"Volem que el Papa visqui Montserrat com un pelegrí més, com un pulmó espiritual que respira com a santuari marià i monestir benedictí"

Bernat Juliol i Galí, sotsprior i majordom del monestir de Montserrat, està exercint aquestes setmanes com a coordinador de la comunitat dels preparatius per a la visita del Papa d’aquest 10 de juny a l’abadia. Una tasca que ha entomat després que al llarg del 2024 i 2025 assumís el comissariat d’un altre esdeveniment molt especial, la celebració del mil·lenari de la comunitat benedictina en aquest santuari. Juliol calcula que hi haurà unes 8.000 persones a les places del davant de l'edifici durant l'estada del pontífex, que passarà pel mig de la gent de camí cap a la basílica.

Pel que fa a la qüestió de l’ús de les llengües, Juliol ha indicat que, al rosari, està previst que la part principal sigui en català i una part en llatí.

Com estan sent aquests dies a la comunitat, des que el Vaticà va confirmar que l’agenda de la visita el portarà també a Montserrat?

En primer lloc, ho estem vivint amb molta il·lusió. La visita d'un Papa és un fet històric. L'últim Papa que va venir, i de fet era el primer que va venir, que en tinguem constància, va ser Joan Pau II el 1982. Ha passat molt temps. I, per tant, que el Papa Lleó també hagi volgut fer una mica d'agenda en aquests dies tan atapeïts per pujar a Montserrat, això la comunitat ho viu amb molta il·lusió. A més, acabem de celebrar els mil anys de la fundació del monestir, per tant, és un coronament, diguem-ne històric, per a aquesta celebració. Ja ens pensàvem que no seria possible que un Papa pogués venir en el marc del mil·lenari, i jo crec que encara que l'acabéssim al desembre aquest és un dels motius també que han contribuït al fet que el Papa vingui a Montserrat. Com a coronament d'aquests mil anys d'història del monestir. S'han alineat tots els astres. Ens hauria agradat molt fer-ho l’any passat, just quan s’esqueia la celebració, el que passa és que el Papa Francesc ja els últims mesos estava molt malament; el maig hi va haver l'elecció del Papa Lleó i, evidentment, encara no feia viatges. Per tant, semblava una cosa que ja no seria possible. Però, en canvi, hi ha hagut aquesta ocasió i nosaltres ho rebem contents i amb molta il·lusió.

Després de la breu trobada que vau mantenir el novembre amb el Papa Lleó a la plaça de Sant Pere, precisament amb motiu del mil·lenari, confiaven que aquesta visita es pogués produir?

El novembre encara no. Sí que és veritat que en aquella trobada el president Salvador Illa li va transmetre la importància del mil·lenari i el va convidar, també el pare abat. I va anar sorgint com un fil que s'anava repetint: «hi ha la possibilitat, hi ha la possibilitat...». Més endavant es va concretar el viatge a Espanya, i diguem que cada vegada semblava més lògic. En el mes de novembre semblava una idea molt peregrina, però s'ha pogut anar concretant.

"Ens agradaría que, coneixent Montserrat, percebi la realitat catalana que representa, que també va més enllà de l'espiritualitat"

Amb els preparatius de la visita, aquests dies és possible anar mantenint el compliment de les regles monàstiques, de les tasques que segueixen en el dia a dia?

Per descomptat. Jo no havia tingut mai ocasió d'estar en l’organització d'una visita papal. És la primera és la primera vegada i, certament, és molt complexa. Porta molta feina, però per sort a Montserrat, més enllà dels monjos, tenim un equip de professionals que ho estan fent molt bé. I com a monjos, evidentment, malgrat que la feina ens devem també a la regla de Sant Benet i a la vida benedictina. Intentem, en el màxim possible, seguir la vida de comunitat i continuar amb la nostra tasca com a monjos. Ara, certament, són dies de molta feina, de molta complexitat d’un treball que normalment no és tant. A Montserrat estem acostumats a tenir feina, però no tan complexa com la d'aquests dies.

Els llocs per on passarà el Papà en aquesta presència de dia i mig a Catalunya són molt escollits, i un d’aquests pocs és Montserrat. Senten damunt de les espatlles una càrrega de responsabilitat representativa?

Sí, però jo diria que és una càrrega bona. Evidentment, tenim ganes que les coses surtin com cal, que l'organització surti bé, però beneïda feina. Tant de bo totes les feines fossin així, i contentíssims de poder treballar. Estem amb moltes ganes que el pas per Montserrat del Papa sigui bonic, i que d’aquesta visita al nostre monestir s'endugui una bona imatge de Montserrat i de Catalunya.

