Una conformitat entre les parts permet que el judici contra l’extresorer de Castellgalí es faci sense jurat popular

Una conformitat entre l’acusat, la fiscalia i l’acusació particular que exerceix l’Ajuntament de Castellgalí fa que el judici contra l’extresorer del consistori se celebri sense jurat popular. Inicialment, la causa havia de començar aquest dijous vinent amb la selecció del jurat per part de les acusacions i la defensa, però el fet que totes tres parts hagin arribat a un principi d’entesa ha permès que la vista se celebri els propers 26 i 27 de maig a l’Audiència de Barcelona només amb el tribunal professional.

L’acord entre les acusacions i la defensa inclou l’admissió de la culpabilitat per part del principal acusat, però a hores d'ara no n’han transcendit els termes concrets d’una acta que s’haurà de ratificar durant la vista de la setmana vinent.

Abans d’arribar a la conformitat, tant la fiscalia com l’acusació particular que representa l’Ajuntament de Castellgalí demanaven quatre i dos anys de presó per un delicte continuat de malversació i d’un altre de falsedat en document mercantil per presumptament desviar més de 400.000 euros de l’Ajuntament.

Segons l’escrit d’acusació, l’home, que ocupava una plaça d’administratiu comptable, va exercir com a tresorer entre el 7 de juliol de 2011 i el 30 de juliol de 2015, període en què presumptament va desviar diners de les arques públiques per incrementar el seu patrimoni personal. El Ministeri fiscal sosté que l’acusat va utilitzar un triple sistema per apropiar-se dels diners. D’una banda, transferències bancàries no autoritzades des de comptes municipals cap a comptes de la seva titularitat, de la seva esposa o compartits.

També feia transferències pagant factures de manera duplicada, o justificant-les com a transferències entre comptes municipals. Només que els comptes de destí eren els seus.

I com a tercer mètode, disposicions en efectiu de la denominada “caixa corporació” de l’Ajuntament. Per aquest darrer sistema hauria extret més de 52.000 euros.

Per dur a terme les transferències, hauria utilitzat la banca en línia fent servir no només les seves claus, sinó també les de l'alcalde i el secretari-interventor, a les quals tenia accés sense el seu coneixement ni autorització.

La Fiscalia xifra el perjudici principal en 405.317,62 euros, import que l’acusat hauria de retornar a l’Ajuntament en concepte de responsabilitat civil. A més a més, la seva esposa en el moment dels fets és considerada partícip a títol lucratiu, i li demana que respongui solidàriament per uns diners ingressats en un compte del qual era titular única. En aquest cas, una entitat bancària figura com a responsable civil subsidiària en el procediment.

L'any 2018, el Tribunal de Comptes ja el va considerar culpable i el va sentenciar a retornar els diners a les arques municipals, tal com publicava en el seu moment Regió7. Aquest retorn dels diners, de moment, no s'ha efectuat.

Subscriu-te per seguir llegint