Quatre manuscrits del segle XV revelen la representació més antiga de la Muntanya de Sal i del Castell de Cardona

"Aquestes quatre il·lustracions són les representacions més antigues conegudes fins ara de la Muntanya de Sal i del Castell de Cardona, del segle XV". Amb aquesta afirmació va iniciar la seva ponència la doctora en Història de l'Art i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Orriols, en el marc del 5è Congrés Internacional sobre la Sal, que se celebra des d'ahir i fins avui, divendres, al municipi bagenc.

Les imatges que va presentar Orriols formen part de quatre manuscrits il·lustrats de l'obra Les merveilles du monde ou Les secrets de l'histoire naturelle, datats al segle XV. Els volums inclouen representacions de la Muntanya de Sal i del Castell de Cardona, aquest últim en un segon pla. Es tracta d'il·lustracions molt similars entre si perquè totes parteixen d'un mateix text i, segons va explicar la professora, "no són recreacions fidels de la muntanya ni del castell, sinó que es limiten a traduir en imatges el text que acompanyen. Els seus autors ben segur que no havien estat mai a Cardona ni sabien gaire on era".

Per entendre l'existència d'aquestes representacions de Cardona al segle XV, Orriols va posar el focus en diversos aspectes. El primer és "el concepte de fenomen prodigiós" associat a la Muntanya de Sal. "El que la convertia en un element singular als ulls de la cultura medieval era el fet que es regenerés prodigiosament; era una meravella", va assenyalar. Aquesta percepció era especialment compartida per aquells que no vivien a la vila i, per tant, "era més fàcil que es fabulés sobre la seva naturalesa". Per als cardonins, en canvi, la muntanya era sobretot la font d'un producte "molt preuat" com la sal.

Una altra de les qüestions destacades de la ponència va ser el concepte de mirabilia (meravelles) i la figura de l'autor i clergue anglès Gervasi de Tilbury, que incorporava llegendes, prodigis i relats extraordinaris en unes obres destinades principalment a les elits. A Otia imperialia (1215), Tilbury ja fa referència a Cardona, concretament a la Muntanya de Sal i al castell: "Aquest castell està construït sobre una muntanya que conté sal, la qual adquireix la duresa de la roca. Quan s'extreu la sal, deixant un forat a la muntanya, aquesta creix amb la següent pluja fins a produir la mateixa quantitat i qualitat de sal, quedant reparada de nou".

En aquest passatge, l'autor descriu la Muntanya de Sal com una autèntica meravella natural, capaç de regenerar-se contínuament, una creença que va contribuir a alimentar la fascinació que Cardona va despertar durant segles entre viatgers, cronistes i erudits.

Segons va explicar Orriols, el segle XIII va ser una època marcada per la "redacció de compendis i tractats enciclopèdics en format resumit". En aquest context va sorgir, més tard, Les merveilles du monde ou Les secrets de l'histoire naturelle, una obra anònima elaborada cap al 1380 que, tal com indica el títol, recull diverses meravelles del món i dedica un capítol a la península Ibèrica. Del compendi se'n conserven quatre exemplars il·lustrats.

El text que acompanya les representacions de Cardona reprèn precisament el relat de Gervasi de Tilbury. "Diu Gervasi que a Espanya hi ha una gran província situada a la part muntanyosa d’Europa, en la qual hi ha un castell anomenat Cardonigne, que es troba a la frontera de Catalunya, al regne d’Aragó". Més endavant, l'autor hi afegeix que prop del castell hi ha una muntanya les roques i pedres de la qual "són de sal veritable i perfecta, tan bona o millor que la que prové del mar".

La prodigiosa regeneració

Però la gran meravella, segons el text, és la seva capacitat de regeneració: "Quan algú ha extret una part d’aquesta sal i ha obert una gran rasa a la roca amb un pic de ferro —escena que, precisament, queda representada a les il·lustracions—, enduent-se’n la sal, tan bon punt cau una pluja sobtada sobre la muntanya, el forat que s’ha fet a la roca s’omple d’aigua fins al nivell del sòl i es converteix en una sal tan bona i sòlida com la d’abans".

Com que la referència a Cardona s'inclou en un capítol dedicat a la península Ibèrica, comparteix espai amb altres relats llegendaris. Així, els manuscrits també representen el mite de les egües de Portugal fecundades pel vent, la llegenda del llac del Canigó habitat per dimonis, la història d'un pelegrí que troba un noi que es lamenta d'haver estat lliurat als àngels dolents, o el relat segons el qual Carlemany havia conquerit la península.

Els quatre exemplars il·lustrats van ser elaborats en territori de l'actual França. Dos d'ells —el més antic (1427) i el més recent (1480/1485)— es conserven a la Biblioteca Nacional de França, a París. Els altres dos es troben als Estats Units: un a la Pierpont Morgan Library de Nova York (1460) i l'altre al J. Paul Getty Museum de Los Angeles (1460), que el va incorporar a les seves col·leccions l'any 2022. Es tracta de manuscrits d'una "notable qualitat artística i destinats a una clientela laica i econòmicament poderosa". Segons Orriols, l'interessant és que, "encara que de signe i intencions ben diferents", aquestes imatges "s'anticipen als antics gravats que coneixem de la muntanya i del castell, com ara els d'Alexandre de Laborde (1806)".

A banda de les làmines de Laborde dedicades a Cardona, la professora manresana també va fer referència a dues obres que inclouen representacions gràfiques del municipi. D'una banda, España: obra pintoresca en láminas, de Francesc Pi i Margall. "La intenció era publicar una sèrie de volums dedicats als diferents territoris de l'Estat, però finalment només va veure la llum el corresponent a Catalunya", va explicar Orriols. En una de les il·lustracions del llibre, d'Antoni Roca, hi apareixen representades la Muntanya de Sal i el Castell de Cardona.

L'altra obra és una aquarel·la de Charles Hamilton Smith titulada Town and Castle of Cardona, inclosa en el recull Views of Spain, Volume I i conservada actualment al Yale Center for British Art. Ambdues representacions són datades al segle XIX.

Subscriu-te per seguir llegint