Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Cardona reunirà experts internacionals per reivindicar el passat, el present i el futur de la sal

Més de 60 especialistes de 10 països participaran en el Congrés Internacional, del 4 al 7 de juny

D’esquerra dreta: Francesc Ponsa, Eduard Mata, Lluïsa Aliste, David Gaspar i Andreu Galera

D’esquerra dreta: Francesc Ponsa, Eduard Mata, Lluïsa Aliste, David Gaspar i Andreu Galera / FCH

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
David Bricollé

David Bricollé

Cardona

Cardona es convertirà aquest juny en un punt de trobada internacional per al debat científic, patrimonial i cultural al voltant de la sal amb la celebració del V Congrés Internacional sobre la Sal, una trobada que reunirà més de 60 experts de 10 nacionalitats diferents per reflexionar sobre la importància històrica, econòmica, ambiental i social d’aquest recurs al llarg del temps.

El congrés, organitzat per les societats científiques SEDPGYM (Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero) i SIGMADOT (Societat Internacional de Geologia i Mineria per al Desenvolupament i la Gestió del Territori), conjuntament amb la Fundació Cardona Històrica, se celebrarà del 4 al 7 de juny coincidint amb dos esdeveniments emblemàtics per al municipi: la Festa de la Sal i la commemoració del centenari de l’inici de l’explotació de les sals potàssiques a Cardona.

El programa inclou 27 comunicacions científiques i ponències que abordaran l’explotació de la sal des d’una mirada transversal, connectant disciplines com la geologia, la mineria, l’arqueologia, la biologia, la història, el turisme o la divulgació científica.

Del patrimoni mil·lenari als reptes de futur

Les sessions del congrés s’estructuren al voltant de tres grans eixos temàtics: el passat, el present i el futur de l’explotació de la sal.

En l’àmbit històric i patrimonial, destaquen les aportacions de l’historiador Andreu Galera sobre el paper de la sal en la construcció del territori i la identitat de Cardona, així com diverses comunicacions centrades en antics centres saliners europeus com Wieliczka (Polònia), Rio Maior (Portugal) o Poza de la Sal (Castella i Lleó), exemples de preservació i valorització del patrimoni saliner. En l’àmbit català també es presentaran els casos de la Muntanya de Sal de Cardona, el Salí de Cambrils, Gerri de la Sal i l’Escala.

El congrés també aprofundirà en el paper de les rutes salineres, el comerç i l’impacte territorial d’aquest recurs estratègic al llarg dels segles. Entre les comunicacions destacades hi haurà les de Josep Maria Gironella, Climent Miró, Carlos Guàrdia i Jeanne Lefebvre, centrades en les xarxes històriques de distribució i en la relació entre sal, poblament i construcció del territori en diferents etapes històriques.

De la mateixa manera, Josep Maria Mata-Perelló, geòleg i Creu de Sant Jordi, exposarà la geologia i el patrimoni geominer de la sal al nord-est peninsular.

Pel que fa als reptes contemporanis, el congrés abordarà els nous models d’extracció, gestió i aprofitament sostenible dels recursos salins amb la participació d’especialistes del sector com Oriol Domènech, de MaxiSalt, o Carles Fàbrega, de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa.

A més, investigadores com Tatiana Hidalgo, Andri Tsiouti o Blanca Pujals aportaran noves mirades sobre la divulgació, la interpretació patrimonial i el paper social dels paisatges de la sal en el segle XXI.

La dimensió ambiental i ecològica també tindrà un paper destacat amb ponències de referents internacionals com Katia Hueso, especialista en conservació de paisatges salins tradicionals, o l’ecòleg Narcís Prat, que reflexionarà sobre la relació entre els ecosistemes aquàtics i l’activitat minera.

La ponència d’Armando Azua, investigador del Centre d’Astrobiologia del CSIC-INTA, aportarà una mirada singular sobre els entorns salins extrems com a laboratoris naturals per entendre els límits de la vida. Especialista en l’estudi del desert d’Atacama —un dels indrets més àrids i salins del planeta i considerat un anàleg de Mart—, Azua connectarà la recerca sobre microorganismes adaptats a condicions extremes amb camps com l’astrobiologia, la sostenibilitat ambiental i la investigació dels ecosistemes salins.

El programa també inclou reflexions sobre el futur del turisme vinculat al patrimoni saliner i la gestió cultural d’aquests espais, amb comunicacions de Mario Sorribas, expert en storytelling, i de Cristina Puente i Eduardo Saiz Alonso, de l’Associació d’Amics de les Salines de Poza de la Sal.

Cardona, referent internacional de la cultura de la sal

Josep Maria Mata-Perelló, president honorífic de la SEDPGYM i de SIGMADOT, subratlla que «Cardona és un dels grans referents internacionals vinculats a l’explotació de la sal, amb una activitat minera que s’ha desenvolupat pràcticament de manera ininterrompuda durant mil·lennis».

Per la seva banda, el director general de la Fundació Cardona Històrica, Francesc Ponsa, destaca que «la col·laboració público-privada ha permès portar a Cardona experts de renom internacional i convertir la vila en un espai de debat científic, cultural i patrimonial al voltant de la sal».

Més enllà del programa acadèmic, els participants podran descobrir el patrimoni vinculat a la sal a través de visites guiades a la Muntanya de Sal, el Castell de Cardona, el Museu de la Sal Josep Arnau, l’Arxiu Històric de Cardona i el Salí de Cambrils.

El congrés compta amb el suport de MaxiSalt, Salinera de Cardona, Bages Turisme, el Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central i la Diputació de Barcelona.

Tracking Pixel Contents