Les Enramades de Sallent mostren el seu potencial en un diumenge ple de visitants

Els carrers de Sallent llueixen l'enramada de Corpus. Va ploure dijous, abundanment, però els carrers van superar aquesta prova. La pluja és el que més preocupa els enramadors. La mantinada de divendres, riu Llobregat al seu pas per aquesta vila va arribar a sortir de mare en diversos punts, potser perquè a l'embassament de la Baells van haver d'obrir comportes (va arribar pràcticament al 100% de la capacitat) o potser perquè alguns dels afluents, com la riera de Merlès o la de Gaià, portaven moltíssima més aigua del que és habitual. Tres cotxes, dos amb ocupants, es van veure afectats, es van haver de rescatar els ocupants, i alguns baixos a la vora del riu es van inundar Però els carrers, aquest diumenge encara mostraven un aspecte fantàstic.

El diumenge al matí i fins al migdia, Sallent el dedica al passeig pels carrers guarnits, cadascú amb la seva temàtica, i a gaudir de l'ambient que proporcionen elements populars de la població com els gegants, els bastoners, els dansaires de l'Esbart Vila de Sallent. Una de les joves d'aquesta entitat va ser l'encarregada d'obrir la demostració del floklore local, amb el ball d'homenatge, que va interpretar l'orquestra Rosaleda, nascuda també a Sallent. Després van sortir a escena gegants que s'han fet populars i que es fan estimar a Sallent, com l'Antoñito, que té la se va pròpia música, o la gegantons, l'Eulàlia i el Guillem, que dansen al ritme de les Balladetes, una altra de les músiques pròpies de Sallent. I després els Bastoners, majoritàriament bastoneres i gralleres. I per acabar, els gegants grans.

A la parti final de la matinal, un moment de reconeixement i record. Per a l'entitat local Adona't, que lluita per la igualtat de drets de les dones a Sallent, i el record per al músic Jordi Sant, que durant molt anys va acompanyar totes les festes de Sallent, portant el ritme amb el bombo o la verra.

Però mentre tot això passava a la plaça del Sant Antoni Maria Claret (o dels Arbres), els carrers s'omplien de visitants. Passejades i admiració per la feina feta, per la imaginació que hi posen els administradors, pels recursos que troben en l'aprofitament i adaptació de materials i per la bona traça que tenen en la part manual. Aquest diumenge, a Sallent, era difícil trobar-hi una plaça d'aparcament i als bars i terrasses del centre, complicat trobar una taula buida.