A la presó de Lledoners hi entra prop d’un centenar de mòbils il·legals cada any

L’entrada i circulació de telèfons mòbils a les presons catalanes continua sent un dels principals reptes de seguretat del sistema penitenciari. Les dades oficials del Departament de Justícia mostren que al Centre Penitenciari de Lledoners es van confiscar 399 telèfons mòbils entrats il·legalment entre 2022 i 2025, gairebé un centenar d’aparells cada any. Segons la informació facilitada pel Govern en una resposta parlamentària, a Lledoners es van intervenir 32 mòbils el 2018. Set anys després, el 2025, la xifra arriba als 83 aparells, després d’haver assolit el màxim històric el 2023 amb 119 terminals requisats.

L’evolució evidencia un canvi de dimensió del fenomen dins el centre penitenciari del Bages. Entre 2018 i 2025, els decomisos a Lledoners han crescut un 159%, amb una acceleració especialment intensa a partir de la pandèmia. El 2020 encara es mantenien en nivells similars als de dos anys abans —32 terminals—, però el 2021 ja es van enfilar fins als 54, i el 2022 gairebé es van duplicar fins als 95. El 2023 es va registrar el pic més alt de tota la sèrie estadística amb 119 aparells requisats.

En el cas de Lledoners, l’any 2024 la majoria d’aparells (75) es van requisar als mòduls ordinaris, però també se’n van trobar a llocs molt més restringits, com els 9 mòbils que es van trobar en poder de reclusos en règim tancat, 7 en la categoria de singulars i 1 en règim especial. Aquesta és la proporció habitual des de l’any 2022, quan aquestes dades es van començar a introduir al Sistema d'Informació Penitenciari Català (SIPC).

Brians

A Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, els decomisos es concentren gairebé exclusivament als mòduls ordinaris, que representen prop del 90% de les intervencions. El centre va passar de 42 terminals requisats el 2018 a 100 el 2024, abans de baixar fins als 63 el 2025.

Dels dos, Brians 2 continua sent, amb diferència, el centre amb més volum de mòbils intervinguts. El 2025 s’hi van requisar 109 terminals, la segona xifra més alta de tota la xarxa penitenciària catalana. Les dades reflecteixen una tendència pràcticament sostinguda a l’alça des del 2018, quan se’n van intervenir 54, fins als 120 de 2024. Igual que a Lledoners, la major part dels decomisos es produeixen als mòduls ordinaris, però Brians 2 també registra incidències en règim tancat, espais singulars i tallers.

Com entren?

El sindicat Acaip-UGT emetia un comunicat a escala de tot l’estat en el qual subratllava la gravetat d'aquest problema, assenyalant que l'existència de tants dispositius genera un mercat negre dins dels centres i constitueix una amenaça directa per a la seguretat. A tot l’estat, l’any 2025 els funcionaris de presons van aconseguir intervenir un total de 2.466 telèfons mòbils.

Sempre havien entrat amagats al cos d'un pres que torna de permís o d'un visitant. Però segons el comunicat del sindicat de presons, des del 2021 s'ha observat que ha sorgit un mètode d'introducció que suposa una amenaça greu per a la seguretat, com són els drons. La seva capacitat de sobrevolar instal·lacions i dipositar objectes amb precisió converteix aquests dispositius en vectors de risc gairebé indetectables, capaços de burlar les defenses actuals dels centres. "Aquests dispositius poden ser utilitzats per coordinar xarxes criminals, mantenir el control sobre activitats il·lícites o contactar amb víctimes en casos de violència de gènere, entre altres conductes que posen en risc la seguretat d’instal·lacions crítiques de l’Estat", segons detalla Acaip-UGT en la seva advertència.

VÍDEO | Aquest vídeo mostra amb quina precisió els drons lliuren drogues i mòbils als presos

La resposta

Per això, des de mitjans de l’any passat els departaments d'Interior i Qualitat Democràtica han estat dissenyant i provant un sistema d’inhibició de drons per bloquejar els senyals que reben sense posar en perill altres activitats o gestions que es porten a terme als recintes. Des del novembre s’ha fet una prova pilot a Brians 1 i 2 que ara ja es dona per finalitzada, i la Generalitat ja ha anunciat que una vegada plenament operatius a Brians 1 i Brians 2, està previst que ben aviat es comenci la implementació a tres centres més. Centres que no s’ha anunciat quins seran, però la intenció és tenir desplegat el sistema a totes les presons catalanes de cara al 2027.

A més a més, per intentar contenir l'entrada il·legal de telèfons mòbils, però també de drogues, el Departament de Justícia instal·larà inhibidors de telèfons mòbils a totes les presons catalanes. A la reunió de la comissió de desplegament i seguiment de l’acord penitenciari feta aquest dimecres passat entre el Govern i els sindicats es va comunicar que està prevista la licitació d’un nou contracte per trobar l’empresa que doni el servei. Serà necessari que el govern tingui pressupostos, i per això el tema s’allargarà també fins al 2027.

També s'instal·laran escàners corporals, capaços de detectar qualsevol objecte anòmal, per revisar que els interns que ingressen al centre no intentin introduir objectes o drogues a través del seu cos. Així, se substituiran els registres manuals, més incòmodes i tensos tant pels interns com pel funcionari. Aquestes millores tecnològiques tindran un cost de 7,3 milions d'euros. En aquest cas el Govern va informar que hi ha hagut força concurrència per agafar l’encàrrec de la instal·lació i manteniment dels equips, i que moltes empreses han manifestat la seva voluntat de fer-ho, incloent-hi totes les millores necessàries de les mancances que es van detectar amb la prova pilot que es va fer a Brians 2.