El Govern proposa botigues multiservei per fixar població als micropobles

Als pobles petits els cal tenir serveis i vida social. Sempre s’ha dit que disposar d’escola o de metge era pràcticament una garantia de supervivència de les comunitats més petites, perquè les persones, les famílies, reclamen uns serveis mínims per fer vida en nuclis de població de pocs habitants. Ara, el Govern de la Generalitat fa un pas més i vol incentivar un tercer servei essencial, l’oferta comercial, la botiga, el bar, que a part d’oferir un servei són llocs de socialització. Un estudi de la Direcció General de Comerç, el Consorci de Comerç, Artesania i Moda i la Secretaria de Governs Locals i Relacions amb l’Aran conclou que «una part molt significativa dels micropobles catalans no disposa d’oferta comercial i altres serveis bàsics, fet que posa en risc la seva sostenibilitat demogràfica i econòmica».

A la Catalunya central és una de les zones del país on aquest problema es viu de manera més evident. En aquesta regió hi ha 80 micropobles, el que suposa el 16,8% del total del país. És la tercera demarcació en municipis petits. A la regió de les Comarques gironines, que lidera aquest rànquing de petits municipis, n’hi ha 116 (que presenten el 24,4%) i a Ponent, 97 municipis es poden considerar micropobles, un 20,4 % del total.

A la Catalunya central, al Berguedà concretament, hi ha els dos pobles amb menys habitants del país, Sant Jaume de Frontanyà i Gisclareny, amb una vintena de persones empadronades i un insignificant creixement demogràfic en les últimes dècades. I les xifres de població d’aquests petits nuclis, estan més properes a l’estabilització que al creixement. Mentre Catalunya es va apropant als 10 milions d’habitants (ara hi viuen 8,12 milions de persones). Hi ha una meitat del país que no va al mateix ritme. Catalunya ha incrementat població a una mitjana dels 8,2% en la darrera dècada (2015-2025) mentre als pobles petits el creixement és del 2,9%.

Les dades indiquen que a Catalunya hi ha 476 municipis que es poden considerar micropobles (menys de 1.000 habitants). Ens els darrers 10 anys, 14 municipis han superat els 1.000 veïns i 4 han caigut d’aquesta xifra.

D’aquests micropobles, només el 53,8% tenen escola primària. En general, segons els autors de l’estudi que ha fet fer la Generalitat, la manca d’escoles i serveis «redueix l’atractiu per a l’arribada de famílies joves» i els micropobles es troben patint un procés d’envelliment, amb una manca de renovació generacional.

A aquests indicadors que no ajuden a tenir el futur gaire clar, s’hi afegeix que el 42,6% dels micropobles tenen diferents nuclis de població, el que comporta una mobilitat obligatòria. I les dades de població no reflecteixen la situació real, perquè en aquests petits nuclis de població hi ha un 48% de veïns que només són residents secundaris.

Entre els micropobles, un 36,7% (175 pobles) no tenen cap comerç. En un 30,4 dels casos n’hi ha un, dos en un 18% i més de 2 comerços en el 14,9% d’aquests municipis. Comptat d’una altra manera, els micropobles catalans ten 3,11 comerços per cada 1.000 habitants.

Hi ha algunes conclusions de l’estudi que justifiquen l’esforç que vol fer el govern perquè els municipis petits recuperin o mantinguin els punts de venda d’alimentació. Asseguren els responsables del treball que la presència de comerç alimentari és clau per evitar l’aïllament i per evitar la mobilitat dels particulars. I, al mateix temps, conclou que la pèrdua de botigues accelera, sovint, la pèrdua de població i la pèrdua d’identitat comunitària.

En molts casos, ni hi ha botigues ni hi ha cap establiment dedicat a la restauració. Aquesta situació es dona en el 13,7% dels micropobles (uns 65 municipis). L’oferta de restauració és variada. Per una banda hi ha establiments d’aquest sector que són més de proximitat, i aquest afavoreixen que es creï comunitat i que es treballi a favor de cohesió social. Per als responsables de l’estudi, en els pobles petits, els bars i els restaurants rurals són espais de socialització i cohesió. També hi ha establiments que no fan aquesta funció, perquè s’adrecen a un client diferent, però, aleshores, els establiments són un punt d’atracció turística, que pot generar un altre tipus de negoci social.

L’anàlisi que s’ha fet també indica que en el 78,6% dels casos no hi ha cap establiment que vengui premsa escrita (no hi ha punt de venda en 374 municipis ). I quan es troben diaris és perquè es venen a través de la botiga del poble. El paer pot ser substituït pels canals digitals de notícies, però hi ha dificultats de la població més gran per accedir-hi, el que és coneix com a bretxa digital.

Pel que fa a la recollida de paqueteria, en un 80,9% no hi ha cap punt establert. I el comerç electrònic sòl ser un problema.

Una solució que pot donar resposta a aquestes mancances és poder comptar a botigues multiservei en l’àmbit rural, un espai comercial que promogui un ens local que integra en un únic espai l’oferta de comerç, com a mínim l’alimentari, i possiblement el de restauració. A Catalunya, en aquests moments, hi ha una trentena d’aquests establiments. I bona part són a les comarques gironines. Per als autors de l’estudi, els multiservei municipals són una solució innovadora per garantir serveis essencials. Suposa una adaptació a una baixa demanda i d’aquí el pla d’ajuts.

Subscriu-te per seguir llegint