Sant Vicenç viu unes gitanes emotives i duplicades

Emotives i esclatants. Així han estat les gitanes populars de Sant Vicenç de Castellet, que aquest diumenge al migdia ha repetit la fórmula dels dos torns de dansaires estrenada l’any passat. I, ara com ara, sembla que haurà de tenir continuïtat per encabir balladors i públic. Si més no, mentre la festa segueixi creixent com ho ha estat fent els últims anys. Perquè les Gitanes Populars de Sant Vicenç continuen batent rècords. I fent esclatar la plaça de l’Ajuntament, l’escenari que en va veure la recuperació del format popular el 1992, i on no ha parat d’augmentar en aquestes ja gairebé tres dècades i mitja. Enguany han estat 424 els balladors populars que l’han fet realitat, distribuïts entre les 16 colles en les quals s’ha estabilitzat la festa, i als quals cal sumar els 80 infants i joves que van fer la ballada infantil completa de dissabte.

Perquè aquest diumenge s’ha tornat a corroborar el que ja és un fet des de fa anys. Que les gitanes santvicentines són una data remarcada en vermell al calendari local, que tenen un seguiment transgeneracional i que s’han convertit en tota una senya d’identitat del poble. Perquè s’assoleix aquest estatus quan la festa no només té una estructura clara, arrelada i reconeguda, i és un èxit de participació i de públic. Si no també, i sobretot, perquè el seu desenvolupament genera diferents bioritmes emocionals i conté tot un seguit de rituals no escrits que dansaires i assistents tenen ja interioritzats.

Record pel director Jordi Núñez

És un ritual i és un moment de flor de pell emocional el silenci absolut que ‘s’escolta’ en l’instant que quatre dansaires, encarats als quatre costats de la plaça, executen el ball d’homenatge en memòria dels qui ens han deixat entre un any i l’altre. Enguany, aquest ha estat precisament un moment especial, i especialment emotiu. Perquè s’ha aprofitat per retre un reconeixement específic a Jordi Núñez, qui va dirigir la cobla a la festa des del 2000 fins fa dos anys, quan va passar el relleu a la batuta, i que va morir fa uns mesos. La comissió de les gitanes ha situat els seus familiars davant la cobla i sota la balconada de l’Ajuntament, i un grup de dansaires de l’Esbart li han dedicat la dansa. Lluís Oliveras, mestre danser i conductor de la festa, destacava de Jordi Núñez que «durant més de vint anys va dirigir la cobla aportant talent, passió i sensibilitat per les gitanes».

També és un ritual no escrit de la festa les dues picades de mans amb les quals tot el públic se suma als balladors en un moment determinat de les contradanses. Ho és també l’estona que les colles, davant de l’església i abans de l’arrencada de la cercavila, s’immortalitzen fotografiades davant dels gegants Marià i Paula, barons de Castellet. I és més que un ritual el moment en el qual els balladors van a buscar una parella espontània per al galop final.

Entremesos dividits

Com es deia a l’inici, amb l'objectiu de mantenir l'espai i al mateix temps garantir que les actuacions es poguessin realitzar correctament, s'ha optat per mantenir la ballada dividida en dos torns, fórmula que es va adoptar i estrenar el 2025.

El Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet 2026, en fotos

Veure Galeria

La jornada ha començat puntual a 2/4 de dotze amb l’entrada i posterior ballada dels gegants Marià i Paula. Un Vals de Castellet que també és especial i rellevant en aquesta festa, ja que des de fa tres edicions es dansa amb la peça interpretada en directe per la cobla. Tot seguit, com és tradició, s’ha fet el cerimoniós ball de Caldes, que homenatja els picapedrers vinguts de Caldes de Montbui que el febrer de 1907 van ballar per primer cop les gitanes a Sant Vicenç amb un grup de noies del poble.

El primer gran esclat, punt àlgid, s’ha produït a continuació amb el galop d'entrada, moment en el qual les 16 colles participants fan entrada a la plaça, i en el primer en què coincideixen en aquest espai el mig miler de balladors.

Proclamació de la núvia

Seguint la tradició, s’ha procedit a la proclamació de la núvia de les gitanes d’aquest 2026, que ha recaigut en Mireia Estefanell, de la colla Antics Dansaires. Ella -que com també és tradició ha rebut el ram de la geganta- i la seva parella de ball, Jaume Carrera, han estat els encarregats d’encapçalar el galop de la coronació, encara amb tothom a plaça.

Ha estat passat aquest moment, en què s’ha donat pas a la ballada del que es coneix com els entremesos (el xotis, la catxutxa, la jota i el vals-jota), quan s'ha aplicat la fórmula de la divisió en dues tongades per poder encabir tots els dansaires. És a dir, la meitat de les colles ha continuat a plaça mentre l’altra en sortia i s’esperava en un carrer adjacent sota l’ombra d’unes lones. Acabats els primers entremesos, s’ha procedit al relleu de colles i se n’ha pogut veure la segona tanda.

Encarant la part final de la ballada, s'han tornat a introduir i sumar tots els participants per fer la contradansa, on els dansaires acaben connectats per la figura de l’estrella que es desenvolupa a mitja ballada. I l’esclat definitiu, el galop final, en el qual s’han fos dansaires i públic per deixar una plaça on no cabia ni una agulla. Prèviament a aquest galop encara hi ha hagut la repetició del vals de Castellet, aquest cop amb tothom seguint i repetint les evolucions dels gegants, i una multitudinària sardana ‘Cent galops per Sant Vicenç’, estrenada el 2007. La festa ha conclòs amb la també tradicional foto final de tots els participants junts feta des de la balconada de la casa consistorial. La foto que resumeix una festa que ara com ara no sembla tenir sostre.

Subscriu-te per seguir llegint