Durant unes hores seran, portant-ho a l’extrem, el centre del món. O, si més no, on convergiran milions de mirades...

Sí. Potser no serem el centre del món, però és cert que hi ha una gran quantitat de periodistes acreditats, una gran expectació... Per tant, sí que serem un dels focus d'atenció que hi haurà aquell dia, juntament amb la Sagrada Família a la tarda.

Ja d’antuvi, i sense poder saber del tot com anirà, aquest 10 de juny del 2026 el podem considerar un dia històric dins dels 1.000 anys de l'abadia de Montserrat?

Sí, evidentment que passarà als annals la història com el dia d'una visita a papal.

Quin Montserrat volen i esperen que vegi i trobi el Papa en aquesta visita al monestir?

A la comunitat ens agradaria que el Papa Lleó veiés el Montserrat de sempre. No es tracta d'una imatge distorsionada de Montserrat o d’una imatge estranya de Montserrat, sinó que ens agradaria que el Papa conegués què és Montserrat en realitat. Per tant, el Papa puja com a pelegrí a Montserrat, i desitgem que s’endugui la imatge que pot tenir qualsevol pelegrí que un dia ve a Montserrat a venerar la Mare de Déu. Voldríem que conegués aquest Montserrat que té aquestes dues dimensions. Per una banda, la dimensió de santuari, de lloc de peregrinació, de devoció a la Mare de Déu, on pugen cada any dos milions i mig de persones. Que és aquest lloc d'esperança, de pau. I, a la vegada, també volem que pugui copsar aquesta dimensió monàstica, amb aquesta comunitat mil·lenària, on intentem viure la regla de Sant Benet cada dia, una comunitat de persones que busca Déu. No ens agradaria que el papa veiés una cosa diferent del que és Montserrat. Volem que se n’endugui la imatge del que considerem que és. Aquest pulmó espiritual que respira amb aquest pulmó de santuari marià i amb aquest altre de monestir benedictí.

També els agradaria traslladar-li la imatge que a Montserrat se li ha atorgat històricament de referència i casa del catalanisme?

Evidentment, sempre s’ha dit: l'estabilitat monàstica és un lloc que fa que els monestirs benedictins estiguin arrelats en un lloc. I el de Montserrat està arrelat a Catalunya i, evidentment, també ens agradaria que, coneixent Montserrat, el Papa també percebi aquesta realitat catalana que representa. Que té aquest pes espiritual, però que també va més enllà de la dimensió espiritual.

Tot i que es preveu rebre fins a 10.000 persones a les places i que es preveu que Lleó XIV s’adreci als fidels des de la balconada, no hi haurà pròpiament un acte multitudinari, sinó molt més pròxim a la vida de la comunitat. Quina lectura n’hem de fer?

Jo diria que, d'alguna manera, ens agradaria que el Papa visqués un dels moments importants de la jornada montserratina, que és la pregària dels fidels al migdia. Moltes vegades, quan pensem en Montserrat molts pensen al migdia en la Salve i el Virolai. Aquesta pregària en què els fidels han pujat a Montserrat, hi ha els pelegrins, aquest moment de trobada amb la comunitat. Per tant, ens agradaria que Lleó XIV, amb aquesta pregària, amb aquest cant de la Salve i el Virolai, també veiés com un pelegrí més aquesta realitat que representa Montserrat. Un santuari que acull tothom qui ve. La lectura és que el Papa pogués viure aquest moment que es produeix de comunitat en el sentit més ampli de la paraula.

Un moment de la litúrgia especialment compartit amb el fidel i amb el pelegrí...

Exactament, ho deia en aquest sentit. Com sabeu, la pregària serà a l'interior de la basílica, però dins del temple només hi cabrà una petita part. Tindrem totes les places exteriors plenes de gent, calculem que més de 8.000 persones, que ho podran seguir a través de grans pantalles. També tindrem a l'atri de la basílica, quan el papa arribi, 1.500 nens i nenes d'escoles cristianes que també pujaran a saludar-lo, en un moment que penso que serà especialment bonic. Per tant, tot està enfocat a aquest moment de trobada amb els fidels tan propi del migdia a Montserrat.

Després d’un any de recorregut des de la seva elecció i proclamació, com definiria la figura del Papa Lleó XIV pel recorregut que ha tingut en aquest temps? I com la veu lligada al que vindrà a fer a Montserrat?

