Puigcerdà, Sant Vicenç i Masquefa tindran més regidors per l’augment de població

Els Ajuntaments de quatre municipis grans (més de 5.000 habitants) de la regió central veuran com a partir de les pròximes eleccions municipals tindran un ple municipal amb un nombre regidors més ampli que l’actual. A un any dels comicis (tindran lloc el diumenge 23 de maig del 2027) que suposaran una renovació dels consistoris, ja es va definint aquells que presentaran una variació en la seva composició.

Tot i que encara s’ha d’oficialitzar, en el cas de l’àrea d’influència de Regió7, aquest creixement de representants passarà en quatre municipis, un dels quals és capital de comarca: Puigcerdà. Els altres tres són Sant Vicenç de Castellet, Masquefa i Gironella.

En els tres primers casos el salt és el mateix. Es tracta de poblacions que han superat la barrera els 10.000 habitants empadronats, que és un dels 10 llindars que comporten una ampliació de la representativitat política. En concret, tots ells passaran dels 13 regidors que actualment formen el plenari a un total de 17. Pel que fa a Gironella, la xifra poblacional que s’ha superat és la dels 5.000 habitants, que comporta passar dels 11 regidors actuals a 13.

Al costat oposat de la balança hi trobem un dels petits municipis del Solsonès, Odèn, que en aquest cas perdrà representativitat, ja que se situarà per sota dels 251 habitants i això es traduirà en un ple format per 5 regidors, en lloc dels 7 que té en aquest mandat.

Aquests són 5 canvis que es produiran amb tota probabilitat, tot i que encara no són oficials, i n'hi podria haver algun altre, tot i que la major part de la resta de municipis estan força lluny d’aquests llindars poblacionals que marquen un creixement o una reducció del nombre de regidors.

De què depèn? El que estableix la composició d’un ajuntament és el nombre d’habitants que hi ha empadronats l’any abans de les eleccions. En aquest cas, es tindrà en compte el que s’establirà a 1 de gener d’aquest 2026.

Cal tenir present que aquest padró l’aprova cada Ajuntament al llarg de l’any en curs, però que també s’ha de quadrar amb les dades que li consten a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que el publica i l’oficialitza a final d’any. En tots aquests casos, però, els darrers padrons (i alguns ja han aprovat el d’enguany) mostren de manera prou clara que s’ha trencat un dels llindars.

D’altra banda, l’oficialitat completa es produirà quan amb la convocatòria electoral es publiqui al Butlletí de la Província (BOP) quants regidors s’hauran d’escollir per a cadascun dels ajuntaments. Si es confirmen aquests canvis, en les eleccions municipals del maig del 2027 hi haurà en joc a l’àrea d’influència de Regió7 (comptant-hi el Baix Llobregat nord) un total de 1.384 actes de regidors, incloent-hi les de 164 alcaldies.

A banda dels 5 esmentats en els quals ja es pot donar per fet que hi haurà canvi, hi ha un parell de casos curiosos que se situen al Solsonès. I tots dos pel mateix llindar. El fet és que tant Sant Llorenç de Morunys com Olius han tingut al llarg d’aquest mandat un padró oficial d’habitants en el qual superaven la barrera dels 1.000, la qual cosa els suposaria passar a tenir 9 representants al ple municipal. Però després han tingut una baixada, i en el d’1 de gener del 2026 tot apunta que estaran per sota i que, per tant, es mantindran en els 7 regidors actuals.

En el cas dels municipis que creixen en nombre de regidors, tot i que se n’acostuma a fer una lectura totalment positiva pel fet que va associat a un guany poblacional, suposa una dificultat afegida per als partits que hi vulguin concórrer en la complexa tasca de trobar persones que s’hi vulguin implicar. Cal tenir present que cada candidatura ha de tenir tants noms com actes de regidors tindrà el ple, que serien els titulars, més un afegit de suplents.

A les eleccions del 2023 els creixements més rellevants el van tenir el municipi anoienc de Montbui, que va passar dels 13 als 17 regidors; Bellver de Cerdanya, que va passar dels 9 als 11 i Calders (Moianès), de 7 a 9. Vallcebre, Das, Prats i Sansor i Prullans van superar el llindar dels 251 empadronats i això els va fer créixer a 7 regidors. En principi, els últims padrons oficials fan pensar que tots ells consolidaran aquell canvi, pendent de ratificar en el d’aquest 1 de gener.

Com es deia a l’inici, els tres casos més rellevants d’Ajuntaments que creixeran en nombre de regidors són els de tres poblacions que han sobrepassat els 10.000 habitants. Superar aquesta barrera suposa un punt d’inflexió molt important per a un municipi, ja que la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) li exigeix assumir noves competències, ofereix més capacitat de finançament i, com es deia, modifica la seva estructura política. Així, el funcionament intern de l’ajuntament s’amplia i professionalitza. Es permet la contractació de fins a 2 assessors o personal de confiança (càrrecs eventuals), i fins a un total de 5 regidors poden tenir dedicació exclusiva, cobrant un sou íntegre de l’ajuntament per a la seva gestió. D’altra banda, els municipis de més de 10.000 habitants han de rebre més ingressos i fons per part de l’Estat i les Diputacions per sufragar les noves càrregues.

Subscriu-te per seguir llegint