El monestir, col·legi i internat que va projectar Montserrat a Andorra i no es va fer

“Montserrat tenia grans projectes per Andorra.” De fet, a principi de la dècada dels 30 del segle passat, “tenia un gran projecte: fer-hi un gran monestir, amb un gran col·legi i un internat”. Res de tot això no es va acabar aixecant. Però l’abadia encara ara guarda tots els plànols d’aquella magna edificació que projectava. I els anys de la dècada de 1930 va adquirir al petit país pirinenc els terrenys que necessitava per tirar endavant aquella iniciativa. El pare Bernat Juliol, que ha fet una recerca sobre la qüestió en tan què majordom del monestir i, per tant, encarregat de l’administració de la comunitat, admet que no se sap què va passar perquè no es tirés endavant aquell projecte. L'interès de Montserrat podria tenir a veure amb els anys convulsos que s'havien estat vivint a Catalunya a nivell polític.

El que és clar és que entre 1931 i 1933 Montserrat, sota la tutela de l’abat Antoni Maria Marcet, va anar comprant terrenys en una mateixa zona, el que vindria a ser avui la denominada avinguda Fiter i Rossell, en un indret on anys més tard, més o menys i entre altres coses, s’hi construiria l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. Els anys trenta “no s’hi van posar per poc”, diu Juliol. Van adquirir tres parcel·les que en aquell moment eren ocupades “per dues granges i dues bordes”. Una franja de terreny que, de frontal, tindria alguns centenars de metres. “No era només una idea, era una idea desenvolupada.”

De fet, l’abat Marcet i el secretari del capítol provincial van signar el 1933 tota la paperassa. I a Montserrat “hi ha tota la sèrie de plànols” del projecte. Aquella signatura vol dir, segons el sotsprior benedictí, que el projecte estava autoritzat totalment. Que es podia desenvolupar. Hi havia fins i tot pressupost: 500.000 pessetes. Però no se sap, s’ha dit, perquè no va tirar endavant. Tampoc el projecte està signat. La sospita, però, és que l’autoria del disseny del monestir per a Andorra podria ser del pare Celestí Gusi, que formava part de la comunitat i ja havia dissenyat l’Hostal Valira.

El recinte monacal no era minso: s’hi preveia espai per a 56 monjos i quatre habitacions més per poder-hi acollir capellans passavolants. La residència internat estava projectada per a 80 estudiants residents més 32 estudiants que hi poguessin anar a dinar. Hi havia dos espais coincidents per al monestir i l’internat. Dos espais clau: l’església i la cuina. Però en aquell terreny només s’hi va fer un xalet que van fer servir els monjos per fer estades a Andorra. Ja no existeix.