Albert Planell, director de l’Agència de Residus: "El 2035 hem de tancar 15 dels 24 abocadors que tenim a Catalunya, però no el de Manresa"

La gestió d’un element tan quotidià com són els residus domèstics s’ha convertit en els últims anys en matèria sensible. Però és un camí sense retorn. Manresa, per exemple, ha fet balanç recentment del resultat de la implantació dels contenidors amb accés restringit. El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell Saurí, n'ha parlat amb Regió7. L’Agència té com a objectius principals promoure la minimització de residus i la seva perillositat, el foment de la recollida selectiva, la valorització dels residus, l’eliminació i la recuperació d’espais i de sòls degradats per descàrregues incontrolades de residus o per contaminats.

En general, creu que els catalans hem adquirit mentalitat de reciclatge? Vull dir, ho fem per convenciment, o encara majoritàriament perquè ens hi empenyen?

Crec que una mica de tot. Canviar un hàbit arriba pel convenciment, si no hi ha convenciment no canviarà i per moltes multes que et posin ho continuaràs fent, però també és cert que si veus que el veí no fa res i tu ho fas i et significa un esforç i això no té cap benefici, tampoc ho fas. Hi ha d'haver convenciment. I el que és cert és que a Catalunya, tot i que no hem pujat, hem arribat fins a uns nivells acceptables. Però per trencar aquesta barrera del 40 i tant per cent hem de fer més esforços, però hem arribat ja al 40 i tant per cent. A Catalunya s'ha fet moltíssima feina, els últims 30 anys. Els anys 90 hi havia 2.500 abocadors incontrolats a Catalunya. Vam passar d'aquests 2.000 i escaig als 44 que tenim ara i els 25 que tenim actius en aquest moment. Això vol dir que s'ha fet feina. Això no hauria sigut possible només tancant abocadors, perquè els ajuntaments van fer molta feina, però la ciutadania també ha fet molta feina. A Catalunya totes les poblacions tenen recollida d'orgànica. Ens estranya quan a vegades anem a altres llocs i no hi ha recollida d'orgànica. Hi ha molta feina feta. Però hi hem de seguir treballant. I hem de fer-ho bé, entre altres motius, perquè no tenim materials a Europa i hem de recuperar-ne el màxim. I per recuperar, la millor planta de reciclatge som nosaltres mateixos.

Els abocadors que tenim ara mateix a Catalunya, com el de Bufalvent al Bages, no són infinits. Hi ha un pla de futur de nous dipòsits?

En aquest moment tenim 24 abocadors a Catalunya. D'aquests 24, l'any 2035 n’hem de tancar 15. Entre aquests 15 previstos no hi ha el de Bufalvent. És a dir, no és previst tancar-lo aquell any. Altra cosa és que encara hi entrin o ja no hi entrin materials. És diferent. Hem de mantenir alguns abocadors oberts per si ens fan falta, però hem d'intentar que no hi vagin coses.

Però hi seguirà havent abocadors?

Home, sempre hi ha d'haver abocadors, perquè mai saps què pot passar. Ara bé, ara estem portant a abocador el 31% dels residus municipals. Europa el que ens diu és que l'any 2035 hem de portar com a màxim el 10%. El 10% no és res. És el rebuig que pot haver-hi en algunes plantes de reciclatge. Llavors, l'única manera és tancar els abocadors. Ens hem d'espavilar a fer altres coses, fer prevenció, fer reutilització i millorar tot el reciclatge. Això comença per casa.

Una preocupació que percebo en el ciutadà, aquell que recicla, és on va després aquest material. A Catalunya, dels elements bàsics que separem, li estem donant un bon tractament, una bona reutilització?

Sí. El que no estem donant una bona sortida és a la fracció resta perquè no es pot. La resta és allò on ho barregem tot. La resta és on tenim el problema. Per a l'orgànica tenim plantes que estan fent compostatge, que estan fent biometà. Amb el vidre estem al 80% de reciclatge. vem l'any passat. I amb paper i amb envasos és igual. El que passa és que cada vegada ens fa més falta, per exemple, el PET [tereftalat de polietilè]. I tot això, com més ho separem, com més tinguem plantes que poden separar-ho, més s'aprofitarà encara. Però ja s’està aprofitant moltíssim. El que és cert és que hi ha alguns materials que depenen molt dels mercats internacionals. Europa depèn d'aquests materials de fora, com ara l'alumini. Com més separem aquí, menys dependrem. I Europa està treballant per un mercat modificat en aquestes matèries. Hi ha camí per fer, però se separa i es reaprofita moltíssim.

Les deixalleries són un servei molt potenciat per l'administració, però no són uns espais que posen de manifest el consumisme que ens porta a llençar desaforadament, sense gaire mirament?

Les deixalleries són un servei bàsic. Es van planificar a Catalunya a la primera llei de residus fa 30 anys, i crec que ningú pot plantejar-se que un poble mitjanament gran o ciutat no tingui una deixalleria. Ara estem plantejant el pla d'infraestructures des d'ara fins a l’any 35, i hem fet un canvi important. De fet, el títol ara no és el de pla d'infraestructures de residus municipals, sinó pla d'infraestructures de tractament i de prevenció. Perquè hem vist que la deixalleria s'estava convertint en una planta de transferència. El que estem posant sobretot sobre la taula és que això ho hem de mantenir, però igual que fa anys vam preveure fer aquesta xarxa, cal fer-ne una de centres de recursos a totes les poblacions. Llocs on puguis deixar aquelles coses que no utilitzes perquè un altre pugui utilitzar-les. L'objectiu és allargar la vida dels productes. Això pot ser al costat d'una deixalleria, però el lògic és que a les ciutats, com Manresa, estiguin en els centres de les poblacions. Però has de poder portar les coses en un lloc on algú altre pugui aprofitar-ho. Hem de potenciar molt la reutilització i la reparació.

I a què es refereix, per prevenció?

Una prevenció és aquest reaprofitament directe del producte, i una altra prevenció, a nivell europeu, és que hem de pensar les coses des del moment que es fabriquen. I dic a nivell europeu perquè Europa ara està publicant reglaments, no directrius. Reglaments que són d'obligat compliment. I n'hi ha un que és el d'ecodisseny. Això vol dir que els productes han de portar material reciclat i ja s'han de pensar, quan un fabrica un producte, de quina manera es recuperarà allò. Cosa que ara no passa. Per exemple, un tèxtil que tingui set o vuit materials diferents, depenent de com estan posats no es poden separar. Això no es pot reciclar. S'ha de pensar de quina manera tindrà una vida final. Això no és una qüestió que podem fer només des de Catalunya. Perquè és un tema del mercat unificat europeu.

Subscriu-te per seguir llegint