La potassa compleix un segle a Cardona: "Una part molt important del poble que coneixem avui és hereu d'aquella etapa"

Cardona va commemorar ahir el centenari de l’inici de l’explotació de les sals potàssiques al municipi bagenc, un fet que va "marcar tot el segle XX" a la vila, tal com va assegurar Andreu Galera, director de l’Arxiu Històric de Cardona. Precisament, divendres es va donar el tret de sortida al programa d’actes d’homenatge, que s’allargarà fins al 2032 i que, com va apuntar l’alcaldessa, Lluïsa Aliste, servirà per recordar "una data que va determinar profundament la història del nostre municipi".

El maig de 1926, la Unión Española de Explosivos (UEE) va iniciar els treballs d’excavació dels dos pous mestres de la nova mina de potassa a l’antiga concessió de Mina Nieves, d’acord amb el projecte redactat per l’enginyer francès Paul Floquet, responsable de dissenyar el complex industrial de la futura explotació de sals potàssiques a Cardona, tal com va explicar Galera. Les obres es van desenvolupar en un entorn rural, a prop de la Muntanya de Sal, però evitant la zona inundable.

El projecte de Floquet preveia l’obertura de "dos pous mestres alineats en un eix est-oest i separats per una distància de 125 metres, en una esplanada situada a la cota 478,50", va detallar el director de l’Arxiu Històric de Cardona. A més, en una segona esplanada, situada per damunt de la dels pous, a la cota 488,50, "s’hi emplaçarien les màquines d’extracció". Cada pou havia de tenir un diàmetre de cinc metres. Paral·lelament, també es van construir les instal·lacions annexes, com ara tallers, oficines i edificis destinats a les màquines dels pous i als torns d’extracció.

Segons va explicar Galera, el primer pou que es va excavar va ser el situat a l’oest, que posteriorment va rebre el nom d’Alberto en honor del president de la UEE. Els treballs es van iniciar a una fondària de deu metres i, per a la seva construcció, es va aixecar un primer castellet provisional de 17,35 metres d’alçada, dissenyat per l’empresa francesa HSF. A finals d’aquell mateix any ja s’havia assolit una fondària de 125 metres.

El director de l’Arxiu també va destacar la "dificultat d’aquests treballs", que van comportar, entre altres reptes, "tallar brolladors d’aigua de fins a 700 litres per minut entre les cotes -70 i -165 metres". Entre el 1927 i el 1928, l’excavació del pou va continuar a un ritme aproximat de 40 metres mensuals. Entre les dècades de 1970 i 1980, la fondària va arribar a gairebé 1.000 metres.

Els treballs d’excavació d’aquest primer pou van suposar una inversió total d’1.800.000 pessetes, segons el pressupost elaborat per l’enginyer Floquet. En aquell moment, el jornal diari d’un miner era de 7,50 pessetes, mentre que el d’un paleta ascendia a 9 pessetes i el d’un encarregat, a 10. El cost de l’excavació oscil·lava entre les 6 i les 11 pessetes per metre cúbic de roca o terra extreta, en funció de la duresa del terreny. La construcció dels edificis auxiliars va requerir una despesa addicional d’1.385.000 pessetes. "Estem parlant d'una de les inversions industrials més importants fetes a Catalunya, en la dècada dels anys 20", va apuntar Galera.

La direcció dels treballs de la nova mina va recaure en l’enginyer de mines Manuel Sánchez Rivero (Bilbao, 1898 – Madrid, 23 de novembre de 1960), que depenia orgànicament d’Émile Ciret Legrand, un enginyer francès de confiança de Paul Floquet i d’Alberto Thiebaut, responsable de coordinar el conjunt del projecte industrial que la UEE havia d’executar a Cardona. L’any 1929, el pou Alberto ja havia iniciat les primeres produccions. Més endavant, va entrar en funcionament el pou Maria Teresa, batejat amb el nom de l’esposa d’Alberto.

Un dels principals centres miners de Catalunya

En la seva intervenció, la batllessa va remarcar la rellevància dels dos pous, un dels "elements més emblemàtics de l'activitat minera de Cardona i símbol d'una etapa que va transformar profundament el nostre municipi durant bona part del segle XX". Més enllà de la seva dimensió com a obra d'enginyeria, aquestes construccions van representar "l'inici d'una activitat econòmica que situaria el municipi com un dels principals centres miners de Catalunya".

En aquest sentit, Aliste va subratllar la "importància estratègica" que va tenir la mina per al desenvolupament del país i el paper que va assumir la potassa, que "va esdevenir un recurs essencial per a la fabricació de fertilitzants i va contribuir al progrés econòmic de Catalunya durant dècades". Per al mateix municipi bagenc, de fet, l'impacte va ser "extraordinari", amb l'arribada de nombroses persones que buscaven una oportunitat de futur. "Una part molt important de la Cardona que coneixem avui és hereva d'aquella etapa", va afirmar.

Precisament per homenatjar les persones que ho van fer possible, els autèntics protagonistes d'aquesta història, ahir es va estrenar un vídeo elaborat a partir d'una seixantena de fotografies històriques que, gràcies a la intel·ligència artificial, van cobrar vida. L'alcaldessa també va tenir un record per als treballadors de la mina: "M'agradaria tenir un reconeixement per a les persones que van fer possible aquesta història, que cada dia baixaven a les entranyes de la muntanya per desenvolupar una feina dura, exigent i, sovint, arriscada. Amb el seu esforç, la seva constància i el seu sacrifici van contribuir al progrés de Cardona i al benestar de les seves famílies. També vull recordar aquells que hi van perdre la vida".

Durant l'acte també van intervenir Albert Tulleuda, director del MNATEC i antic gerent de la Fundació Cardona Històrica; Eloi Hernàndez, president del Consell Comarcal del Bages, i Xavier Cano, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central. Tots tres van destacar la tasca que s'està duent a terme a Cardona per preservar, difondre i posar en valor el seu patrimoni industrial, així com l'esforç per mantenir viva la memòria d'un llegat estretament vinculat a la història i a la identitat del municipi.

Subscriu-te per seguir llegint