P. Jordi Castanyer, monjo de Montserrat: «És un honor per Catalunya que un Papa vingui a visitar Montserrat»

Nascut a Girona, el pare Jordi Castanyer Bachs té 78 anys, i en fa 60 que va arribar al monestir de Montserrat, on actualment exerceix de consiliari dels oblats benedictins del monestir, fent correccions i traduccions de textos, entre altres, i també està al servei de l‘hostatgeria. Amb l’arribada, dimecres, del Papa Lleó XIV al monestir, el pare Castanyer serà testimoni de la segona visita papal a Montserrat, després de la que hi va fer Joan Pau II el 1982.

Com va preparar la comunitat la visita de Joan Pau II?

Es va decidir muntar una gran tarima a la plaça, davant l’actual despatx del santuari, perquè estava previst que el Sant Pare arribés i hi celebrés l’eucaristia, amb tots els seus acompanyants, la comunitat de monjos, que llavors érem molts més que ara, i l’Escolania. Hi va haver molta gent implicada en la preparació, però no recordo que portés molta feina. Comparat amb ara, aleshores tot era més simple, sobretot pel que fa a les mesures de seguretat. Va poder venir qui va voler. La visita del Bisbe de Roma, tan sols pel fet de ser un cap d’estat, ja implica un muntatge enorme en seguretat. Ara demanen moltes coses i s’ha d’estar pendent de tots els detalls.

Què havia d’aportar aquella visita a Montserrat?

Més enllà del goig i l’emoció, no se n’esperaven coses concretes. La visita del Sant Pare és la visita del Bisbe de Roma, del cap de l’església catòlica, i això fa que els feligresos ens sentim en comunió amb totes les esglésies del món. Per altra banda, llavors i ara, és lògic preguntar-se què dirà sobre qüestions candents, o si farà referència a uns determinats conflictes. Pot fer-ho, però el Sant Pare no es posarà en qüestions polítiques. Això es mira moltíssim perquè no és la seva feina, i encara que hi hagués algun conflicte més o menys candent a l’Església, o entre les Conferències Episcopals espanyola i catalana, difícilment el Bisbe de Roma baixaria a aquests nivells. M’estranyaria moltíssim. Això no impedeix que segurament parlarà de la pau, l’entesa, la justícia, o sobre la primera encíclica que acaba de publicar Lleó XIV. I a Canàries, segurament farà referència a l’emigració, a les necessitats d’acolliment, i a la situació dels refugiats. Però més enllà d’això, difícilment el parlament del Papa portarà sorpreses, com tampoc no les va portar Joan Pau II l’any 1982.

Aleshores no hi va haver sorpreses, però recorda alguna cosa especial?

L’aiguat que va caure i la tragèdia de dues persones mortes a Montserrat. La meteorologia va fer modificar, i molt, el programa previst. No sé si el Sant Pare havia de venir en helicòpter, però segur que va haver d’improvisar la manera de pujar a Montserrat. Tot plegat va donar un to dramàtic a la jornada, perquè a primera hora del matí ja hi havia moltíssima gent a Montserrat aguantant la pluja, i una gran part havien pujat a peu des de Monistrol sota una pluja abundant. I quan el Sant Pare va arribar no va poder celebrar la missa en aquest gran entarimat. Tot i que estava cobert, només hi va fer l’homilia i una mica de pregària, i ja va entrar a l’església, pleníssima de gent, i després al monestir per reunir-se amb la comunitat, i ja va marxar.

Malgrat tot, aquella visita va marcar un abans i un després en positiu?

Evidentment. La pluja va deslluir la jornada, però sense dubte, va ser un dia important en la història de Montserrat perquè era la primera vegada que acollia la visita d’un Papa.

El va poder saludar de prop?

No. Vaig ser present en un moment de la trobada comunitària al monestir, però no hi vaig conversar i crec que no vaig tenir l’ocasió ni de donar-li la mà.

Quina impressió li va donar?

El recordo com un home fort i seriós, tant de rostre com d’actitud; però també se’l veia cansat per les circumstàncies. Tanmateix, no es va mostrar gens distant. I estic segur que el Papa Lleo XIV també serà una persona propera. De la visita de Joan Pau II en tinc un molt bon record. Va ser una distinció. Que vingui un Papa és un honor per Catalunya perquè a Montserrat ve a visitar el santuari de la Mare de Déu patrona de les diòcesis de Catalunya. Ve al santuari nacional de Catalunya, i això va ser important el 1982 i ho serà ara. Seran tres hores, però intenses.

Sabeu si ara tindreu ocasió de saludar-lo?

Es quedarà a dinar amb la comunitat i som força menys monjos que el 1982, però no sé si ens voldrà saludar un per un.

Si hi pogués parlar, què li diria?

Segurament li agrairia algunes manifestacions que ha fet i posicionaments que ha tingut, i l’animaria a ser valent i coratjós en el guiatge de l’Església. Però em sorprendria molt disposar tan sols de mig minut. De fet, la visita del Papa és una cosa extraordinària perquè no sabem quants anys passaran abans no torni a venir, però tampoc no se li ha de donar més magnificència de la que té. És com quan algú pot tenir l’ocasió de donar la mà a Messi, a la Shakira o a la Rosalia..., socialment tendim a crear ídols, i quan algú els pot tocar sembla que hagin tocat a Nostre Senyor. Hauríem de viure aquests suflés amb més normalitat. Tenim una expectació tan gran, que a vegades pot ser exagerada.

Subscriu-te per seguir llegint