L'exili fallit de la comunitat benedictina de Montserrat a Andorra

“Preveuen Andorra com un dels llocs on marxar. Pensen en Andorra com un lloc possible per refugiar-se.” Els monjos de Montserrat haurien pogut establir-se al petit país pirinenc si el pla de fugida que van dissenyar a cavall de la dècada de 1920 i de 1930 arran dels convulsos moments que es vivien a Espanya, i a Catalunya, haguessin funcionat com pensaven. Aquesta circumstància l’ha revelat recentment el sotsprior i majordom de l’abadia, el pare Bernat Juliol. Els monjos, amb l’abat Antoni Maria Marcet al capdavant, van arribar a establir que si mai havien de deixar el monestir, des d’Andorra coordinarien una eventual diàspora monacal.

Situem-nos a les acaballes de la dècada de 1920. La dictadura de Primo de Rivera viu moments de molta tensió. En qualsevol moment pot girar la truita. I a Montserrat temen que pugui venir una etapa com la que va dur la desamortització de Mendizábal, que va servir per espoliar molts béns montserratins. Davant d’aquesta tessitura, i “buscant solucions als problemes que tenien”, el govern benedictí decideix fer diverses inversions estrangeres. França, Itàlia… i Andorra. Més a prop. En concret, el 1929 van adquirir un edifici a Escaldes-Engordany -el municipi on avui hi ha construït Caldea- i, d’entrada, en van llogar els dos o tres pisos que hi havia. Hi feien negoci. Per què van triar Andorra? No se sap ben bé, explica Bernat Juliol. Però és cert que a l’època hi havia a Montserrat un monjo andorrà, Eladi Pantebre, que com a monjo “mai va estar a Andorra” però que sí que “va ser un incentiu o va obrir una mica la porta”. En tot cas, Montserrat aterra a Andorra per un edifici i poc després decideix comprar per 22.500 pessetes un terreny adjacent “per evitar que ningú construeixi al costat”.

Entre Montserrat i Andorra va creixent un sentiment d’amistat i efecte mutu i “amb la proclamació de la Segona República espanyola la situació es complica molt” i “acceleren aquestes inversions a l’exterior”, explica el majordom del monestir, que assegura, sempre fent referència a documentació amb la qual ha treballat, que el 26 d’abril del 1931 “preveuen Andorra com un dels llocs on marxar”. Estableixen tot un pla de fugida per si mai passa res i van avançant amb les inversions i l’establiment d’accions per a un eventual exili andorrà. L’11 de maig de 1931 els degans del monestir acorden construir un immoble per “tenir l’estrictament necessari per passar el temps d’exili”. Però el projecte va anar creixent i acabaria sent un hotel termal. El lloc on farien el que es denominaria Hostal Valira? El terreny que havien comprat perquè ningú no hi construís. El monjo Celestí Gusi, deixeble de Puig i Cadafalch, va fent els plànols.

Els temps convulsos, però, continuen a Catalunya, a Espanya. I no només pensen en refugiar els monjos. Andorra va servir per amagar durant uns mesos la verge de Montserrat, l’autèntica, aquella que avui es mostra a la basílica. Aproven fer l’hostal i al mateix temps envien un grup de monjos, suposadament, cap als pisos que ja tenien a Escaldes amb la marededéu. Hi seria tres mesos perquè el 8 d’agost del 1931 els degans del monestir ordenen “que ja poden tornar”, explica Juliol. El 24 d’octubre del 1933 es va inaugurar l’hostal i es va llogar per treure’n rendiment. Sempre preveient que si calia, els monjos en farien ús com a refugi. De fet, amb un grup de monjos grans l’abat Marcet va fer estada a Andorra entre el 13 i el 16 de juliol del 1936. Va tornar a Montserrat sense preveure la crua guerra que estava a punt d’esclatar. “Tenien un pla de fugida però no el van portar a terme. No van ser conscients que era el moment” i només declarar-se el conflicte bèl·lic 23 monjos van ser morts. No van tenir temps de marxar a Andorra. I el 1943 van acabar venent un hotel avançat a la seva època. El van vendre per 1,5 milions de pessetes que Montserrat va invertir en millorar l’hostatgeria malmesa per l’abandó de la guerra civil. L’hostal encara està dempeus. Però amb altres menesters. Fins d’aquí uns mesos i des del 2017 ha acollit el Museu Carmen Thyssen Andorra