entre un 30 % i un 40 % dels nous habitatges siguin protegits, i també es reforça la preservació del sòl rústic i dels elements patrimonials, amb una extensió dels espais protegits que suposen cap a un 73 % del sòl del municipi.

El nou POUM, que l’Ajuntament té tot un any per davant per acabar-lo de configurar fins a la seva aprovació provisional (per part del ple) i definitiva (per part de la Generalitat), arriba set anys després d’un intent frustrat d’aprovació, que GfP ja va impulsar quan governava el 2019, però que va acabar retirant per falta de consens. Tal com va manifestar Batanés, ara disposa d’un suport més ampli, que va quedar palès al ple, però amb algunes reserves.

Picabaralla amb ERC

Les crítiques durant la sessió van arribar especialment d’ERC, principal grup a l’oposició. «Sant Fruitós necessita un nou POUM, però en alguns aspectes ja neix desfasat», apuntava la seva portaveu, Àdria Mazcuñan. «És difícil donar-lo per bo», va dir, tenint en compte que «s’ha fet amb una diagnosi basada en l’anàlisi del 2019, i pensada abans de la pandèmia, de la crisi actual de l’habitatge, i de canvis socials, econòmics i demogràfics».

La líder republicana va desgranar diversos aspectes pels quals considera que el nou document no ofereix prou garanties, especialment en relació al paisatge i el sòl no urbanitzable, «amb molta aparença de protecció però poca estratègia real», degut a una manca de connectors verds entre el nucli i l’entorn i a uns graus de protecció poc elevats, també en edificacions.

Pel que fa a l’àmbit econòmic, ERC considera que aquest POUM «no defineix quin model volem», i troba a faltar un debat sobre «quant sòl cal, per fer-hi què, amb quin impacte, i amb quin retorn per al poble».

Finalment, els republicans també són crítics amb els plantejaments de mobilitat per considerar, entre altres aspectes, que «el nou model continuarà depenent, sobretot, del vehicle privat».

Al seu torn, la portaveu de GfP, Íngrid Bonells, va retreure a ERC que ara critiqui la proposta del POUM quan va demostrar «una manca de voluntat política per tirar-lo endavant durant el govern tripartit» que els republicans van liderar entre el 2020 i el 2023, per la moció de censura que va deixar GfP a l’oposició.

En aquest sentit, l’alcalde, Joan Carles Batanés, també va carregar contra ERC pel discurs «decebedor, agre i retrògrad» de Mazcuñan. Ho va atribuir «a la ràbia continguda» i «a la frustració» davant «la incapacitat» d’impulsar el POUM en els tres anys que va ser alcaldessa. També li va retreure que s’hagués esperat al ple de dimarts per expressar els dubtes que ERC diu que li genera el nou document sense haver parlat abans amb els tècnics municipals «com sí que han fet altres regidors».

Mazcuñan va respondre negant que el govern tripartit no hagués fet res per impulsar el POUM: «Vam treballar per posar les bases i en vam licitar la redacció, però va quedar deserta». «No volem convertir aquest debat en una competició de qui ha fet més i menys», va reblar, «però creiem que a aquest POUM li falta definició, feina i concreció».

A favor, però atents

Els altres dos grups a l’oposició són més partidaris de la proposta, especialment Junts, que hi va votar a favor, tot i que van expressar la necessitat de continuar treballant per anar-lo perfilant de cara a l’aprovació provisional. Batanés va recordar que continua en marxa la Comissió Assessora Urbanística, integrada per agents polítics i socials del municipi per continuar-lo debatent.

En aquest sentit, el regidor de Junts, Felip Echarri, es va marcar com a reptes establir «un calendari real» per desenvolupar sectors residencials prioritaris, amb habitatge protegit, i completar la xarxa viària o el tancament de la ronda nord i el sector del Puig «per fer de la carretera de Vic un espai més cívic». Va posar en valor l’aposta per «un model d’endreçar versus créixer aprofitant els buits urbans i construint un poble compacte i cohesionat», així com «les millores que proposa en la connectivitat entre nuclis amb nous eixos verds i espais públics, la previsió d’habitatge protegit, i l’optimització dels polígons que ja tenim en lloc d’ocupar espais ambientalment vulnerables».

Des de Som Sant Fruitós, Xus Domene valorava en el ple les incorporacions que diu que s’han fet d’aportacions del seu grup en matèria de «protecció ambiental, preservació territorial i projecció viària, o amb la incorporació de la normativa urbanística vigent», en un procés «participatiu, però que encara ho podria haver estat més».

Tanmateix, el grup es va abstenir «no per ser contraris a la proposta, sinó per millorar-la», i va defensar la necessitat de «blindar aspectes com la protecció efectiva del sòl agrícola, la limitació de nou creixement, o l’optimització dels espais industrials ja existents», entre altres.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents