L’alcalde de Manresa a Montserrat: «M'agradaria escoltar alguna referència al país en la nostra llengua»

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, és un dels assistents a la visita del Papa d’aquest 10 de juny a Montserrat. Ha estat dels matiners, poc després de les 8 ja hi era. El veurà des de l’interior de la basílica, convidat pel pare abat. Més enllà del càrrec de representativitat com a batlle de la capital del Bages, afirmava que hi assisteix personalment molt il·lusionat «per l'excepcionalitat de la visita. Feia 44 anys que un Papa no visitava el Montserrat, i és molt rellevant que hi vingui com a líder espiritual per la comunitat catòlica».

Però, sobretot, Aloy en destaca que «és un referent a nivell internacional que treballa per la pau. Que està enfrontant les injustícies. Segurament és la persona que ha alçat més alt la veu contra les polítiques de Donald Trump, i aquests dies està fent uns missatges també de fraternitat entre les diverses comunitats, persones que conviuen al país». En aquest sentit, l’alcalde manresà afegia aquest matí des de la plaça de l’Abat Oliba que «em sembla que en una societat tan complexa com la que tenim és important que hi hagi referents internacionals que facin aquests discursos de cohesió social i d'entendre que el món és divers, que la societat és diversa i que ens hem de ser capaços d'entendre tots plegats».

Per tot plegat, deia, «em sembla que és important que el puguem escoltar, ja que està llançant uns missatges bastant potents en aquestes qüestions: de pau, de solidaritat i de fer front a aquestes ultradretes i a aquests totalitarismes que emergeixen arreu del món».

Previ a l’arribada del pontífex, Marc Aloy desitja i n’espera que «atès que avui estem en un lloc emblemàtic com Montserrat, que els manresans i els bagencs ens estimem tant, que és un referent per al país i de catalanitat, amb la patrona de Catalunya, estic segur que viurem un moment bonic». I subratllava que «no dubto que el Papa sap perfectament què significa Montserrat i, per tant, m'agradaria escoltar alguna referència al país en la nostra llengua. I, si pot ser, llençar un missatge de fraternitat, de solidaritat entre les cultures que convivim al país».