Convertiran una antiga pedrera de Sant Vicenç en un espai per salvar abelles i papallones

Una de les antigues grans pedreres que s’han explotat a Sant Vicenç de Castellet i que des de fa ja uns quants anys està inactiva (i per restaurar) es convertirà en un espai de biodiversitat natural. La transformació es farà gràcies a un projecte europeu (NewLIFE4BioIslands) que ha agafat aquest indret com a zona pilot per desenvolupar-lo. El que pretén el pla, i molt concretament en aquest cas, és crear «illes de biodiversitat» en terrenys degradats per, sobretot, revertir el declivi dels pol·linitzadors silvestres (abelles i papallones). I, al mateix temps, millorar la connectivitat dels hàbitats i restaurar els ecosistemes «de manera més resilient al canvi climàtic, per exemple amb espècies més resistents a les sequeres».

Aquesta antiga explotació, de la qual se’n poden veure perfectament les cicatrius d’anys d’extracció de la pedra, està situada, a més, en plena àrea de preparc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. De fet, en el marc de l’inici de les actuacions Sant Vicenç ha acollit també la primera reunió de coordinació per a les accions previstes a la província de Barcelona en relació amb aquest projecte europeu.

La pedrera que es reconvertirà en espai natural a Sant Vicenç és la del Roure, situada en una àrea entre el veïnat rural i l’ermita de Vallhonesta i l’antic mas de la Serra, sota el vessant est del Puigsoler.

El projecte NewLIFE4BioIslands impulsa la creació d’illes de biodiversitat, petits espais amb vegetació autòctona que serveixen de refugi i aliment per a insectes pol·linitzadors. A més de millorar la biodiversitat, ajuden a connectar hàbitats i a fer els ecosistemes més resistents al canvi climàtic.

Pla pilot

La restauració de la pedrera del Roure de Sant Vicenç, segons detalla el projecte, pot beneficiar espècies d’interès del parc natural, com la papallona blaveta de l’espantallops, l’àguila cuabarrada i el botxí (ocell). D’aquestes espècies se’n fa un seguiment amb la col·laboració d’entitats científiques i especialitzades com l’IRBio, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’associació Paisatges Vius.

L’objectiu del projecte és recuperar aquest espai degradat i convertir-lo en un hàbitat de qualitat, amb zones obertes que ajudin a frenar la davallada, com es deia, d’espècies com els pol·linitzadors, però també d’alguns ocells i rèptils. Aquesta regressió s’ha detectat clarament en els darrers 20 anys en diversos informes sobre l’estat del medi natural.

El parc natural col·labora activament en el projecte aportant coneixement sobre els hàbitats, les espècies i la gestió del territori. Fonts del parc destaquen que aquesta experiència «és clau perquè les actuacions siguin efectives i es puguin aplicar en altres espais en el futur. A més, el projecte es coordina amb accions que el parc ja està impulsant, com la millora d’hàbitats per a espècies vulnerables».

El projecte global, amb un pressupost de 7,18 milions d’euros (60% finançat per la Comissió Europea), es va iniciar el desembre de 2025 i durarà 6 anys. S’emmarca en el programa europeu Life i es basa en les ‘bioilles’, petites superfícies distribuïdes estratègicament per millorar la connectivitat ecològica. L’objectiu és frenar el declivi dels pol·linitzadors amb la previsió d’augmentar un 20% la diversitat i un 30% l’abundància d’aquestes espècies.

És una iniciativa internacional amb vuit entitats d’Espanya, Itàlia i Grècia, i actuacions en cinc localitats. El lideratge correspon al Cabildo de Gran Canaria i a GESPLAN. A Catalunya hi participen el CREAF i l’Institut Botànic de Barcelona.

La pedrera del Roure es troba dins la xarxa Natura 2000 i també forma part de l’àmbit de proposta d’ampliació del parc natural, una iniciativa que la Diputació de Barcelona està coordinant a petició de diversos municipis de la zona.

La pedrera va obrir, a base d’explosions de dinamita, un gran esvoranc al vessant est del turó del Puigsoler, entre la carena i el torrent de Rubió. Ocupa una superfície de 8,6 hectàrees, i el tall vertical a la muntanya mesura uns 30 metres d’alçada al punt més alt.

Immediatament abans de la gran pedrera del Roure hi ha, a mà esquerra de la pista o a la part de baix, la pedrera antiga de Can Forns, de dimensions molt més modestes i que havia estat explotada artesanalment.

Subscriu-te per seguir llegint