L'Andorra de Gerard Piqué té origen montserratí

Els lligams directes de la comunitat benedictina de Montserrat amb Andorra encara no van durar dues dècades (de 1929 a 1947), però van ser molt intensos. Montserrat es va creure Andorra. I va veure que podia ser un punt de refugi dels monjos. Fins al punt que a demanda del quart d’Escaldes-Engordany s’hi va crear una escola que seria un referent per a la joventut andorrana de l’època i, alhora, seria també el motiu que l’abadia benedictina establís una petita comunitat a Andorra. L’equip estable aniria sempre entre dos i sis monjos. Ni menys, però tampoc més. Doncs un d’aquells monjos que es traslladaria de Montserrat a Andorra per fer-hi classes i tasca pastoral, seria el fundador del club esportiu més antic del principat pirinenc. L’FC Andorra. Si no ho saben, aquesta entitat futbolística avui és propietat en gran part de l’exfutbolista blaugrana Gerard Piqué i el conjunt disputa la segona divisió del futbol espanyol.

En efecte, va ser el pare Enric Graner qui, formalment el 15 d’octubre del 1942, va signar l’acta de fundació de l’FC Andorra. Graner no va ser pas dels primers monjos que arribarien a Andorra a fer classe. El col·legi Meritxell, que així es deia popularment, es va posar en marxa el 1932 en un edifici que inicialment només havia de ser el garatge perquè els clients de l’Hostal Valira, el que havien fet construir els monjos per si s’havien de refugiar a Andorra, hi poguessin estacionar els vehicles. Però van aixecar tot l’edifici -que avui acull el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE)- i hi van fer una escola i una petita residència per als monjos. El primer grup de monjos-mestres el van constituir Isidor Fonoll, que va ser designat superior de la comunitat, Manel Rosés i Eladi Maria Martí.

El pare Graner vindria més tard. Però s’estaria a Andorra força anys. No només va fundar l’Andorra de futbol el 1942 si no que juntament amb el pare Ambrós Caralt, van ser claus en el procés de concepció d’un mític pessebre vivent que durant alguns anys, el segle passat, de manera costumista es va fer a Engordany. L’autor principal va ser un escriptor català, Esteve Albert, que es va refugiar a Andorra després de la Guerra Civil espanyola. Albert es va deixar aconsellar per Caralt i Graner per a qüestions litúrgiques. Segons les dades de l’actual majordom de Montserrat, “Enric Graner el 1954 encara estava a Andorra fent classes i encarregant-se de la pastoral” de l’avui santuari de Meritxell. I això que a partir del 1943 Montserrat, en un moment de replegament, va començar a desinvertir a Andorra tot i que “com a comunitat continuaran fins al 1947”.

Els monjos van fer sempre les classes gratuïtes a canvi de l’aigua calenta que els cedia el quart (el que vindria a ser l’òrgan de govern d’una entitat menor descentralitzada), de 600 pessetes l’any i de no incrementar els impostos a la ciutadania. Això, mentre es van estar a Andorra com a comunitat.