Diria que el Papa Lleó XIV, en aquest any i poc que porta en el pontificat s'està aixecant i mostrant com una referència, com un testimoniatge de diverses coses. I en el viatge que ara ha iniciat ho veiem molt clar. Està sobretot posant de manifest que la fe cristiana també té una dimensió social. No només vindrà a un monestir com Montserrat, la catedral de Barcelona o la Sagrada Família, sinó que també visita la presó de Can Brians, visita la parròquia dels Agustins, va a Canàries per conèixer la realitat dels immigrants... Jo diria que, en primer lloc, el Papa en aquest viatge també ens mostra el que ens ha estat ensenyant durant aquest any, que la fe cristiana necessita també d’acció. Necessita el testimoniatge social, del treball social, del treball amb els més desafavorits. Aquestes dues coses han d'anar juntes. Una sense l'altra no té gaire sentit. I diria que també Lleó XIV, i això penso que la visita a Montserrat ho pot mostrar molt, és un Papa que s'ha aixecat parlant molt clarament d'uns valors cristians com poden ser els de la pau i els de l'esperança. I visitar un monestir com és el de Montserrat, que els monestirs benedictins tenim aquest lema que és el de la pax, la pau, i que també volem ser llocs d'esperança, llocs on es mostri aquesta via, aquest futur, aquesta esperança que té la fe cristiana... Tot això crec que també és un conjunt d’aspectes i de missatges que el Papa al llarg d'aquest any ens està demostrant. Parlar de pau i parlar d'esperança. I, a més, ho ha fet en uns temps difícils que ha hagut de viure per un context de diverses guerres i havent de fer front fins i tot a una persona com és el president dels Estats Units. Lleó XIV s'ha alçat de manera clara parlant de la pau davant dels actes de guerra que s'han promogut des d'alguns països.

Per contextos, bàsicament socials i religiosos, quines diferències essencials veu entre la presència a Montserrat de Joan Pau II l’any 1982, i la d’ara de Lleó XIV?

És obvi que la societat ha canviat força, en aquests gairebé 44 anys. Jo diria que potser el 1982 encara la societat, en aquest cas la societat catalana, potser no estava tan secularitzada. Hi havia una part més gran de la societat que es confessava cristiana i que practicava la fe cristiana. Potser ara vivim en un moment on no hi ha tant de context social, diguem-ne cristià. No hi ha tanta pràctica religiosa, hi ha més secularització. Crec que en cada moment els Papes han vingut a portar aquest testimoniatge. En aquell moment, Joan Pau II potser venia confirmant la fe, doncs ara potser Lleó XIV ens ve més a animar en la fe cristiana, a dir que la fe té sentit, que dona un sentit a la vida, que val la pena. I també és un moment en el qual veiem que la pràctica religiosa s'està despertant més entre els joves. Penso, per tant, que aquesta visita és molt oportuna perquè arriba en un moment en el qual potser sí que hi ha més secularització, però que també hi ha aquests joves que aixequen la mà i que pregunten. I aquí el Papa pot donar una resposta molt bonica a aquests joves. Dir-los, que val la pena la vida cristiana, val la pena el compromís cristià.

Què creu que pot suposar per l’abadia aquesta visita papal, un cop hagi passat? Quina empremta creu que hi quedarà?

Penso que serà una fita en aquests mil anys d'història de Montserrat que, com deia abans, passaran als annals del monestir. També és una empenta a la comunitat i als monjos de la nostra comunitat i a tota la família montserratina per encoratjar-la a continuar fent la nostra tasca, a seguir amb la nostra missió, a continuar fidels a la vida benedictina, al santuari i, en el fons, a aquesta missió cristiana que ens ha estat encomanada aquí dalt a Montserrat.

És la cirereta del primer mil·lenari i és l'embranzida del segon?

Totalment, això ja et dic que sí directament. És un coronament d'aquesta fita del primer mil·lenari i crec que un inici excepcional del que serà el segon mil·lenari d'història de Montserrat.

Algun missatge per a la gent que el 10 de juny pujarà a Montserrat?

Que gaudeixin de la visita, que visquin tots aquest dia excepcional que serà aquest dia d'acollir el Papa Montserrat i de pregar juntament amb ell, i que aprofitem aquest pas de Lleó XIV per confirmar-nos en la fe, per seguir com a cristians i per continuar cap endavant.