"El tema dels residus i la recollida no haurien de ser una arma política"

La gestió d’un element tan quotidià com són els residus domèstics s’ha convertit en els últims anys en matèria sensible. La implantació dels nous sistemes de recollida i l’augment generalitzat de les taxes municipals que cobreixen el servei ha generat intensos debats i, en alguns casos, discrepàncies. Però és un camí sense retorn. Manresa, per exemple, ha fet balanç recentment del resultat de la implantació dels contenidors amb accés restringit. Un acte en el qual l’equip de govern va presumir de bons resultats, i en el qual els va fer costat el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Albert Planell Saurí. L’Agència té com a objectius principals promoure la minimització de residus i la seva perillositat, el foment de la recollida selectiva, la valorització dels residus, l’eliminació i la recuperació d’espais i de sòls degradats per descàrregues incontrolades de residus o per contaminats.

Catalunya està fent els deures que exigeix Europa en matèria de residus? Estem en el bon camí?

Estem en el bon camí, però encara ens falta. Estem avançant de manera correcta, però encara ens falta. Europa el que ens diu és que a l'any 2025 havíem d'estar al 55% de recollida selectiva municipal i a l'any 24 estàvem al 47,1%. Hem d'esperar les dades que tindrem ara al juliol per veure si arribem a aquest 55%. Trobo complicat que ho assolim, però segurament en un període curt d'anys hi arribarem.

I en el cas concret de la Catalunya Central?

Hem de diferenciar entre recollida selectiva i reciclatge. La recollida selectiva normalment està entre 5 i 8 punts per sota al reciclatge. Europa ens parla reciclatge, no de recollida selectiva. Però les dades del 24 ens diuen que la Catalunya Central estaria al voltant del 60 % de recollida selectiva. Això voldria dir que segurament l'any 25 haurem tancat per sobre del 62%. Si no arriba al 55% de reciclatge, poc n'hi faltarà. Potser és la part de Catalunya que està més a prop d'acomplir els objectius, si no els ha complert ja.

Als ciutadans els diria que no estan fent cap favor a l'ajuntament per posar la brossa on ens diu. Ens estem fent un favor a tots

Manresa és model en aquest moment, en matèria de reciclatge?

Sí, pel que fa a ciutats de 50.000 habitants sí que és model, perquè és potser una de les primeres que té el sistema implantat i porten un any treballant-ho. Són sistemes complexos d'implantar. Segurament d'aquí uns anys tothom es pensarà que és normal, que això és el que ha sigut sempre. Quan una persona es vingui a empadronar ja li donaran la tarja del contenidor i ja sabrà perfectament quin és el seu contenidor i ho tindrà com una qüestió normal. Però ara estem canviant els hàbits. Tothom tenia clar que se n'anava a qualsevol lloc de Catalunya i tenia un contenidor on podia posar el residu barrejat sense gaire problemes. I ara això s'ha complicat una mica més. Estem dient als ciutadans que s'ha de separar, en lloc de posar-ho tot en un sol contenidor, perquè és millor per al planeta, per Manresa o per la població de Catalunya.

Separar i reciclar és com no fumar, menjar bé o anar al gimnàs, que tots sabem el que s'ha de fer, però resulta que després no es fa

I quan diem que és model de referència, realment Manresa pot ser un lloc on vinguin a emmirallar-se o que l'agència de residus posi d’exemple?

Ja hi estan venint, a mirar-s’ho, altres poblacions, altres ciutats. Estan venint perquè per l'experiència que portem aquests últims anys, si la població és més petita és més simple canviar models. Com més petita és la població, més es coneix la gent, més fàcil és prendre decisions. Com més gran és la població, és més complex tot. Fins ara estàvem focalitzant a poblacions petites i mitjanes, i ara estem passant a les poblacions grans, amb altres idiosincràsies, amb altres problemàtiques que són les que ara s'han d'anar veient com es van resolent. I l'experiència que hi ha a Manresa pot anar molt bé a altres ciutats, perquè puguin veure les coses que funcionen i les que no. El que no vol dir que en altres llocs sigui igual. Però sí almenys és una referència del que es pot fer i del que no es pot fer.

La recollida de la deixalla domèstica s'ha convertit en els últims anys en matèria bastant sensible entre la ciutadania. En relació amb les taxes, que d’una manera generalitzada han anat clarament en augment, què li diria al ciutadà?

El que li explicaria és que la recollida i el tractament té un cost. Li diria que els ciutadans no estan fent cap favor a l'Ajuntament per posar la brossa on ens diu. Ens estem fent un favor a tots. Pensem que quan tirem la brossa ens oblidem de què passa a partir de llavors. Hi ha uns operaris que venen, agafen aquests contenidors, els han de portar a unes plantes, en aquestes plantes els han de separar, els han de portar a altres plantes... És tot un procés molt car. I com menys separem, més car és. Són canvis d'hàbits. No hi ha alternativa. Estem acostumats a fer una cosa i quan hi ha un canvi hi ha uns dies d’alteració, però després ho normalitzem. El que voldria posar èmfasi és que no només hem de centrar-nos en la recollida, sinó en la prevenció i la reutilització, que és el gran repte que tenim.

