Endesa destina 4,5 milions d'euros a controlar l'estat de les línies elèctriques per evitar possibles incendis
La companyia supervisa les línies amb helicòpters i drons, amb la neteja i cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica, i amb inspeccions visuals i revisions exhaustives de totes les instal·lacions

Oscar Bayona
La companyia elèctrica Endesa destina 4,5 milions d'euros per a protegir els boscos de la Catalunya Central de possibles incendis causats per línies elèctriques. Les inversions previstes per al 2026 a les comarques de la Catalunya Central, sense comptar Osona, passaran dels 3,27 milions d’euros del 2025 als 4,54 milions el 2026, amb un augment absolut de més d’1,27 milions d’euros, fet que representa un increment del 39% respecte de l’exercici anterior.
A tot Catalunya, la companyia invertirà aquest estiu 38 milions d'euros en la protecció de la xarxa elèctrica en entorns forestals, un 44% més que l'any passat. El pla es vertebra, bàsicament, en tres eixos principals: la neteja i cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica, l’ús d’helicòpters per a fer termografies i vídeos HD i inspeccions visuals amb la introducció de noves tecnologies, així com les revisions exhaustives de totes les instal·lacions de la Companyia.
La companyia desplega al llarg de les línies elèctriques del territori helicòpters, drons, càmeres termogràfiques i brigades de tala i esporga amb exoesquelets per reforçar el manteniment de les línies. La principal novetat de la campanya, presentada aquest dimecres a Sant Joan de Vilatorrada, és la incorporació per primer cop de drons de llarg abast, capaços de volar fins a 10 quilòmetres i generar una imatge digital i tèrmica de la xarxa elèctrica.
"La tecnologia ens ha permès millorar molt i l'estat de les línies és òptim", ha assegurat el responsable de manteniment de la xarxa d'alta tensió d'Endesa, Francesc López. "És òptima pel control aquest i totes aquestes activitats de control que estem fent any rere any". Tots aquests aparells serveixen per identificar amb càmeres termogràfiques "si hi ha peces o components de la línia elèctrica que s'escalfen per sobre del que és normal. Això implica que hi ha una dificultat al pas de corrent, i ens permet actuar preventivament en situacions que poden esdevenir de risc".
Es treballa també amb un làser "que ens permet fer un escombrat del terreny i fer un model tridimensional que després a oficina podem mesurar a quina distància ha quedat la vegetació o a quina distància està la instal·lació de tots els objectes o obstacles que hi ha al terreny".
El Bages concentra la part principal de la inversió, amb 3,47 milions d’euros previstos per al 2026, gairebé un milió més que l’any anterior. També registren increments destacats l’Anoia, que supera els 557.000 euros, i el Berguedà, que creix fins als 235.000 euros. La Cerdanya arribarà als 200.000 euros d’inversió prevista, mentre que el Moianès se situarà prop dels 75.000 euros.
Totes les comarques analitzades experimenten un increment homogeni del 39% respecte del 2025.
Del total de 100.058 quilòmetres de línies elèctriques que Endesa té a Catalunya, el 53 % són aèries –és a dir, 53.030 quilòmetres– i, per tant, estan subjectes d’alguna manera a zones boscoses o amb vegetació. Tot aquest cablejat podria donar 2,5 voltes al planeta Terra. La campanya d’aquest 2026 s’ha presentat avui al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages.
Subscriu-te per seguir llegint
- Burger King obrirà un segon establiment a Manresa el 30 de juny
- Tres detinguts per una baralla amb bastons i armes blanques al carrer del Bruc de Manresa
- Necrològiques del 10 de juny de 2026
- Mor Josep Solà, empresari de Gironella molt implicat a Cal Bassacs
- La visita del Papa a Catalunya, minut a minut
- El canvi de La Meva Salut que has de fer si no vols deixar de rebre avisos mèdics al mòbil o al correu
- Un ferit en una aparatosa sortida de vía a la C-16, a Sallent
- Lleó XIV beneeix les ambulàncies de sor Lucía Caram, que surt de Montjuïc cap a Ucraïna: «La fe sense compromís no és creïble»