Art, memòria i comunitat s’uneixen a Balsareny: Com és el nou mural de 47 metres dedicat a la història ferroviària?

Balsareny fa reviure la seva memòria ferroviària amb un gran mural situat al voltant de la residència El Carrilet, impulsada per la Fundació Ampans. L’obra s’ha convertit, alhora, en una experiència de convivència i inclusió. Aquest dimecres, diversos usuaris de la residència El Carrilet van participar activament en la seva creació al costat de l’artista berguedà Slim Safont i del gallec Wedo Goás, donant forma a una proposta que uneix art, memòria i comunitat.

El mural, pràcticament enllestit, s’ha pintat en un dels murs de formigó de la residència, de 47 metres de llargada i paral·lel a l’avinguda del Carrilet. L’obra ofereix una recreació artística del passat ferroviari de Balsareny a partir de sis fotografies històriques que evoquen l’evolució del municipi.

"Per fer-ho, hem utilitzat sis imatges que representen, d’esquerra a dreta i cronològicament, la història ferroviària del municipi", explica Slim Safont. El recorregut visual mostra des del transport amb carros de traginers fins a l’arribada del Carrilet; la seva vinculació amb la vida quotidiana i social del poble; el paper clau que va tenir en el desenvolupament econòmic i la industrialització, i, finalment, el declivi i la desaparició del tren. El mural incorpora també la il·lustració de dos bitllets originals de l’època, encara amb el preu expressat en pessetes, un detall que reforça el valor històric i emocional de l’obra.

La creació del mural ha requerit més d’una setmana de feina intensa per part dels dos artistes. Tal com detalla el berguedà Slim Safont, el primer pas va ser "restaurar tota la paret, aplicar-hi imprimació i pintar-la completament d’un mateix color". A partir d’aquí, durant dues nits van projectar les imatges sobre el mur per traçar-ne les primeres línies, "que ens serveixen de guia", afegeix l’artista. Un cop definit l’esbós, van començar el procés de pintura que ha acabat donant forma a l’obra final.

Com és el nou mural de 47 metres dedicat a la història ferroviària de Balsareny?

Veure Galeria

Una mirada al passat

L’any 1885 va arribar a Balsareny el Carrilet, el tren de via estreta que connectava Manresa amb Olvan i, més endavant, amb Guardiola de Berguedà. Construït per la societat Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, aquest servei ferroviari va esdevenir durant dècades una peça clau per al desenvolupament del territori, tant en el transport de passatgers com de mercaderies —com cotó, carbó, ciment o manufactures de les colònies tèxtils del Llobregat—. El tren va deixar de circular el 30 de juny de 1973.

Avui, als terrenys on s’aixecava l’antiga estació de Balsareny, la Fundació Ampans hi gestiona la residència El Carrilet, destinada a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta. El nom del centre és, precisament, un homenatge directe a la història ferroviària de l’espai. Durant la construcció de l’equipament, l’Ajuntament de Balsareny ja va voler preservar part d’aquest llegat integrant-hi les pedres originals de l’antiga andana, encara visibles des de l’avinguda del Carrilet.

Amb la voluntat de continuar reivindicant aquesta memòria col·lectiva, el consistori i la fundació van impulsar conjuntament un mural commemoratiu dedicat al passat ferroviari del municipi. La iniciativa, promoguda per la Regidoria de Cultura, Patrimoni i Turisme, vol anar més enllà de la simple intervenció artística i convertir la paret en un espai de record i identitat compartida.

Des de l'Ajuntament destaquen també el simbolisme que uneix l’antiga estació i l’actual residència. "Totes dues són un lloc de trobada, d’arribada i de partida; d’encreuament de persones i de vides; un indret on pots trobar algú que formarà part del teu viatge vital", remarquen.

Una obra a dues mans

El mural és obra de dos reconeguts artistes urbans: el berguedà Slim Safont i el gallec Wedo Goás. Tot i que cadascun desenvolupa la seva pròpia trajectòria artística, sovint treballen plegats en encàrrecs privats en què el client defineix la temàtica de l’obra. La seva relació es remunta a fa una dècada, quan van coincidir a la universitat estudiant Belles Arts.

Pel que fa a la formació de Safont, l’artista explica que els estudis universitaris li van aportar sobretot coneixements teòrics: "Paral·lelament vaig començar a fer grafitis a Berga. Sempre he estat pintant al carrer i treballant d’una manera molt autodidacta; estudiant pintura clàssica i moderna també he anat perfeccionant la tècnica", assenyala.

Actualment, Slim Safont combina els murals amb altres disciplines com la pintura a l’oli, la fotografia i el videodocumental, integrades dins el seu procés creatiu. El seu estil es caracteritza per una "pintura realista i figurativa, amb una clara influència de l’arxiu documental".

Subscriu-te per seguir llegint