Concreti-ho

En l’àmbit de la recollida, crec que amb el temps que ja portem treballant-hi i implantant-ho ja sabem el què és. El gran repte que tenim ara són les polítiques de prevenció i de reutilització. Quan un estri, alguna cosa, ja no l'utilitzem, abans de llançar-ho, abans de portar-ho a la deixalleria hauríem de pensar si es pot allargar la vida d'aquest producte. Com més allarguem la vida dels productes, millor estarem tots.

Tornant encara, però, a la implantació dels nous models de recollida, aquí hem tingut fins i tot un cas, Sant Joan de Vilatorrada, on s'ha generat una certa revolta ciutadana contra el tipus de sistema escollit, el porta a porta, abans que s'implantés. Què hi diu?

Cada població té una idiosincràsia diferent. Moltes vegades el que ens passa és que els que se senten més són els que es queixen, no la majoria. La gent, en general, ho fa bé. Voldria transmetre el missatge que la ciutadania ho fa bé. Si el que veu és que el sistema que se li proposa és un sistema raonable. Evidentment, hi ha una minoria que no ho fa bé, però no ho fa bé ara ni ho feia bé abans. Hi ha vegades que aquestes minories, en el moment d'un canvi, poden veure que és un moment d'aprofitar i posar-se en contra del que està fent en aquell moment l'Ajuntament. Jo el que recomanaria és que es fes tot amb el màxim consens possible i que el tema dels residus i la recollida no haurien de ser una arma política. Ens hem trobat en moltes poblacions que el sistema el preveu un Ajuntament, però estem parlant de projectes de més de 4 anys que acaben implantant uns altres. Llavors, el que demanaria tant per la part dels governs com de les oposicions és que tinguin la consciència que estem parlant d'un servei públic bàsic que ha de funcionar. I la millor notícia en aquests serveis és quan no són notícia. Vol dir que funciona, vol dir que la gent ho té ja com una cosa normal.

Al Bages ja s'ha començat a provar, per part d’alguns Ajuntaments, les taxes per generació. És a dir, una tarifa base i una penalització per a qui no recicla en els nivells que es considera necessari. Aquesta personalització és el camí?

És una eina més que tenen els ajuntaments per fer les coses bé. No ens enganyem, el sistema més barat és el contenidor obert i que cadascú posi els residus on toca. Però el que s'ha vist en aquests últims 20 anys és que això no funciona. És com no fumar, menjar bé, anar al gimnàs, que tots sabem el que s'ha de fer, però resulta que després no es fa. Tots sabíem que s'havia de conduir amb el cinturó posat, però fins que no es va multar i a retirar punts no va començar tothom a posar-se el cinturó. És posar una mica d'ordre i dir que les coses s'han de fer d'una determinada manera. Les taxes per comportament són una eina més que tenen els ajuntaments si no acaben complint els objectius. Quan ja podem identificar amb les targetes o el sistema que sigui els ciutadans que fan les coses bé i els que no, és lògic que aquells que ho fan bé paguin menys que aquells que no ho fan bé. Paguin menys, no vol dir que deixin de pagar. Perquè tot té un cost. El camió ha de passar per davant de casa a recollir les deixalles, ho facis bé o no ho facis bé. Les plantes han d'estar en funcionament, se'n facin menys o menys. Hi ha unes despeses mínimes que s'han de mantenir. Ara bé, aquells que ho fan bé, evidentment, han de pagar de manera diferencial respecte d’aquells que no ho fan bé.

Diríem que aquesta hauria d’aspirar a ser una mesura temporal? Per forçar que tothom ho fes correctament i després no s’hagués de mantenir?

Dependrà molt de cada població com ho faci, però també de com utilitzis el servei. Potser és també injust que si el servei val 100, una persona que l'utilitza una vegada pagui el mateix que una persona que l'utilitza 99 vegades. Cal posar alguna regulació. Amb l'electricitat o amb l'aigua ho tenim fàcil, tenim un comptador. Tothom paga uns mínims, però llavors depèn de si consumeixes més o menys. El símil és el que s'està intentant fer amb els contenidors tancats. És una identificació, i si ho utilitzes més o menys i depèn de com, millor o pitjor, tens també aquests costos variables. I si ho fem malament, els costos aniran pujant més. Es tracta de fer-ho el millor possible perquè els costos siguin el més baixos possible.

Subscriu-te per seguir llegint